Col·legi Públic de Son Ferriol
De Viquipèdia
Taula de continguts |
[edita] Breu historia de Son Ferriol
Son Ferriol és un barri del terme de Palma, situat a uns 6 km de la ciutat i delimitat entre les carreteres de Manacor i de Sineu. A l’extrem nord-est d’aquesta barriada, hi podem trobar el nucli de s'Hostalot.
L’agricultura i la ramaderia eren les fonts de riquesa més importants de la zona de Sant Jordi i s’Horta. En el mapa de 1785 del cardenal Despuig, apareixen esmentades les possessions de Son Ferriol, que ja es troba documentada l’any 1713.
La urbanització de la zona la va iniciar, l’any 1898, D. Bartomeu Oliver amb l’adquisició d’una parcel·la, procedent de la possessió de Son Sant Joan, on va construir un cafè, botiga, i barberia, una ferreria i una fusteria, i donà origen al redol de cases anomenat Can Tunis.
Son Ferriol, va néixer pròpiament l’any 1917, quan el prevere Bartomeu Font, va comprar aquesta possessió a Anna M. Bonafé, i n’aconseguí la urbanització. A partir de la signatura, l’any 1920, de l’acta de compravenda, es va anar construint la barriada, dissenyant els carrers, les places i el edificis públics d’obligada construcció. Entre aquests, tenim l’escola pública, construïda l’any 1925.
[edita] Construcció. inauguració
El terreny està situat a la part llevant de Son Ferriol. L’escola pública de Son Ferriol va ser Construïda entre el anys 1923 i 1925, damunt 1.000m2 que hi havien estat destinats en el contracte signat per el prevere Bartomeu Font, quan va comprar la possessió.
El constructor va ser Sebastià Roser Picornell, persona de pensament Republicà, que durant aquells anys eral el batle pedani de la barriada i que, per la seva ideologia, va esser empresonat durant la Guerra Civil.
L’escola fou inaugurada pel general Primo de Rivera, en un dels viatges que va fer a Mallorca, el dia 18 de gener de 1925. Una placa, situada en la paret frontal de l’aula del nins, actualment tapada, recordava l’esdeveniment. El batlle pedani, Joan Vich, devers l’any 1966, la va tapar amb ciment. Aquest edifici del temps de la República va funcionar com escola fins a la construcció de la nova (l’any1992). Segons l’administració, era una de les escoles més antigues del municipi de Palma i que havia funcionat com a tal.
[edita] Història. dades interessants
1925-1938, es va iniciar l’ensenyament públic a l’escola, en el nou edifici separat amb dues aules, una per als nins i l’altra per a les nines, amb uns rètols indicatius, que són encara visibles i que estan situats damunt les portes de cada una de les corresponents aules.
A les façanes de les aules, on hi havia els pals de les banderes que es col·locaren després de la Guerra, són visibles els escuts de la República.
La part central de l’edifici havia estat destinada a habitatge del professorat, el pis superior era l’assignat al mestre. El del pis de baix era el destinat a la mestra.
La Guerra Civil va repercutir en l’ensenyament ja que durant la seva durada, l’escola va mantenir-se tancada. L’activitat escolar va tornar a iniciar aproximadament el curs 1938-39.
La família Cirer va viure en el pis de baix de les cases assignades als mestres després de la Guerra, des de 1938-39 fins l’any 1977, quan en el lloc de l’habitatge es va crear una unitat de pàrvuls.
Dins el pati hi ha un pou i una cisterna d’on bevien el infants, abans de la instal·lació de l’aigua corrent, després de l’any 1966.
A l’any 1966 l’escola es va ampliar amb tres noves aules de 42m2 cada una. La construcció de les tres aules es va fer a la part dreta del pati, i s’hi va afegir la construcció de dos banys (d’uns 9m2 cada un). Aquestes construccions eliminaren els arbres que hi havia sembrats a la vorera de Can Merino (moreres, pruneres, figuera, ...). En el racó entre el banys i les aules, va quedar un espai buit, on es va construir una petita habitació per guardar el material de neteja i s’hi incorporà un bany pel professorat, aquesta millora es va dur a terme quan Joan Vich era el batlle pedani de la barriada (1963-1973 i Antoni Ramis el regidor de Cultura i Educació de l’Ajuntament. El constructor d’aquesta obra va ser Joan Orell.
El pati, durant aquests anys i fins l’any 1970, estava amb les mateixes condicions que abans. Els dies de pluja s’havien de posar pedres per poder passar a les aules. A l’any 1970, es va encimentar el pati, que quedà com està actualment. En aquesta obra, els picapedrers oblidaren construir el corresponents desguassos, deu anys després, l’Ajuntament va donar solució definitiva al problema, amb la construcció d’uns embornals connectats als desguassos del carrer.
Durant l’any 1981, el bisbe de Mallorca, Teodor Ubeda, va visitar l’escola, i s’hi entrevistà amb els alumnes, pares, mares i mestres.
Actualment aquest centre ha deixat el seu ús com escola, hi ha passat a ser un centre per associacions i està sent gestionat bàsicament per aquestes que en fan ús.
[edita] Bibliografia
- 75 ANYS D’ESCOLA PÚBLICA DE SON FERRIOL 1925 – 2000. JOAN SANS, (Edicions Miramar, 2001)
[edita] Enllaços externs
