Corneli Lacó

De Viquipèdia

Corneli Lacó (Cornelius Laco) fou un magistrat imperial romà.

Originàriament apareix com a pretor del consell i fou promogut per Galba a camarlenc de la cort (70) i prefecte del pretori. Fou un dels tres favorits de l'emperador, del grup més influent coneguts com els "pedagogs". En les discussions per el nomenament d'un col·lega i futur successor de Galba, Lacó es va oposar al nomenament d'Otó i degut a la seva amistat amb Rubel·li Plaute va donar suport a Pisó i després es va unir a Icel (Icelus). Galba va enviar a Lacó per calmar el descontentament de les legions manades per Vitel·li a Germània, però va refusar anar-hi. Va aconsellar a Galba de presentar-se personalment als pretorians que murmuraven contra ell.

Segons Tàcit, quan Otó va pujar al poder, Lacó fou enviat a l'exili però el centurió que el vigilava tenia ordres de matar-lo en secret pel camí cosa que suposadament va fer. Plutarc diu en canvi que va morir junt amb Galba.