Declaració d'incapacitació
De Viquipèdia
La declaració d'incapacitació és una resolució judicial que reconeix que una persona com a conseqüència d'una malaltia o deficiència no pot cuidar de si mateixa.
Taula de continguts |
[edita] Causes d'incapacitació
La llei estableix com a causes d'incapacitació legal el patiment d'una malaltia o una deficiència física o psíquica de caràcter persistent que produeixi una alteració de les facultats d'enteniment o de decisió de la persona que la pateix. Per tant, perquè existeixi causa d'incapacitació es requereix la concurrència d'aquests requisits:
- el patiment d'una malaltia o deficiència física o psíquica;
- el seu caràcter persistent, que no implica que aquestes últimes hagin de ser definitives i irreversibles o permanents i constants;
- l'alteració de les facultats d'entendre o decidir de la persona que les pateix, és a dir, l'autogovern.
[edita] Procediment
El reconeixement de la situació d'incapacitació d'una persona és de tal transcendència per a ella mateixa i per al seu entorn familiar i social, que la llei requereix que la demanda s'hagi de presentar necessàriament a un òrgan judicial, en aquest cas és el jutjat de primera instància del partit judicial on resideix la persona presumptament sotmesa en una causa d'incapacitació (presumpte incapaç). Aquest procés amb judici verbal, per al qual són necessaris advocat i procurador, s'inicia mitjançant una petició o demanda dirigida contra el presumpte incapaç i contra el Ministeri Fiscal, llevat que aquest sigui qui la formuli.
Aquesta demanda només la poden promoure:
- un mateix,
- el cònjuge o la persona que es trobi en una situació de fet assimilable,
- els descendents,
- els ascendents,
- els germans,
- el Ministeri Fiscal,
- els pares o tutors, si és menor d'edat.
Això no obstant, qualsevol persona pot posar en coneixement del Ministeri Fiscal l'existència d'una persona presumptament sotmesa en una situació d'incapacitació.
El presumpte incapaç pot oposar-se a aquesta petició, per a la qual cosa també necessita advocat i procurador; si no s'hi oposa, l'ha de defensar el Ministeri Fiscal, excepte en el cas que aquest sigui el demandant, supòsit en què l'òrgan judicial li ha de nomenar un defensor judicial.
Després de la demanda i la seva contestació, s'han de fer les següents proves del presumpte incapaç (demandat):
- exploració judicial, el jutge de primera instància l'ha d'examinar,
- exploració forense, el qual en fa un examen mèdic i altres peritatges que consideri necessaris,
- audiència de parents, on el jutge de primera instància ha d'escoltar els parents
Després de tot això, es dicta la sentència, en la qual es denega o declara la incapacitació legal de la persona demandada; en aquest últim cas s'ha de fixar l'abast de la incapacitació i l'òrgan protector que li correspongui.
La incapacitació pot ser:
- total, en el cas que la declaració judicial reconegui que la persona incapacitada no pot tenir cura de si mateixa, incloent el dret a votar i altres drets cívics, ni del seu patrimoni. En aquest cas, s'haurà de fixar un tutor o entitat tutelar.
- parcial, en el cas que no pugui dur a terme vàlidament els determinats actes que especifica.
Durant el temps que dura la tramitació del procés, el jutge de primera instància pot establir les mesures cautelars o de precaució que consideri necessàries per a la cura de la persona o dels béns del presumpte incapaç.
Contra aquesta sentència es pot recórrer en apel·lació davant l'Audiència Provincial.
La declaració judicial d'incapacitat no té un caràcter permanent o definitiu, ja que pot ser modificada per l'aparició de noves circumstàncies ja sigui per la desaparició, l'empitjorament o la millora de la causa que va donar lloc a la declaració judicial d'incapacitat. Aquesta modificació es fa mitjançant un nou procés, similar al de la declaració d'incapacitat, que poden promoure les mateixes persones que el podien iniciar. En aquest procés se sol·licita que es declari judicialment el retorn de la persona incapacitada a una situació de plena capacitat, que s'ampliï o es restringeixi l'abast de la incapacitació parcial declarada, o que aquesta es transformi en una incapacitació total.
[edita] Conseqüències
La conseqüència més important és que, des del moment en què es formula, la persona incapacitada no pot dur a terme vàlidament, per si mateixa, actes amb transcendència jurídica o només pot fer els actes per als quals no està incapacitada expressament. Tanmateix, aquesta declaració judicial no implica que la persona incapacitada perdi els drets que ja tenia o els que pugui tenir en el futur (continua essent propietària, pot atorgar testament complint certs requisits, continua tenint dret a la pensió, podria votar en les eleccions, etc.) ni tampoc l'eximeix de complir les obligacions que havia adquirit o que pugui adquirir, encara que per a l'exercici dels uns i el compliment de les altres sigui necessària l'assistència de l'òrgan tutelar.
[edita] Normativa bàsica
- Capítols de l'I al IX, del títol VII de la Llei 9/1998, de 15 de juliol, del Codi de família.
- Reial decret del 6 d'octubre de 1888 del Codi civil:
- títol X. De la tutela, de la curatela i de la guarda legal dels menors o incapacitats.
- Aquest títol X s'ha d'entendre redactat d'acord amb les modificacions dutes a terme per les disposicions següents:
- Llei 13/1983, de 24 d'octubre. Modifica el Codi civil, en matèria de tutela
- Llei 21/1987, d'11 de novembre. Modifica el Codi civil i la Llei d'enjudiciament civil, en materia d'adopció i altres formes de protecció de menors
- Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener. Protecció jurídica del menor, de modificació parcial del Codi civil i de la Llei d'enjudiciament civil
- Capítols I i II del títol VI de la Llei 1/2000, de 7 de gener d'enjudiciament Civil.
