Dmitri I de Moscou
De Viquipèdia
Dmitri Ivanovich Donskoi (12 d'octubre de 1350 – 19 de maig de 1389). Fill d'Ivan II, el seu predecessor, i d'Aleksandra Ivanovna, fou el primogènit dels 4 fills del matrimoni. Va regnar el principat de Moscòvia (1359-1389) i el de Vladimir (1363-1389).
Taula de continguts |
[edita] Fou un príncep precoç
A l'edat de nou anys i 32 dies es queda orfe de pare i ha d'afrontar el liderat de tot el que inclïa el poder del seu progenitor. Tanmateix, com passava en la majoria d'aquests casos, qui governa és el seu instructor, en el cas de Dmitri I, el governador de veritat fou el metropolità Alexis de Rússia. Ell dominava el principat de Moscòvia, patrimoni de la família de Dmitri. El principat de Vladimir, era propietat del khan de l'Orde d'Or, i aquest decretava en els seus [[yarlyk]] qui seria el nou governant del territori cada vegada que el lloc quedava vacant. Des dels temps de Yuri I, sempre s'havia donat aquest privilegi als moscovites, però el 1360 el khan li trnasferí el poder de príncep de Vladimir a Dmitri Konstantinovich, de Nizhny-Novgorod. Tres anys més tard, per això, el príncep de Novgorod fou deposat i el tron del preuat principat de Vladimir fou atorgat a Dmitri Ivanovich, de Moscòvia. Dmitri Konstantinovich, després de generacions de pacifisme entre Novgorod i Moscou, dugué a terme algun atac de ràbia contra “Donskoi”. El 1366 però, els dos Dmitris pactaren la pau i el fill d'Ivan II de Rússia|Ivan II]] es casà amb la filla del de Novgorod, Eudoxia. Es pot considerar l'inici del regnat de Dmitri I amb tots els seus poders.
[edita] La lluita amb els khans de l'Orde d'Or
Ja amb el 100% d'abast, ordenà construir un edifici clau en la història de la posterior Rússia: el Kremlin de Moscou. Veloçment, fou acabat el 1367. Aquest nou edifici va fer que Moscou pogués resistir els dos setges d' Olgierd de Lituània dels anys 1368 i 1370. Aquest país era el rival dels moscovites des que regnava Simeó I.
La política que dugué a terme Dmitri I fou bastant diferent a les dels anteriors: va ser el primer príncep moscovita a plantar cara a l'hegemonia que els mongols tenien en aquell vast territori des de feia més d'un segle. Per poder fer front al khan, igualment, es va estar preparant alguns anys abans.
[edita] La preparació de la gran guerra
El 1375, el conflicte obert que tenia amb el principat de Tver va fer que es calmés per reunir totes les seves forces contra el khan. Mentrestant, Dmitri I va estar reunint exèrcits d'altres principats del nord de Rússia que veien el que el de Moscou estava preparant i hi estaven d'acord.
L'últim atac abans de la gran guerra mab els mongols va ser el 1376 contra la Bulgària del Volga. Fou un atac per ajudar i complaure Dmitri Konstantinovich de Nizhny-Novgorod, al qual li anà molt bé ja que arrassaren la zona.
El 1378 Dmitri I de Moscou tenia una ocasió d'or per derrocar l'Orde d'Or mongol, ja que des de 1357 estaven en guerra civil, desencadenada per l'assassinat imprevist aquell any del vigent khan, Jani Beg. El 1378 doncs, l'Orde d'Or estava dominat per un khan fals (per no ésser de la dinastia de khans), que més o menys ocupava el tron enmig de la guerra. Aquest es deia Mamai, i era el general que dominava aquella guerra civil. Dmitri aquell any, no va pagar els tributs obligatoris que s'havien de donar a l'Orde d'Or, i Mamai, aleshores, com a càstig per aquesta innocent sublevació, li va enviar un petit exèrcit mongol, que va ser profundament derrotat per les forces del moscovita.
[edita] La pròxima victòria de Dmitri fruit de la poca perícia de Mamai
La situació per Mamai s'estava complicant dia a dia; Dmitri es mostrava fort, i ara li estava sortint un rival, Tokhamysh, que li volia disputar el tron de l'orde. El “khan” mongol va donar més importància a la sublevació russa, ja que s'ensumà que podia perdre el vast poder que incloïa el seu imperi.
Per posar solució a l'assumpre, el 1380 envià un gran exèrcit mongol encapçalat per si mateix, i anà a trobar Dmitri. Aquest enfrontament fou conegut com la Batalla de Kulikovo, i les possibles xifres de combatents es calcula que podien estar entre els 80000 russos i 125000 mongols, tot i que el vell poema rus Zadonshchina ens indica que van ser 150000 soldats russos pel doble de mongols.
La data exacta de l'enfrontament va ser el 8 de setembre de 1380, i tres hores van ser suficients pels russos per fer fugir el general Mamai cap a Crimea, on allà vilment fou assassinat per genovesos.
La ràpida desfeta de Mamai, i el visible error d'aquest alhora de preparar l'atac contra Dmitri I, ha donat una expressió en rus, la traducció de la qual és “com Mamai passà”, per indicar una gran confusió, o un error cras. D'aquesta magna Batalla de Kulikovo també se'n desprengué el sobrenom que se li ha donat a Dmitri Ivanovich, “Donskoi”. Aquest mot vol dir en rus “el del don”, en memòria d'aquesta gran fita.
[edita] El fracàs final del príncep moscovita
Amb aquesta batalla, al de Moscou se li obriren les portes per fer-se amb tot l'Imperi de l'Orde d'Or, però els mongols mogueren fitxa ràpidament i col·locaren em a khan Tokhamysh, el pretendent al tron en èpoques de Mamai. Aquest, va ser majoritàriament acceptat puix que era de la família “reial” de l'orde i també per la manca de governant. Era la fi de la guerra civil de l'orde que s'arrossegava des de 1357. Dmitri I, en aquell moment, va veure que se li esvaïen les opcions de fer caure els mongols, ja que només ho podria haver fet amb la manca de governador del rival. Cal recordar que el territori del khan era infinitament més gran que el de Moscòvia. Així, el 1382, Dmitri I tornà a pagar el tribut a Tokhamysh i es tornà a subordinar completament a ell.
[edita] La successió
Amb això, havia guanyat molts territoris per a Moscòvia, entre principats que conqueria i d'altres que s'havien aliat per derrocar els mongols. També, havia obert les portes a futurs prínceps de Rússia.
En la seva faceta familiar, després de casar-se amb Eudoxia de Suzdal el 18 de gener de 1367, tingué dotze fills: Vasili I (nat el 30 de desembre de 1371), Daniel (del 1371), Sofia (nascuda el 1373), Yuri (nascut el 26 de novembre de 1374), Maria (1376), Anastasia (1377), Simeó, Ivan (de 1380), Andrei de Mojask (del 14 d'agost de 1382), Pere de Dmitrov (29 de juliol de 1385), Anna (8 de gener de 1387) i Constantin d'Uglitsch (16 de maig de 1389), aquest últim, a tres dies de la mort de Dmitri Donskoi. El gran príncep de Moscòvia del segle XIV moria, als 39 anys, deixant pas al seu fill primogènit, Vasili Dmitriyevich.
