Drac de Sant Feliu de Llobregat

De Viquipèdia

El drac de Sant Feliu, en acció.

El drac de Sant Feliu.

Representació del conte del drac amb els gegants: cavaller Guillem i Violant de Bar.

El drac de Sant Feliu es va construir a Can Boter (Tiana) arrel de la proposta d'acompanyar als gegants de la ciutat (el cavaller Guillem i Violant de Bar futura reina de la corona d'Aragó) de Sant Feliu de Llobregat, per representar contes i llegendes de cavallers i dracs. Es va construir el 1984 i l'estrena va ser el 1985 com a representació de la llegenda del cavaller Guillem i la princesa Violant. Aquesta fou segrestada per un drac que atemoria les contrades i hagué de lluitar contra el cavaller Guillem, que el derrotà alliberant a la princesa i al poble. Tothom ho va celebrar amb una gran festa. Des de llavors que es representa la lluita del cavaller i el drac, el darrer de dia de les festes de la Tardor (per Sant Rarimi, co-patró del poble; el mateix dia de la Mare de Déu del Pilar). També hi destaca el ball del seguici (música dels Ministrils de Sant Feliu de Llobregat), el correfoc i el cercavila, per les mateixes dates. També l'acompanyen dos dragonets, que fan funció de diables i un grup de percussió per animar la festa.

Aquest drac es va encarregar a un equip de professional del Taller de Figures Can Boter (Tiana) liderat per l'actor Joan Armengol, Albert Argimon, Isabel Fors, entre altres; ells mateixos van treballar per TV3 i TVE dissenyant diversos personatges i muntant espectacles de tot tipus; aquest taller és responsables de molts gegants i bestiari de Catalunya.

Es va construir de manera que fos portat per 4 persones a pes sobre les espatlles, des de dins la bèstia; això li donava molt de moviment i realisme; a més a més, l'estructura és de tires de 2mm d'alumini i 3 o 4 cm d'amplada; això li dóna lleugeresa i major flexibilitat comparant amb el ferro, acer o fibra de vidre que no en tenen. També cal destacar que les ales es poden moure des de dins la figura, així com el cap. Però als pocs anys, degut a que cada cop es feien més correfocs, tenint que anar a més velocitat i recorreguts més llargs, es va modificar l'estructura posant-hi 4 rodes petites de pneumàtic; obligant a reforçar l'estructura pel fet d'espitxar i no pas dur la bèstia sobre les espatlles. Ara, el drac, segueix gaudint de cert moviment donat per la flexibilitat de l'alumini i la tela (tipus lona) que el recobreix; és un avantatge en els valls i cercaviles.

De totes les poblacions on ha participat de la festa, destaquem les següents: Terrassa, Barcelona (Gràcia, La Sagrera i Festes de la Mercè), Lleida, Villeneuve le Roi (París - França), Castelló (País Valencià), La Bisbal d'Empordà, Sabadell, Tiana, Agramunt, Gavà, Begues, L'Hospitalet de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat, Viladecans, Sant Boi de Llobregat, Reus, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Olesa de Montserrat, Castelldefels, La Colònia Güell, ...