Creuer cuirassat
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Creuer». |
Un creuer cuirassat fou un tipus de creuer de grans dimensions que, a diferència dels creuers normals o els creuers protegits, disposaven d'una cintura cuirassada que protegia els costats i d'un pont cuirassat que protegia les sales de màquines. Les carboneres estaven disposades per tal de proporcionar protecció addicional al costat de la cintura cuirassada.
El desenvolupament dels obusos explosius a mitjan segle XIX afavorí l'aparició de creuers cuirassats, que començaren a entrar en servei a les marines dels països desenvolupats cap a 1873 i es seguiren construint fins a 1910, aproximadament. En aquesta època començaren a quedar superats pels cuirassats monocalibre (tipus Dreadnought) impulsats per turbines de vapor. D'altra banda la generalització del fueloil implicà la desaparició de les carboneres que servien de protecció. En conseqüència, els grans creuers cuirassats foren substituits progressivament pels creuers lleugers i els creuers de batalla (a mig camí en potència de foc i protecció dels creuers lleugers i els cuirassats).
Els primers creuers cuirassats foren el rus General-Admiral (1873) i el britànich HMS Shannon (1875), tot i que el darrer fou classificat inicialment com a fragata cuirassada. Els primers creuers cuirassats acostumaven a desplaçar entre 6.000 i 12.000 tones, amb una velocitat de 18–20 nusos (33–37 km/h). Aquest tipus de vaixell assolí el seu zenit entre 1905 i 1908, amb desplaçaments de 14.000–16.000 tones i velocitats de 22–23 nusos (41–43 km/h). L'armament habitual era de 2 o 4 canons de gran calibre als extrems del vaixell, normalment de 190 a 254 mm, i una dotzena de canons de 152 mm o semblants als costats.
