Col·legi La Puresa
De Viquipèdia
Taula de continguts |
[edita] Fundació
El Col·legi de La Puresa va ser fundat a Palma el 1819 pel Bisbe de Mallorca D. Bernat Nadal i Crespí. El bisbe següent durant els anys 1819-1824 va ser Pedro González Vallejo, el qual va dinamitzar el Col·legi. I al 1829, Ferran VII, Rei d'Espanya, va concedir-li el títol de Reial quan era el bisbe en aquest moment Antonio Pérez de Hirias. El 1851, el bisbe Rafael Manso va precisar els estatuts del Reial Col·legi.
[edita] Esplendor
Tots els bisbes l'havien protegit i considerat seu; els reis d'Espanya i els Governs de la nació li havien concedit privilegis, les mestres s'havien consagrat a l'educació del jovent femení amb cos i ànima amb els vots de castedat, pobresa i obediència; les famílies distingides hi confiaren l'educació de les seves filles. La fama de les seves labors i brodats va arribar fora de les illes.
Va donar a la Historia de l'Art el quadre de Rebeca, digne de figurar als millors museus europeus.
[edita] Decadència del Col·legi
Alguns governs varen reduir les dotacions del fundador fins a suprimir-la. La política espanyola va moure els ciments, les noves mestres no vivien segons els objectius de l'Institut i la disciplina es va relaxar.
El 16 de juliol de 1852 el bisbe Salvá intentà aixecar el col·legi donant la direcció a les religioses del Sagrat Cor. Les filles de la noblesa tornaren a omplir el col·legi però el 13 d'abril de 1854, les religioses abandonaren l'illa. Al juliol s'intentà agregar el col·legi a l'Institut del Cor de Maria i al gener del 1859 s'intentà l'annexió al col·legi de Barcelona.
El bisbe volia que les religioses de Nostra Senyora de Loreto el dirigissin però després de visitar-lo es varen negar.
El 5 de març de 1865 va morir Maria Ferrer, la directora i va succeir-la Margarita Ana Fiol que va cessar el 30 de novembre. Llavors fou nombrada Francisca Castelló i el 12 d'abril de 1866 començà el rectorat de Catalina Gili.
[edita] Renaixença
El 23 d'abril de 1870, Alberta Giménez va arribar al Reial Col·legi. Era una casa bruta i amb pocs mobles, sense material didàctic i amb 30 pessetes al banc. Alberta es va posar a netejar i a donar classes amb tota la il·lusió. L'1 de maig és nombrada rectora i D. Tomás Rullán visitador. El 28 de setembre, el bisbe Salvà va aprovar les bases redactades per Alberta i D. Tomás i un articulat per al Col·legi. Tant es va alçar la fama del Col·legi que al 1872 es converteix en la primera Escola Normal de Mestres de Balears, la segona d'Espanya.
Madre Alberta va morir el 21 de desembre de 1922, però el Col·legi va créixer en prestigi i en alumnes. La Congregació de germanes de La Puresa de Maria Santíssima fundada per ella varen seguir les seves petjades amb entusiasme i, a finals dels anys quaranta, ja era petit l'edifici ubicat al Carrer de La Puresa a Palma i es va edificar un nou Centre a la Via Alemanya, que es va anomenar "Colegio Madre Alberta". El 1965, s'edificà un nou Col·legi a Son Puigdorfila, que comença la seva activitat escolar el curs 1968-1969. Aquest és l'actual Col·legi "Madre Alberta" de Son Rapinya.
L'Escola Normal de Mestres va ser dirigida per Madre Alberta durant quaranta anys, fins el 1912. L'any 1948 les germanes de La Puresa creen l'Escola Alberta Giménez, la qual, des d'octubre de 1972, està ubicada a La Vileta. Fou adscrita a la UIB el 1978 i amb l'aparició de la LOGSE, passà a denominar-se Escola Universitària Alberta Giménez. Des del curs 2005-2006, és un Centre d'Ensenyament Superior.
Al Carrer de La Puresa a Palma hi ha actualment un museu on es pot admirar la grandesa de l'obra feta al "Real Colegio de La Pureza" i a l'"Escuela Normal de Maestras" que perdura avui en moltes generacions i famílies mallorquines.
[edita] Enllaços externs
