Carops el jove

De Viquipèdia

Carops el jove (Charops, Khárops Χάροψ), fou nét del cabdill epirota Carops el vell. Es va educar a Roma i quan va tornar al seu país fou representant de la causa romana.

Les calumnies de Carops van empènyer a Antinous i Cèfal Molós a abraçar la causa de Perseu de Macedònia. Fou un dels que es va reunir amb diversos estats de Grècia i amb el cònsol Emili Paul·le a Amfípolis el 167 aC per a felicitar al romà per a la seva victòria de Pidna, l'any anterior, i allí va denunciar als oposats a la política romana i els denunciats foren detinguts i enviats a Roma.

Carops va gaudir llavors d'un gran poder i va assolir la tirania (165 aC), però va abusar del poder que si li havia donat. Polibi el descriu com un monstre de crueltat. Va aprofitar també per a obtenir riqueses, en lo que el va ajudar la seva mare Filotis.

Denunciat al senat romà, aquest va comprovar les acusacions i no el va voler rebre com tampoc ho van fer altres dirigents romans i entre ells Emili Paul·le. Quan va arribar a l'Epir va falsificar la sentencia del senat però fou deposat el 159 aC.

Va morir el 157 aC a Brundusium.