Deir al-Muharraq

De Viquipèdia

Deir al-Muharraq (es a dir el Monestir Cremat, perquè fou cremat diverses vegades al llarg dels segles) es un monestir copte a uns 7 km de la ciutat de Al-Qusiya, a la vora del desert.

El seu nom deriva principalment del paisatge del seu entorn. Té uns murs de protecció. El terraplè esta negre per una conflagració que va passar a la ultima dècada del segle XX, durant la peregrinació de la Verge.

Els creients diuen que al santuari de la cova, al lloc de l'església de el ungit (Al-Azraq) es on va viure la sagrada família quant va passar per la regió i hi va romandre sis mesos i deu dies, i que l'església es de les mes antigues del mon i ja fou anunciada al Antic Testament ("un altar al senyor al mig de les terres d'Egipte, Isaïes 19:19-21), i parlen de molts miracles produïts allí. La icona de la verge i el fill hauria estat pintat per Sant Lluc. El monestir també es esmentat com el lloc on l'àngel del senyor es va aparèixer a Josep i li va dir que se'n anés a Israel. Els coptes l'anomenen el segon Belem.

Sant Pakomios va ser el fundador del monestir suposadament en torn de l'església de la verge, vers el segle IV. Des el segle XIII es troben informacions sobre el peregrinatges anyals, cosa que ja es feia des molt abans. Al-Marqizi (segle XVI) l'esmenta entre la llista de monestirs coptes.

Al interior del monestir hi ha 5 esglésies (Verge Maria o Al-Adra suposadament del segle I; Sant Jordi o Mari Girgis, del 1880 sobre una d'anterior; de l'arcàngel Miguel, restaurada pel patriarca Gabriel d'Alexandria a la meitat del segle XVI; i dues mes) hi està servit per un centenar de monjos. Té a mes una important biblioteca dividida en diverses seccions (la primera amb obres dels segles XIX i XX sobre ciència, religió, i altres temes, amb copte, grec, àrab, anglès i amhara; la segona es la dels manuscrits coptes i àrabs, els mes antic dels quals son del segle XIII).

La peregrinació anyal es fa entre el 18 i el 28 de juny.