Castell de Castellcir
De Viquipèdia
El castell de Castellcir està documentat l’any 1014. Està ubicat al Vallès Oriental, concretament a la població de Castellcir i la seva principal funció era la defensa de la vall de la Riera Castellcir- Tenes. El castell està format per les muralles. A principis del segle XI apareix la dinastia dels Castellcir amb Gerard de Castellcir, els quals posseeixen els drets del castell, però paguen uns tributs al monestir de l’Estany.
Durant el 1107 va pertànyer a Guillem Ramón d'Òdena, un dels membres de la família Òdena però van ser molt conflictius. L’any 1294 Roger i Gelabert de Castellcir consten com propietaris del castell. La saga va desaparèixer durant l’any 1348 a causa de la mortal Pesta Negre encara que va sobreviure Almanda, una de las filles. Durant l’any 1363 passa a mans de Guilabert de Centelles. Vint anys després Ramón de Planella va adquirir el castell. L’any 1942 va passar a ser propietat de Enric Torelló i Cendra. També se’l coneix com el castell de Popa.
El conjunt del castell està format per muralles, avui fragmentades, les restes de l’edifici principal i la capella de Sant Martí de la Roca. Les edificacions encara imponents ocupen una àrea de 570 m2, repartits en una fortalesa de planta i dos pisos. Tot el castell de Popa està aixecat sobre la pedra, sense fonaments. Actualment presenta un avançat procés de degradació, amenaçant ruïna les poques estructures que resten dempeus.
S’han escrit diverses llegendes sobre el castell. Una d’elles es què diuen que l’edifici feudal tenia una sortida subterrània que donava pas a un altre indret, on hi havia una gran torre. Aquesta era coneguda amb el nom de la Torrassa a uns quilòmetres del castell. Pertanyia als comtes de Llar. La gent que estava plena de curiositat, més d’un cop es va ficar a dins, però el fort vent apagava les torxes. Van passar molts anys i els pagesos el van tapar: en aquell forat sempre s’hi perdien xais i porcs. No se sap res del cert, però es diu que a la Torrassa hi ha un xai d’or enterrat.
