Centre Gimnàstic Barcelonès

De Viquipèdia

Important: Aquesta pàgina és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. Fins a la desaparició d'aquest advertiment, el seu contingut no ha de ser considerat objectiu. Vegeu la pàgina de discussió per a una major informació.

Nota: L'article necessita algunes millores en el seu format:
(Cal retirar la plantilla un cop millorat l'article) Pot necessitar retocs en; negretes, enllaços, capçaleres, imatges, categories, interwikis, ...

[edita] L'Entitat

Segons en Víctor Herrando (President), en el butlletí commemoratiu del vint-i-cinqué aniversari de l'entitat, diu que aquesta es fundà el 5 de Maig del 1933 i que un cop acabades les obres, s'obrí les portes als socis el dia 9 d'agost del 1933. El 31 d'Octubre del 2004, deixà d'existir el C.G.B.

El dia 18 de maig de 1933^[1] naixia l'Entitat esportiva Centre Gimnàstic Barcelonès, la fi primordial del qual era la propagació de la pràctica activa de la cultura física. Els primers passos van ser donats per un reduït grup d'entusiastes dels esports, qui, després de freqüentar diverses entitats particulars, on mai van trobar plena satisfacció als seus anhels, van decidir crear una Societat que es dediqués a la cultura física i la pràctica dels esports.

El Centre Gimnàstic Barcelonès va estar en funcionament ininterrumput des de la seva inauguració fins al tancament de les instal·lacions, a mitjans de 2004. Actualment l'entitat encara existeix però no té estructura ni funcionament associatiu.

[edita] Fundació

Es van donar les primeres veus, es van establir contactes inicials i reunions, entre els quals van assistir-hi els socis fundadors. Durant els tres primers mesos, van pagar les seves quotes amb la finalitat de recaptar fons per a cobrir les primeres tasques i despeses. Es va buscar un local que reunís les necessàries condicions al singular carrer del barri del Raval: C/. Joaquim Costa, 22 - Barcelona i acte seguit es van iniciar els treballs per a condicionar degudament les diferents sales.

Des d'aquell instant, un grup de socis, format per administratius, sastres, electricistes, torners, paletes, dependents de comerç, en fi, de tota la Barcelona obrera, es va afanyar a muntar aparells i realitzar les mes diverses tasques, amb una tenacitat digna de tota lloança per a poder obrir les portes de l'Entitat a la joventut que desitgés fer veritable esport, i per fi, el dia 9 d'agost de 1933 s’obriren les portes de la Entitat als socis.

No obstant, no es pot silenciar la desinteressada i noble ajuda que en els primers passos de la vida del Centre, es va rebre de la veterana Agrupació Ciclista Montjuïc, a la qual se li va agrair profundament la seva col·laboració.

Van transcórrer els dies, la Entitat va anar creixent i afermant-se, i es crearen les Seccions: [[Educació física,]] Atletisme, Muntanya, Halterofília, Gimnàstica esportiva, Ioga, Tennis taula, Biblioteca, etc. una darrera l’altra, que al seu torn van emprendre la seva pròpia vida esportiva oficial, curullada d’èxits esportius, mentre que dins les sales es formava un ambient de companyonia i sana amistat que restaria un clàssic en la Entitat.

Als tres anys de la seva existència, i quan el Centre es trobava en ple període ascendent, lamentablement, va esclatar la guerra civil espanyola provocant una interrupció obligada en la vida de l’Entitat. Finalitzada la guerra, la pregunta inevitable que es feien quants retornaven a les seves llars, era el pensar immediatament que hauria succeït, durant aquest període de temps, amb el futur del benvolgut Centre. Però sense massa tardança, tots vam anar comprovant amb alegria que el C.G.B. continuava existint, i això, gràcies a uns pocs socis i a I'abnegada tasca del primer conserge que va tenir el Club, i quan s'incorporava un nou membre de la Societat, era una gran motivació i alegria per a la resta dels seus components.

Passats els primers temps de desconcert, i sent cada vegada mes nombrosos els socis que havien retornat, es van reunir decidint anomenar una nova Junta provisional per a reprendre les activitats i legalitzar la situació del Centre, d'acord a les noves lleis d'associacions, dictades per l'Autoritat de l’època. Complerts aquests tràmits, es constituí la nova Junta Directiva que, organitzant l'Entitat, tornaren a funcionar les diverses seccions esportives.

Pocs mesos després, la vida social del Centre era quasi la mateixa d'abans. Es van organitzar festivals esportius participant en nombroses competicions, i molt avait va estar considerada com una de les primeres Entitats (per no dir la primera) que portava una existència esportiva tan activa en aquella època. La llavor que havien deixat aquell grup d'entusiastes pioners, va germinar fecunda en els seus continuadors.

En el 50è ANIVERSARI DEL C.G.B. es va elaborar un programa lúdic i esportiu de molta importància en el que, a més de la participació dels socis i esportistes federats en aquest Acte festejat als recuperats Jardins del C/. Ferlandina – Peu de la Creu (Can Mateu), va rebre la Placa de la Reial Ordre al Mèrit Esportiu atorgada per Sa Majestat el Rei Joan Carles I, a proposta del Secretari General d’Esports d’aquell moment: Sr. Romà Cuyàs.

Transcorregudes ja més de set dècades des de la fundació del Centre, sempre amb pas lent i segur, va assolir al llarg dels anys les seves aspiracions en el compliment de la finalitat per al qual va ser creat, és a dir, propagar i facilitar la pràctica de la cultura física i dels esports, entre les classes mes humils i a benefici colateral de la Ciutat de Barcelona i del país, aconseguint una infinitat de Trofeus, individuals i col·lectius, així com destacades participacions dels seus federats en les múltiples convocatòries de trobades esportives i Olímpiques.

El Centre Gimnàstic Barcelonès, al arribar al seu 75è Aniversari, disposa d'un balanç positiu d'atletes, lluitadors, gimnastes, muntanyencs i socis en general que, amb la seva valuosa contribució, han col·locat sempre l'Entitat en el lloc distingit que va ocupar molt aviat des dels primers dies, dintre de l'esport nacional de Catalunya i amb les seves seccions esportives fou conegut arreu, especialment la lluita greco-romana, on a part de títols individuals, fou campió d'Espanya per clubs dos anys. L'atletisme fou l'altre esport important amb campions d'Espanya. L'equip femení va guanyar el Campionat d'Espanya de clubs tres vegades i es l'únic equip femení català que ho ha aconseguit. També hi han hagut alguns socis que han estat guardonats per la Generalitat de Catalunya amb la distinció de "Forjador de la història esportiva de Catalunya".