Dret d'asil

De Viquipèdia

El dret d'asil es la potestat que tenen els estats per a oferir protecció a determinades persones (nacionals d'altres estats), les vides dels quals, llibertats o drets fonamentals siguin objecte de persecució o violència, o es trobin amenaçats en el seu país d'origen o tercers països. L'asil comporta els efectes de no devolució, no expulsió i no extradició de la persona que gaudeix d'aquest estatut.

Els seus orígens es remunten a Grècia, on el terme "asylía" tenia un doble sentit. En el seu aspecte polític suposava la garantia que una ciutat oferia a la vida i propietats d'un individu durant la seva estada en ella. En l'aspecte religiós, constituïa el dret de certs temples a oferir inviolabilitat a qualsevol que busqués protecció dintre dels seus murs.

Amb la "tesi d'extraterritorialitat de les ambaixades i legacions" de Grotius, es considerava que l'asil diplomàtic era un corol·lari de l'asil brindat per un estat estranger, pel qual el delinqüent quedava asilat no només si aconseguia escapar a territori estranger, sinó també si obtenia asil en la legació o ambaixada d'un país estranger. Avui pot dir-se que el dret d'asil diplomàtic per als delinqüents polítics no és una institució reconeguda pel dret internacional general de base consuetudinària: és un pràctica de base convencional i consuetudinària que lliga gairebé exclusivament als països d'Amèrica Llatina, un costum regional.