Christian IV de Dinamarca
De Viquipèdia
Christian IV (Hillerød,12 d'abril de 1577 - Copenhage, 28 de febrer de 1648) va ser rei de Dinamarca entre el 1588 i el 1648.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va néixer al Castell de Frederiksborg el 1577, primer fill de Frederic II de Dinamarca i Sofia de Mecklemburg. Va succeir el seu pare quan només tenia 11 anys, arribant a la majoria d'edat el 1596. El 30 de novembre de 1597 va casar-se amb Anna Caterina de Brandenburg, filla de Joan Frederic, marquès de Brandenburg i duc de Prússia.
Les seves primeres obres destacades de govern van ser reformes en política interior. Es va ocupar també per la reorganització defensiva del regne. Va construir noves fortaleses, amb la col·laboració d'enginyers holandesos. La Flota Reial Danesa, que el 1596 comptava amb unes vint-i-dues naus, va passar a tenir-ne seixanta el 1610, alguns dels quals van ser dissenyats pel rei mateix. La formació d'un exèrcit de talla nacional va ser més difícil, ja que depenia de tropes procedents de lleves camperoles dels dominis reials.
Christian va seguir una política d'expansió del comerç marítim danès, per treure profit del mercantilisme que imperava a Europa en aquella època. Per això va establir la colònia de Trankebar a la costa de la India i va fundar la Companyia Danesa de les Indies Orientals Aquest fet va marcar l'inici de l'imperi colonial danès.
[edita] Guerra de Kalmar
Reformat l'exèrcit, el 1611 va emprendre la guerra contra Suècia, coneguda com la Guerra de Kalmar, ja que la major part dels fet van desenvolupar-se al voltant de la ocupació danesa d'aquest port. Amb el Tractat de Knäred del 1613 el rei Gustau Adolf II de Suècia va comprometre's a pagar un milió de [[riksdal]] en concepte d'indemnitzacions de guerra.
Després de la victòria a Suècia, Christian va atacar Alemanya, amb l'objectiu d'aconseguir el control sobre els rius Elba i Wesser, que li donaven el control sobre els mars i reclamar els territoris secularitzats de Bremen i Verder, com a herència per als seus fills menors. Aprofitant-se de la desfeta dels protestants a la Batalla de la Montanya Blanca el 1620, va aconseguir els seus objectius i amb el Pacte de Steinburg del juliol del 1621, Hamburg va recòneixer la sobirania danesa sobre Holstein.
[edita] La Guerra dels Trenta Anys
Els catòlics van començar a guanyar poder al nord d'Alemanya, en la Guerra dels Trenta Anys. Christian se'n va mantenir inicialment al marge, però les demandes d'auxili dels protestants i el temor a que el seu rival Gustau Adolf II es convertís en el nou abanderat de la causa protestant, van fer-lo entrar en guerra el 1625. Amb un exèrcit d'entre 19.000 i 25.000 homes, Christian IV va dirigir-se a Alemanya, per enfrontar-se a les tropes combinades de l'emperador i de la Lliga Catòlica. Després d'uns èxits inicials, les seves tropes van ser decisivament derrotades a Lutter-am-Badenberger pel comte Johann Tserclaes de Tilly. Això va provocar la devastació dels ducats de Schlewig i Holstein i de tota la Península de Jutlandia l'estiu del 1627.
Per evitar la desfeta danesa, Christian IV va pactar l'1 d'abril del 1628, una aliança amb el seu antic enemic, Gustau Adolf II de Suècia i una flota i un exèrcit combinat de suecs i danesos va aconseguir derrotar els exèrcits catòlics i el 1629 Christian va firmar la pau amb l'emperador Ferran II, emperador romanogermànic sense pèrdues territorials.
[edita] Nova guerra amb Suècia
Christian mai es va reconciliar amb Suècia, el seu enemic més perillós, però tampoc va encarregar-se de teixir unes aliances que el protegissin del perill suec. Va servir de de moderador en favor de l'emperador a la mort de Gustau Adolf II el 1632, intentant minimitzar la influència sueca a Alemanya, que portaria greus desavantatges per Dinamarca en cas de guerra. A més a més la seva política de confrontació a Escandinavia va irritar el parlament suec i va motivar una nova guerra la primavera de 1643.
Amb les conquestes que havien obtingut a la Guerra dels Trenta Anys, els suecs podien atacar dinamarca des del sud i des de l'est. A més a més Suècia va pactar amb Holanda per contrarestar la superioritat naval de Dinamarca. Al maig, el Consell suec va decidir anar a la Guerra i el 12 de desembre el mariscal suec Lennart Torstensson va avançar des de Bohèmia, va creuar la frontera sud de Dinamarca i a finals del gener de 1644 ja tenia Jutlandia sota el seu control. Aquest atac va paralitzar Dinamarca, però Christian encara estava disposat a lluitar per defensar el seu regne.
A pesar dels seus seixanta-sis anys, el rei danès va mostrar una gran energia. Va treballar sense parar per equipar un exèrcit i una flota. Afortunadament el gobern suec va retrassar fins el febrer de 1644 l'atac contra Escania, la part occidental de Dinamarca, de manera que els danesos van poder preparar la defensa i salvar la important plaça de Malmö.
Torstensson no va poder creuar de Jutlandia a l'illa de Fionia, ja que la flota holandesa que l'havia de transportar va ser destruida pels danesos a les illes de Sylt i Rømø. Un nou intent de transportar l'exèrcit de Torstensson a les illes va ser frustrat per Christian IV en persona l'1 de juliol de 1644. Les flotes enemigues van trobar-se al sudest de la badía de Kiel i el sobirà danès va donar mostres de gran heroísme, encara avui lloat pel poble danès. Christian es trobava a la coberta del vaixell Trefoldigheten (Trinitat) i una canonada va explotar al seu costat i les astelles i el ferro van impactar en el cos del rei, impactant-li en un ull i tirant-lo per terra. Imediatament es va posar dret i va seguir dirigint la batalla fins al final. Dinamarca va tenir superioritat en la batalla acorralant a la flota sueca, tot i que aquesta al final va poder escapar-se.
A finalsde setembre, l'armada danesa va ser aniquilada pels suecs i holandesos entre Fehmarn i Lolland. Amb la capacitat militar esgotada, Dinamarca es va rendir i Christian es va veure obligat a firmar la pau a Brömsebro el 8 de febrer de 1645, amb França i Holanda de moderadors, cedint a Suècia les illess de Gotland i Saaremaa i, per trenta anys, la provincia de Halland.
Christian va morir a Copenhague el 28 de febrer de 1648. És la figura central de l'himne reial danès Kong Kristian
