Ciutat confederada romana
De Viquipèdia
Les ciutats confederades romanes o més comunament ciutats federades (Foederatae civitates o foederati socii) eren les ciutats sota sobirània de Roma que conservaven institucions pròpies i no tenien el dret de ciutadania romana. Fou un vincle polític establer a patir del segle VII aC per el qual una ciutat quedava vinculada a Roma per un tractat (foedus) però conserrvava la seva independència; per tant era més una confederació que una federació, tot i el nom utilitzat. D'aquesta condició n'estaven excloses les colònies romanes i llatines i les ciutats que gaudien de ciutadania romana. Entre els federats estaven els llatins. Eren nominalment estats independents amb obligació de fornir un contingent militar a Roma
A les ciutats federades l'administració solia ser diferent de la de Roma, mantenint-se les institucions existents abans del tractat amb Roma, encara que sovint tendia a assemblar-se a la dels municipis romans. Progresiavemnt les ciutats federades van introduïr les lleis romanes en la seva pròpia legislació.
L'existència de comunitats de ciutadans romans dins de les ciutats confederades, va facilitar la seva adaptació, si bé els ciutadans romans no es barrejaven amb els autòctons i creaven barris propis (Els Conventus Civium Romanorum). Progressivament les ciutats federades van quedar integrades en la política romana, i tenien totes les obligacions però no gaudien dels privilegis de ciutadania; això va portar finalment a la guerra social (90-88 aC) que va acabar amb la ciutadania per algunes ciutats (Lex Julia 90 aC) i el dret llatí (ius lati) per altre, i finalment amb la ciutadania per tota Itàlia (89 aC). La generalització de la ciutadania amb l'Imperi va assimilar a totes les ciutats confederades als municipis.
