Els ocells
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre la pel·lícula. Per a altres significats, vegeu «ocell». |
| Els ocells | |
|---|---|
 |
|
|
Fitxa tècnica |
|
| Direcció | Alfred Hitchcock |
|
|
|
| Producció | Alfred Hitchcock |
|
|
|
| Guió | Daphne du Maurier (història original) Evan Hunter (adaptació cinematogràfica) |
|
|
|
| Repartiment | Rod Taylor Jessica Tandy Suzanne Pleshette Veronica Cartwright Charles McGraw |
|
Dades i xifres |
|
| Països | Estats Units |
| Any | 1963 |
| Gènere | Terror |
| Duració | 119 minuts |
| Idioma | Anglès |
|
Companyies |
|
| Distribució | Universal Pictures |
| Pressupost | 2,5 mil·lions de Dòlars |
|
|
|
| Fitxa a IMDb | |
Els ocells (The Birds) és una de les pel·lícules més conegudes del director britànic Alfred Hitchcock, basada en un relat de l'escriptora Daphne du Maurier i considerada una de les seues obres mestres absolutes. Va ser presentada al Festival de Cannes i nominada a l'Oscar als millors efectes especials. Aquesta pel·lícula es distingix de les precedents per l'absència de música, que sol servir d'instrument al suspens de les pel·lícules d'Hitchcock.
[edita] Argument
En una botiga d'animals de San Francisco es troben l'advocat Mitch Brenner (Rod Taylor) i la rica i jove Melanie (Tippi Hedren). L'home la convida a Bodega Bay, on viuen sa mare i la seua germana menuda, Cathy, per celebrar l'aniversari de la petita.
En arribar al lloc, Melanie és atacada per una gavina que li ferix el rostre. És hostatjada per la mestra de la ciutat, una dona enamorada de Mitch. Durant la festa de Cathy, un estol de gavines ataca els xiquets. La mateixa vesprada, la casa dels Brenner és atacada per centenars de pardals. La confussió i el terror a causa dels inexplicables esdeveniments s'apoderen de tots. Enmig d'este ambient són trobats també alguns cadàvers amb els ulls arrancats pels pardals.
L'endemà, Melanie anirà a arreplegar Cathy a l'eixida de l'escola, on un grup de corbs ataca les dones, que troben refugi en un cotxe. Més tard, tota la ciutat es veu assetjada per milers de pardals que sembren el terror matant i destruint tot per allà on passen. Mitch i Melanie es tanquen a casa i aconseguixen, no sense algunes ferides, lliurar-se de la fúria homicida dels ocells. A l'alba ixen de casa: el silenci és sepulcral. Se'n van amb el cotxe, amb milers de pardals escampats pertot arreu que els observen silenciosos i immòbils.
La pel·lícula no dóna cap explicació sobre la revolta dels ocells, deixant la porta oberta a múltiples interpretacions.
