Consueta
De Viquipèdia
CONSUETA
Una paraula, certament poc emprada actualment. El seu significat concret és complex, doncs encaixa en diferents definicions.
En un principi, consueta, faria referència a un recull de costums o tradicions d'una parròquia o poble. Podem parlar de "la consueta de la vila". S'anomena també consueta al llibre on consten les ordinacions acostumades d'un lloc. Algun recull de tocs tradicionals han estat aplegats, amb el nom de "consueta de músiques".
Per altra banda un consueta, en masculí, fa referència a l'apuntador de teatre. Aquell home que amagat a dins d'una carculla davant de l'escenari, ajuda als diferents actors, apuntant els diàlegs d'una obra. Precisament en el Jocs Florals de Barcelona de l'any 1903, Víctor Català diu, referent a una obra presentada: "Un altre roca xata i baumada, com la carculla d'un consueta". La citació de l'ofici de consueta i el seu lloc d'actuació dins de la carculla, queden ben definits.
Entre els anys 1934 i 1938 a Barcelona va publicar-se una revista de teatre que s'anomenava justament "El Consueta". En van sortir uns 80 números. Els seus tres impulsors, relacionats amb els afeccionats al teatre de l’època, es feien dir justament “el trio consueta”.
Un altre significat, ara força desconegut de consueta, és el de traductor. Un consueta era un traductor o intermediari entre dos o més persones, que parlaven diferents idiomes o llengües.
Val a dir que antigament del fet d'escampar algun rumor o comentari, es deia: "córrer la consueta". Aquell que difonia xerrameques o bones noves, es coneixia com a consueta, especialment si comunicava secrets o notícies desconegudes.
Ara el mot consueta, està dormint el somni dels justos, pràcticament oblidat, però...
A les diferents versions dels diccionaris de la llengua catalana i els de dialectologia, hi trobareu les informacions més concretes sobre la paraula consueta.
