Carles Hac Mor
De Viquipèdia
Carles Hac Mor (Carles Hernández i Mor, Lleida 1940) és un escriptor català. Ha conreat gèneres d'invenció personal, com ara l'escalaborn, la paraparèmia i l'hiposeptimí. Del 1973 al 1975 practicà l'art conceptual amb el Grup de Treball. Durant els anys setanta i vuitanta cofundà les revistes d'art i poesia "Tecstual", "Ampit" i "L'avioneta", i n'impulsà d'altres. Ha col·laborat en realitzacions cinematogràfiques i en nombroses revistes, com també als diaris El País i Diari de Barcelona. Ha obtingut el Premi Espais a la Crítica d'Art 1988 i el Premi Joan Fuster d'assaig de 1998, ha escrit centenars de textos per a catàlegs d'exposicions i practica l'acció artística.
Taula de continguts |
[edita] Obres
[edita] Poesia
- Tu'm és no'ms (1977)
- Anar i tornar (1979, amb Eugènia Balcells)
- Agoc (1981)
- De tranuita (1983)
- Un pedrís de mil estones (1992)
- S'ha rebentat l'hospici (1992)
- La mà a l'ombra (1990),
- El desvari de la raó (1995)
- Epítom infra nu o no: ombres de poemes de Marcel Duchamps (amb Ester Xargay, 1997)
- M'he menjat una cama (2004)
[edita] Assaig
- Ut poesis pictura (1988),
- La comèdia d'un incest (1989)
- Despintura del Jo (1998), Premi Joan Fuster d'assaig
[edita] Altres
- La fi del món (1994), novel·la
- Llevant, pluja al davant (1990), drama
- Càpsula poca-solta (1998), guió televisiu
