Crítica psicològica

De Viquipèdia

L'exactitud de la informació d'este article és discutida. Si us plau, consulteu la discussió al respecte.

Els crítics literaris estan obsessionats amb els problemes dels autors. Els psicòlegs diuen que tots els problemes de les persones provenen de les edats infantils ja que patim molt poca o massa felicitat i això fa que sorgeixi el trauma del paradís perdut una vegada ens fem adults. Freud defensa la teoria de les ferides psicològiques, parla de la revolució amb teories psicoanalítiques diferenciant el cos de l’anima i la ment, que ho compara amb la separació de la medicina i la religió, respectivament. També diu que es pot aplicar la medicina al món de l’anima i la ment i explica científicament problemes mentals mitjançant el mètode deductiu (Teoritza i experimenta) Un grup de pensadors varen escandalitzar la humanitat amb les seves teories que destruïen les teories astrològiques, antropològiques, religioses i socials tradicionals. Alguns d’aquestos autors varen ser Galileu, Marx o Darwin. Les teories psicológuies varen servir de base per les critiques literàries

[edita] Teoria psicológica de Freud

La teoria de Freud diu que la ment humana esta dividida en tres parts indivisibles; El “Jo”: És la part personal més conscient, la que busca la seva pròpia originalitat i modera entre “l’allò” i el “superjò”. El “Superjò”: És la part que s’adquireix per l’educació i la cultura i segueix les normes establertes, es la que controla “l’allò” i depenent de la repressió que es dugui a terme pel “superjò” cadascú serà d’una forma diferent. “L’allò”: És la part salvatge que controla la pulsió de vida (els impulsos vitals com menjar o reproduir-nos) i la pulsió de mort (impulsos de mort com matar per defensar-se). “L’allò” i el “Superjò” son iguals per a tots els membres d’una mateixa comunitat

Les conseqüències repressives del “Superjò” sobre “l’allò” poden fer que la persona en qüestió no sigui equilibrada, que “l'allò” es reveli contra el “Jo” i sofreixi un atorment descomunal, que senti frustració per no poder fer lo que “l'allò” li diu, que senti sublimació i substitueixi els elements reprimits per altres activitats, que adquireixi algun tipus de complex (Edip o Electra) que acumuli una sèrie de característiques semblats a les d'una personalitat determinada.

Els malalts mentals tenen problemes paranoics de por per culpa del “Superjò” o de “l'allò” que estan obsessionats en repetició d'actes o patologies similars. Els malalts mentals poden optar per repetir milers de cops algunes coses o per no esmentar-les mai a la vida.

[edita] Exemples de Crítica psicológica

El psicoanalista Maurron va psicoanalitzar a Mallarné ja que al seu teatre apareixien moltes nimfes però mai cap persona estimada per ell. S'ha descobert que les nimfes representen a la seva difunta germana a la qual ell estimava. Jones va psicoanalitzar l'obra de Shakespeare, Hamlet pel seu semblant amb el nom del seu fill Hammet mort i va concloure que Hamlet era un tribut i una recompensa per a Hammet ja que Shakespeare va ser un mal pare.

Badreland va dividir els escriptors segons un tipus de paraules repetides en les seves poesies: • Aire: Poetes romàntics • Terra: Realistes • Foc: Apassionants // Destructors • Aigua: Metafísics // Tètrics Badreland solament va tractar el caràcter dels autors no a les seves obres

En l’autor Kafka va trobar un “odi et amo” cap al seu pare. Lacan va estudiar “l’objecte a” que és un objecte o cosa que forma part del “jo” però que està separat del “jo” i que la seva relació es de mancança i de desig frustrat (sexe). També va ser qui va defensar que cadascú té una imatge perfecta de si mateix denominada “l’altre” amb la que ens motivem i ens frustrem. Defensa el concepte de pulsió (desig) i el de transferir (projectar coses negatives cap els altres).