Chalumeau

De Viquipèdia

Nom genèric a l’Edat Mitjana i al Renaixement, el chalumeau designa tot instrument de vent de la família de les fustes composat d'un tub cònic o cilíndric i d'una canya simple o doble. Aleshores, durant el període barroc i clàssic, el chalumeau s’especifica en un instrument de talla cilíndrica y amb canya senzilla, la chalemie (o fagot antic) aquesta, en talla cònica i amb doble canya. És, doncs, el nom donat als primers clarinets que han mantés eixa terminologia pel seu registre greu. Trobem la musica per a chalumeau, sobretot, en dos centres diferents: per una banda Viena, on compositors d’Òperes com Bononcini, Caldara, Fux etc., empren a sovint el chalumeau combinant-lo amb la veu humana; de l'altra banda Hamburg i Darmstadt, on Telemann i Graupner mostren una preferència pels chalumeaux de baixa tessitura.

Veure també • Chalemie • Instruments de música de l’Edat Mitjana