[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Carrer del Xipreret - Viquipèdia

Carrer del Xipreret

De Viquipèdia

Coordenades: 41° 21′ 38″ N 2° 5′ 50″ E

Carrer Xipreret
Carrer Xipreret
Sant Jordi.
Sant Jordi.
Carrer del Xipreret decorat.
Carrer del Xipreret decorat.

El carrer del Xipreret és un dels carrers més emblemàtics de l'Hospitalet de Llobregat. Al llarg de poc més de 100 metres hi ha representada la història arquitectònica de la ciutat. Hi ha 27 elements protegits al carrer pel Pla Especial de Protecció de Patrimoni Arquitectònic.

L'origen del carrer es situa en l'època romana on feia de separació entre propietats agrícoles. En aquest lloc es forma el nucli de l'Hospitalet. La presència de la Torre Blanca (L'Harmonia), de la que es té documentació del segle XI, fa que a aquestes terres es fundes el petit hospital de camí que donaria nom a la ciutat. A partir del segle XVI viu un moment d'expansió, en aquella època les famílies més importants es construeixen gran casals al llarg i al costat del carrer.

Hi han diversos corralons, petits culs de sac oberts al carrer principal, però que ofereixen un espai que havia esdevingut un pati comunitari on se situaven els pous i safareigs per a rentar la roba.

Taula de continguts

[edita] La Talaia

Torre de defensa, 1587

Torre quadrada composta de planta baixa i quatre pisos. Construïda l'any 1587 com a part del mas Brugera o Modolell de la Torre. Va ser traslladada del seu primitiu emplaçament, al carrer Talaia l'any 1972. El seu objectiu era vigilar i protegir dels atacs de pirates i corsaris.

[edita] Ca n'Oliver

Edifici de dos cossos, S. XIX

Edifici composat per dos cossos adossats, del que el més proper Barcelona ha estat mutilat, refent-se la façana amb elements d'èpoques anteriors (S. XV-XVI), provinents d'un altre edifici. L'altre posseeix un portal dovellat fet de maons i la coberta vessa aigües sobre els laterals.

[edita] Cases 87-95

Cases entre mitgeres, S. XVII-XIX

Conjunt de cases que ha conservat perfectament la seva fisonomia rural. Són cases unifamiliars, de planta baixa i pis, aixecades sobre una parcel·la absolutament regular que disposa al darrera d'un pati o eixida. Totes presenten teulades de dues vessants.


[edita] Cases 47-57

Cases entre mitgeres, S. XIX-XX

Aquestes cases ocupen l'espai entre dos "corralons" del carrer Xipreret. La seva pervivència fa que es mantingui la imatge del que fou el procés d'urbanització del carrer. Les façanes corresponen al segle XIX o principis del XX.


[edita] Cases 41-45

41-45
41-45

Cases entre mitgeres, S. XVIII-XIX

Conjunt de tres edificis independents, però d'unes mateixes característiques. Responen al tipus d'habitatge que s'edificà als "corralons" als segles XVIII i inicis del XIX. Són casetes de planta baixa i pis, amb teulada a dues vessants i un pati posterior.


[edita] Casa dels finestrals gòtics

façana gòtica
façana gòtica

Masia, S. XV-XVI

Es una masia que conserva dos finestrals gòtics flamígers, del segle XV o inicis del XVI. Es troba parcialment substituïda per un edifici modern. Es un casal de parets de fang amb basament de pedra. Es l'edifici més antic del barri.


[edita] Casa Espanya

Casa pairal, 1563

Residència senyorial, construïda el 1563. El 1753 es reformà. La porta és dovellada. Al primer pis s'obren tres balcons, de llindes de pedra decorades amb els escuts de la mitja lluna dels Llunell i la roda de molí dels Molines. A la planta alta hi ha sis finestres al costat d'un matacà central. En l'actualitat és la seu del Museu d'Història de l'Hospitalet.

[edita] Ca la Vidala

Casa de Pere Mestres, 1769

A l'arc de pedra de la porta es pot llegir: "Pera Mestras y Batllori. Pajes. 1769". Aquest va edificar el que era, sens dubte, una masia important. L'aparença actual es troba alterada per les reformes que sofrí l'immoble a principis del segle XX.

[edita] Can Sumarro

Can Sumarro
Can Sumarro

Masia, 1580

Masia construïda per Montserrat Cerdanya l'any 1580. Té planta baixa, pis i golfes amb coberta a dues aigües. La porta principal és de mig punt dovellada amb la inscripció del propietari. A la part posterior s'ha conservat, així mateix, la pallissa de la masia. En l'actualitat s'utilitza com a biblioteca.