Cas Andratx

De Viquipèdia

El Cas Andratx (o Cas Voramar, a causa del nom de l'operació policial), és un pressumpte cas de corrupció urbanística ocorregut al municipi mallorquí d'Andratx.

Taula de continguts

1 Precedents
2 Primeres actuacions
3 Desenvolupament judicial
4 Notes
5 Referències
6 Enllaços externs

[edita] Precedents

El cas Andratx, tot i que esclatà amb la detenció del batle i altres persones el 27 de novembre de 2006, en realitat és la culminació de diverses situacions i irregularitats que s'arrossegaven des de molt temps enrere.

[edita] La normativa urbanística a Andratx

El municipi d'Andratx regulava el seu urbanisme mitjançant un Pla general de 1977, que ni tan sols estava adaptat a la Llei estatal del sòl de 1976, ni a la resta de normativa autonòmica. Això provocava que la pròpia qualificació i les possibilitats urbanístiques dels terrenys no fossin clares i depenessin de la interpretació que feia l'ajuntament en el moment de la concessió de les llicències d'obra.

Tot i que havien existit successius intents per aprovar normes més actualitzades, no havien pogut rebre el vistiplau del Consell de Mallorca, a la vista de les nombroses deficiències que presentaven i del seu caràcter poc proteccionista.

Després de la detenció d'Eugenio Hidalgo, el 26 d'abril de 2007 la Comissió insular d'ordenació del territori, urbanisme i patrimoni històric del Consell de Mallorca finalment va acordar l'aprovació de les noves normes subsidiàries, si bé només pel que feia referència al sòl urbà (acord publicat al BOIB de 10 de maig).

[edita] La situació política i administrativa a l'ajuntament

Andratx, un municipi costaner amb gran atractiu turístic, ha experimentat els darrers temps una continuada inestabilitat política, que permeté l'ascens fins a la batlia d'Eugenio Hidalgo, primerament amb el partit ALA i després amb el Partit Popular. Al mateix temps, la demanda d'habitatges i xalets no ha deixat mai de minvar, creant un brou de cultiu ideal per a l'especulació urbanística^[1]. De fet, s'ha comparat la situació d'Andratx amb la de Marbella, que finalment desembocà en l'anomenat cas Malaya^[2].

A tot això, l'Ajuntament d'Andratx no perseguia les infraccions urbanístiques com calia ni prestava tampoc la col·laboració requerida al Consell de Mallorca^[3], de manera que l'efectiu control de les obres executades al poble era més teòric que real. La intervenció de la Guàrdia Civil de 27 de novembre de 2006 no faria més que empitjorar les coses, ja que el decomís de documentació practicat va paralitzar moltes tramitacions administratives en marxa.

[edita] El cas Montport

El 18 de gener de 2006, la portaveu del grup municipal d'Unió Mallorquina d'Andratx manifestà als periodistes que havia interposat una denúncia davant el SEPRONA per la construcció d'una promoció d'habitatges unifamiliars al carrer Ramat, a Montport, en el Port d'Andratx, en unes parcel·les incloses dins una ARIP, però que l'ajuntament considerava urbanes.^[4].

En abril de 2006, es va presentar davant el Consell de Mallorca una denúncia, aparentment falsa^[5], també contra la construcció de dos blocs d'habitatges a Montport. Això provocà que el 16 de juny de 2006 la Comissió insular d'ordenació del territori, urbanisme i patrimoni històric acordàs la interposició d'un recurs contenciosoadministratiu contra les dues llicències que emparaven les obres^[6].

El 15 de juliol del mateix any va sortir a la llum que la Fiscalia de delictes urbanístics i mediambientals, alertada per la denúncia del grup municipal d'Unió Mallorquina d'Andratx, havia interposat una denúncia contra el consistori per presumpte delicte en l'atorgament de les dues llicències ^[7]. Això donà peu a un procediment judicial penal que després s'acumularia a la causa general del cas Andratx, però que el 27 d'octubre de 2007 el jutge instructor deixaria en suspès a l'espera que la jurisdicció contenciosaadministrativa es pronunciés sobre la legalitat de les autoritzacions municipals.

Mentrestant, dins la tramitació del recurs contenciosoadministratiu el Consell de Mallorca va obtenir en juliol de 2007 la suspensió de les obres de Montport, que encara s'estaven executant^[8]. A dia d'avui, encara no ha estat dictada sentència sobre la legalitat de les dues llicències.

[edita] Primeres actuacions

El cas sortí a la llum pública quan, el 27 de novembre del 2006, el jutge titular del jutjat d'instrucció número 12 de Palma, Alvaro Latorre, decretà l'empresonament del llavors batlle del municipi, Eugenio Hidalgo, el zelador d'obres de l'ajuntament, Jaume Gibert i el director general d'ordenació del Territori del Govern de les Illes Balears, Jaume Massot, entre d'altres, en el que s'anomenà operació Voramar.

Els implicats foren acusats de prevaricació, blanqueig de diners i delictes contra l'ordenació del territori.

Les responsabilitats polítiques semblaven afectar, a més a més, alguns càrrecs importants del PP balear:

L'executiva del PP confirmà la candidatura a l'alcaldia de l'alcalde investigat només dues setmanes abans de la intervenció policial.
Jaume Matas, president del Govern i José María Rodríguez, secretari general del PP Balear, es reuniren amb Hidalgo uns dies abans de la intervenció.
Margarita Isabel Cabrer, consellera d'obres públiques, fou qui nomenà el director general investigat.
Joan Carmel Massot, director general de relacions amb Europa, havia estat fins 2003 regidor d'urbanisme a l'Ajuntament d'Andratx, i presumptament era responsable de l'atorgament de llicències considerades irregulars.

L'abril del 2007, fou imputat el president del Consell Consultiu de les Illes Balears, Miquel Coll Carreras per pressumpte tràfic d'influències, si bé en setembre del mateix any s'arxivaren les actuacions incoades contra ell^[9].

[edita] Desenvolupament judicial

Atesa la complexitat del cas i les múltiples irregularitats imputades, el jutjat d'instrucció núm. 12 de Palma obrí un total de 64 diferents peces separades, en una decisió confirmada per l'Audiència Provincial de Balears el 28 de novembre de 2007^[10]. Finalment, en desembre de 2007 aquestes augmentaren fins 67.

Entre el 5 i el 8 de maig de 2008 va tenir lloc la primera vista oral^[11] d'una de les peces separades que integren el sumari, en concret la núm. 56, referida a l'habitatge en sòl rústic protegit (ARIP) que Eugenio Hidalgo va aixecar aprofitant la preexistència d'una mera caseta d'eines per a la qual n'havia demanat la reforma i ampliació. L'Audiència Provincial va apreciar l'existència d'un delicte de prevaricació i un altre contra l'ordenació del territori, i el 26 de maig de 2008 va condemnar Hidalgo a quatre anys de presó i a demolir l'habitatge. També castigà Jaume Massot amb una pena de tres anys i sis mesos, a l'assessor jurídic municipal Ignacio Mir amb un any de presó, i a Jaume Gibert amb quatre mesos.

[edita] Notes

[edita] Referències

[edita] Enllaços externs