Djulfar
De Viquipèdia
Djulfar fou l'antiga capital de l'emirat de Ras al-Khaimah, situada uns 20 km al nord de la ciutat de Ras al-Khaymah. Constituí un excel·lent port però es va obstruir vers el segle XVIII. Avui forma un suburbi de Ras al-Khaimah amb importants industries farmaceutiques. La seva població es de tres mil habitants. Es troba al costat de Al-Rams.
[edita] Història
El 637 Utman ben al-As va sortir de Djulfar amb una flota cap a Pèrsia en les primeres incursions àrabs a aquest país. El port, que era el millor de la costa sud-est del golf Pèrsic, fou utilitzat per omeies i abbàssides, especialment com a lloc de desembarcament de tropes per combatre als ibadites d'Oman. Al segle X Al-Mukaddasi incloïa Djulfar com una de les kasabas d'Oman, al mateix nivell que Mascat, Suhar i Nizwa.
La ciutat de Djulfar va desplaçar el seu centre vers el segle XIII cap a la zona anomenada Al-Mataf i Al-Nudud, és a dir al nord de la ciutat moderna de Ras al-Khaimah. Llavors el port depenia dels sultans d'Ormuz (dels que usava a moneda) es dedicava a la pesca de perles i al comerç amb Xina i India; s'han trobat nombroses restes de porcellanes que testimonien aquest comerç.
Quan Ormuz va passar a sobirania portuguesa el 1507, Djulfar i la seva regió van seguir el mateix camí; els portuguesos van establir una guarnició a Djulfar i en van conservar la possessió fins el 1633 quan en foren expulsats per l'iman d'Oman, Nasir ben Murshid al-Yaariba. Llavors la ciutat va començar a declinar.
El 1637 la regió fou ocupada per Nadir Shah de Pèrsia, que va conquerir Oman i va instal·lar guarnicions a Djulfar i a Al-Khatt. El perses foren expulsats el 1744 i va romandre en poder dels imans d'Oman fins a finals del segle quan el xeic dels Qasimi de la tribu hawala o banu Hale, tribu que poblava tant la costa actual dels emirats com la part persa, i que era feudatari de l'iman, se'n va erigir en sobirà virtualment independent.
A finals del segle XVIII fou substituïda com a residència per Ras al-Khaimah, segurament a causa de la progressiva obstrucció dels canals que portaven al port. En els següens anys va esdevenir una petita vila dedicada a la pesca d'ostres perleres, fins que es va recuperar després de la independència el 1971.
