Decemvir
De Viquipèdia
Decemvir (decemviri) fou una magistratura extraordinaria romana formada per deu persones, nomenada en moments específics i amb funcions determinades.
El 452 aC es va acordar nomenar un comissió de plebeus i patricis formada per 10 membres per escriure un codi de lleis. Durant el seu exercici totes les altres magistratures quedaven en suspens. Els primers decemvirs van entrar en funcions el 451 aC (Decemviri Legibus Scribundis Consulari Imperio) dirigits per Appius Claudius Crassus Inregillensis Sabinus i Titus Genucius Augurinus, que eren els cònsols d'aquell any. Les lleis redactades foren sotmeses als comicis centuriats.
L'èxit dels decemvirs va portar al nomenament per l'any 450 aC de nous decemvirs (només va repetir Api Claudi) que van completar la llei de les dotze taules (Lex Duodecim Tabularum), equivalent a la constitució. Aquest segon decemvirat no fou tan satisfactori com el primer i al acabar les funcions van refusar deixar el càrrec i permetre als successors d'agafar les regnes. Api va ser acusats d'haver impulsat (per una decisió injusta) a la jove Virgínia a la prostitució a causa de lo qual fou assassinada pel seu propi pare; això el va fer molt impopular i va esclatar una revolta que va obligar als decemvirs a renunciar (449 aC) i es van restablir els magistrats ordinaris.
Altres magistrats van portar el nom de decemvirs:
Els Decemviri Stlitibus Iudicandis o Decemviri litibus iudicandis foren una cort civil que segurament ja existia amb la monarquia (s'atribueix al rei Servi Tuli) que determinava el estatus de les persones. Inicialment eren un jurat que donava el veredicte al pretor però després van esdevenir magistrats menors elegits pels comicis tribunats i foren part dels Vigintisexviri. August va donar als decemvirs la presidència de les corts dels centumviri. Durant l'imperi els decemvirs tenien jurisdicció en casos capitals.
Els Decemviri Sacris Faciundis o Decemviri sacrorum tenien funcions religioses i van sorgir per atendre la reclamació dels plebeus en l'exercici de les funcions religioses (cinc decemviri foren plebeus i cinc patricis). Els primers foren nomenats el 367 aC en lloc dels antics duumviri que eren els dos patricis. Les seves funcions eren de consulta de llibres sibil·lins i celebració dels jocs d'Apol·lo. El decemvirs eren vitalicis. Mes tard, al segle I aC, van passar a ser quinze membres (quindecemvirat) i reanomenats quindecemviri sacris faciundis. Juli Cesar i va afegir un membre mes, però aviat es va tornar als 15 membres.
Els Decemviri Agris Dandis Adsignandis foren nomenats periòdicament pel repartiment de terres (ager publicus).
[edita] Llista de Decemviri Legibus Scribundis Consulari Imperio (451 aC)
- Appius Claudius Crassus Inregillensis Sabinus, cònsol;
- Titus Genucius Augurinus, cònsol;
- Titus Veturius Crassus Cicurinus;
- Gaius Iulius Iullus;
- Aulus Manlius Vulso;
- Servius Sulpicius Camerinus Cornutus;
- Publius Sestius Capito Vaticanus;
- Publius Curiatius Fistus Trigeminus;
- Titus Romilius Rocus Vaticanus; i
- Spurius Postumius Albus Regillensis
[edita] Llista de Decemviri Legibus Scribundis Consulari Imperio (450 – 449 aC)
- Appius Claudius Crassus Inregillensis Sabinus;
- Marcus Cornelius Maluginensis;
- Marcus Sergius Esquilinus;
- Lucius Minucius Esquilinus Augurinus;
- Quintus Fabius Vibulanus;
- Quintus Poetelius Libo Visolus;
- Titus Antonius Merenda;
- Caeso Duillius Longus;
- Spurius Oppius Cornicen; i
- Manius Rabuleius
