Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic
De Viquipèdia
Enric V (11 d'agost de 1086 - 23 de maig de 1125) va ser rei d'Alemanya (des de 1099) i emperador del Sacre Imperi Romà (des del 1111), el quart governant de la dinastia sàlica. El regnat d'Enric va coïncidir amb l'última etapa de la Disputa de les Investidures, que enfrontava Papa i Emperador. Amb l'acord del Concordat de Worms, va accedir a les demandes de la segona generació dels reformadors gregorians.
[edita] Biografia
Fou el segon fill mascle d'Enric IV del Sacre Imperi i de Berta de Savoia. El 6 de gener del 1099 el seu pare el coronà Rei d'Alemanya a Aquisgrà en lloc del seu germà gran, el rebel Conrad. Prometé de no intervenir en els assumptes de l'Imperi en vida del seu pare, però esperonat pels enemics d'aquest va revoltar-se el 1104. Alguns prínceps li reteren homenatge a Mainz el gener de 1105, i tot i els contratemps inicials pels rebels, Enric IV va ser obligat a abdicar i morí poc després.
Va ser nomenat emperador l'any 1111. D'entrada havia donat suport al papat i als prínceps alemanys, però un cop al poder va continuar la política desenvolupada pel seu pare i va prosseguir amb la Disputa de les Investidures enfront a Pasqual II. Va forçar al papa que li reconegués la potestat d'atorgar investidures però un any més tard va ser excomunicat. A partir d'aquest punt també s'hagué d'enfrontar amb els prínceps saxons i turingis. L'any 1118 l'emperador va nomenar l'antipapa Gregori VIII, però al veure's sense prous suports va firmar amb el papa Calixte II el Concordat de Worms.
El 1114 es va casar amb la princesa Matilda, filla del rei Enric I d'Anglaterra. No van tenir fills, i la línea francònia del tron d'alemanya es va extingir amb ell.
| Precedit per: Enric IV |
Rei d'Alemanya - Rei dels Romans 1099–11125 |
Succeït per: Lotari III |
| Sacre Emperador Romà i Rei d’Itàlia 1111–1125 |
