Critó d'Atenes (filòsof)
De Viquipèdia
Critó d'Atenes (Criton, Kríton Κρίτων). El filòsof grec Critó d'Atenes fou un amic de Sòcrates en vida d'aquest, i se'l pot consider un "oient" socràtic d'algun renom. Home de bona posició econòmica, senzill de caràcter, de no molta volada intelectual, però sens dubte molt fidel als seus amics. Pare de família i escriptor de diàlegs.
L'existència de Critó, actualment, és coneguda sobretot pels diàlegs platònics, (si bé hom podria suposar que també tingué alguna aparició en la literatura sòcràtica d'aquells temps, avui perduda). En els diàlegs platònics: en Critó (diàleg homònim) ell mateix és l'interlocutor principal de Sòcrates, i en Fedó també apareix com a un dels personatges principals.
En el diàleg Critó, el bon home, sempre fidel a Sòcrates, intenta convencer-lo, pocs dies abans de la seva condemna a mort, que fugi d'Atenes i es faci una altra vida en Tessàlia, on Sòcrates seria ben acollit pels amics extrangers de Critó, i on podria seguir cuidant a sons fills i "no trair-se a tu mateix, ja que et pots salvar". Però Sòcrates, insistint en el deure a les lleis per sobre de tot ("¿no són les lleis les que t'han cuidat i mantingut, a tu i a tons pares que et daren vida?"), es nega a fugir d'Atenes i insisteix en complir íntegrament el càstig "perquè, sigui just o no, el càstig és legal".
En el diàleg Fedó, el pobre Critó veu, desanimat, com Sòcrates renuncia voluntàriament, per imperatiu legal, a la seva pròpia vida, enverinant-se amb la cicuta. En el seu darrer dia, en Sòcrates fa, davant els seus tristos amics, un discurs sobre el destí de l'ànima després de la mort; i, ja sota els darrers efectes del verí, les seves últimes paraules que diu, a en Critó mateix, són misterioses: "Doneu-li a Esculapi un gall de part meva". En general, els escriptors posteriors han interpretat que es referia al déu de la medicina, Esculapi; i que el tabà d'Atenes li volia agrair al déu de la medicina que "li hagués tret de sobre el mal de la vida" i que "li hagués fet entrar a la vida veritable (la d'ultratomba)".
Critó tingué varis fills (quatre segons Diògens Laerci i dos segons Plató), si bé només consta el nom del gran: Critòbol; es sap que tots els fills de Critó foren també ells mateixos deixebles de Sôcrates. Aquest filòsof va escriure 17 diàlegs sobre temes filosòfics, dels quals D.Laerci ens dóna els títols: el principal d'ells és "Sobre els poemes". (Περὶ Ποιητικῆς).
No se sap molt bé què va ser de Critó després de la mort de Sòcrates. És de suposar que, ofegant el dolor, va seguir endavant amb la seva vida i els seus assumptes (mentre que Plató, Xenofont, Aristip, Antístenes i d'altres es preparaven, cadascú a la seva manera, per intentar impedir que el record i els coneixements de Sòcrates caiguessin en l'oblit).
