[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

El Mariner - Viquipèdia

El Mariner

De Viquipèdia

El Mariner és una cançó de temàtica amorosa ja que és un diàleg entre una donzella i un mariner. Tot i que és de tradició catalana és coneguda arreu d'Europa, sobretot als pobles mariners. No obstant, també es canta a Escòcia. A Múrcia els nens la canten fent un joc dansat (ball rodó).

Aquesta cançó és una balada. Aquest gènere es caracteritza per la seva duració, que sol ser llarga. Normalment el tema que predomina és el narratiu o líriconarratiu, acompanyat de música majoritàriament sil·làbica, de ritme mesurat i en mode major. Aquest tipus de cançó s'utilitzava en diversos contextos: a l'interior de grups laborals agraris (sega, aplega d’olives, espellofades), fent camí cap al lloc de la feina, dintre de determinat tipus de tallers (tèxtils, costura), a casa (teixint, per fer dormir les criatures) o en ocasions festives (aplecs i fontades, matances, etc.)

El diàleg està dividit en unitats sempre de vuit síl·labes o menys i té una rima assonant. Tot i així també en trobem de 7 síl·labes com El rossinyol, de 10 (5+5: L'hereu Riera, Sant Ramon de Penyafort; 6+4: El fill del rei), d'11 (7+4: El mariner), de 12 (6+6: L'hostal de la Peira), entre d’altres.


[edita] Partitura



1. A la vora de la mar
n’hi ha una donzella, (bis)
que en brodava un mocador
que és per la reina. (bis)

2. Quan en fou a mig brodar
li manca seda; (bis)
gira els ulls envers la mar;
veu una vela. (bis)

3. Veu venir un galió
tot vora terra, (bis)
en veu venir un mariner
que una nau mena. (bis)

4. –Mariner, bon mariner,
que en porteu seda? (bis)
–De quin color la voleu,
blanca o vermella ? (bis)

5. –Vermelleta la vull jo,
que és millor seda; (bis)
vermelleta la vull jo,
que és per la reina. (bis)

6. –Pugeu a dalt de la nau
triareu d'ella. (bis)
–Ai no! No hi puc pujar
no tinc moneda. (bis)


7. El meu pare té les claus
de l’arquimesa. (bis)
–No quedeu per diners no,
gentil donzella. (bis)

8. No quedeu per diners no,
gentil donzella. (bis)
No quedeu per diners, no,
prou fio d'ella. (bis)

9. La donzella entra a la nau,
tria la seda. (bis)
Mentre va mercadejant
la nau pren vela. (bis)

10. Mar endins amb el botí
prompte navega. (bis)
Mariné es posa a cantar
cançons novelles. (bis)

11. Amb el cant del mariner
s’ha dormideta, (bis)
i amb el sorrol de la mar
ella es desperta. (bis)

12. Quan ella s’ha despertat
ja no veu terra, (bis)
la nau és en alta mar,
pel mar navega. (bis)


13. –Mariner, bon mariner,
torneu-me a terra, (bis)
perquè els aires de la mar
me'n donen pena. (bis)

14. –Això si que no ho faré,
que heu de ser meva; (bis)
set anys que vaig pel mar
per vos donzella. (bis)

15. –Cent llegües dins de la mar
lluny de la terra. (bis)
De tres germanes que som,
sóc la més bella. (bis)

16. L'una porta vestit d’or,
l’altre de seda, (bis)
i jo pobreta de mi,
de sargil negre. (bis)

17. L'una es casada amb un Duc,
l’altra és princesa, (bis)
i jo pobreta de mi,
sóc marinera. (bis)

18. –No sou marinera, no,
que en sereu reina, (bis)
que sóc el fill del rei
de l'Anglaterra. (bis)

[edita] Bibliografia

Llibres on es pot trobar la cançó i fonts consultades:

  • A. Capmany. Cançoner popular, Mestres editora, SA. Barcelona 1980, pàgs. 41-44
  • P.Bohigas. Cançoner popular català, volum I, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona, 1983, segona edició, pàg.71.
  • AAVV. Cançons per al poble. D'excursió, volum 4, Claret. Barcelona, pàgs. 82-83
  • F.Pelay. Cansons de la terra, volum I, llibreteria de E. Fernando Roca. Barcelona 1866, pàgs. 116-120
  • J. Maideu. Llibre de cançons. Crestomatia de cançons tradicionals catalanes, Eumo. Barcelona 1994 segona edició, pàgs. 197-198.