Comtat de Vermandois
De Viquipèdia
El Comtat de Vermandois fou una jurisdicció feudal de França a la Picardia.
La dinastia comtal deriva de Carlemany per mitjà del seu fill Pipí i el seu net Bernat reis de Itàlia.
El fill de Bernat, Pipí anomenat Pipí de Péronne, fou comte al Vermandois cap el 840 governant Péronne i Sant Quintí. estava casat amb Rotaida de Bobbio i va deixar tres fills: Heribert, Pipí i Bernat. El primer fou el tronc dels comtes de Vermandois i el segon dels comtes de Valois.
Heribert I fou nomenat el 896 comte de Vermandois i el 898 de Soissons. Va morir el 902 assassinat per ordre de Balduí de Flandès. De la seva primera muller Richilda va tenir al seu successor Heribert II que va ser a mes comte de Meaux pel seu matrimoni amb la comtessa Adela, i el 918 apareix també com a comte de Mézerais. Va tenir un regnat turbulent: el 922 va combatre al costat del bisbe Seulf de Reims contra els seus vassalls revoltats; el 923 va empresonar al rei Carles III de França a Chateau-Thierry i després a Péronne; el 925, al morir el bisbe Seulf, va obtenir del rei Raül de França el bisbat de Reims, amb un gran patrimoni, pel seu segon fill Hug, de nomes 5 anys; al 926 al morir el comte Roger I de Laon, va demanar el comtat pel seu fill gran i tot i l'oposició del rei, el va ocupar per la força, i finalment Raül va transigir per evitar que Heribert II no alliberes al rei Carles III; el 930 va ocupar el castell de Vitry en Perthois que pertanyia a Bosó, germà del rei Raül i aquest va reunir un exercit amb ajut de Hug el gran, duc de Neustria i el 931 van conquerir Reims on van instal·lar un nou bisbe en la persona de Artaud; després les forces del rei van conquerir Vitry, Laon, Chateau-Thierry i Soissons; amb la mediació del rei Enric de Germània, Heribert fou reposat en els seus dominis menys Laon i Reims, però va haver de sotmetre's al rei. El rei Lluís IV d'ultramar va donar el 941 el comtat de Laon a Roger II, fill del comte Roger I, i això va provocar una nova revolta d'Heribert II, aliat als ducs de Neustria i de Normandia, Hug el gran i Guillem llarga espasa; Heribert va entrar a Reims i va restaurar al seu fill Hug com a bisbe, i Artaud va ser fet presoner; la mediació d'Otó de Germània va portar a una transacció (Tractat de Visé, prop de Lieja, el 942)
Va morir el 23 de febrer del 943 i el 946 els seus dominis es van repartir entre els seus fills: Adalbert I el pietós (943-988) va rebre el comtat de Vermandois i l'abadia de San Quintí; Heribert III va rebre el comtat d'Omois i Chateau-Thierry i les terres de la Marne entre el comtat de Meaux i el domini eclesiàstic d'Epernay (a mes fou nomenat abat laic de Saint Médard de Soissons). El fill Robert va rebre el comtat de Meaux, i el fill Hug va ser confirmat com abat de Reims que nomes tindrà per dos anys fins que va ser deposat per un concili a Ingelheim en que fou nomenat bisbe al seu lloc Artaud i com a comte de Reims el comte Renaud de Roicy; un altra fill, Odó havia mort abans del 946. Les filles van rebre algunes terres que van aportar com a dot als seus marits (el Mézerais va passar així a Blois)
Adalbert va morir el 8 de setembre del 988 i el va succeir el seu fill Heribert III nascut del matrimoni del pare amb Gerberga de Lorena. Va morir cap el 997 i el va succeir el seu fill Otó I, que va morir el 25 de maig del 1045. El seu fill Heribert IV va ser el següent comte i es va casar amb Hildebranda (o Adela) de Valois cap el 1032. Va morir cap el 1080 i com que el seu fill Otó el forassenyat ja havia mort, la successió va recaure a la seva filla Adelaida de Valois que va heretar aquest comtat i d'altres (Vexin, Amiens i Bar) a la mort de sa germà Simó cap el 1082
Vegeu Dinastia de Valois
[edita] Comtes de Vermandois
- Pipí de Péronne c. 840
- Heribert I 896-902
- Heribert II 902-943
- Indivís entre Heribert (d'Omois), Adalbert, Robert i Hug 943-946
- Adalbert el pietós 946-988
- Heribert III 988-997
- Otó 997-1045
- Heribert IV 1045-1080
- Adelaida 1080-1101
- Hereta Valois, Vexin Amiens i Bar 1082
