Carles Frederic I de Baden
De Viquipèdia
Carles Frederic I de Baden (Karlsruhe 1728 - 1811). Primer gran duc de Baden i reunificador dels territoris històrics de Baden sota una única entitat sobirana.
Nascut a la ciutat de Karlsruhe, capital del Gran Ducat de Baden, el dia 22 de novembre de l'any 1728 essent fill del príncep hereu Frederic de Baden i de la princesa Anna de Nassau-Dietz-Orange. Carles pertanyia a la branca històrica de la família Baden-Durlach que havia governat la regió de Karlsruhe des del segle XII.
El dia 28 de gener de 1751 es casà amb la princesa Carolina de Hessen-Darmstadt, filla del landgravi Lluís VII de Hessen-Darmstadt i de la princesa Carlota de Hanau-Lichtenberg. La parella tingué:
- SAGD el príncep Carles Lluís de Baden, nat a Karlsruhe el 1755 i mort a Arboga (Suècia) el 1801. Es casà amb la princesa Amàlia de Hessen-Darmstadt.
- SAGD el príncep Frederic de Baden, nat a Karlsruhe el 1756 i mort el 1817. Es casà amb la princesa Lluïsa de Nassau-Usingen.
- SAGD la princesa Lluïsa Carolina de Baden, nada a Karlsruhe el 1767 i morta tres dies després del seu naixement.
La princesa Carolina morí el dia 8 d'abril de l'any 1783. El 24 de novembre de 1787 tornà a casar-se, aquesta vegada de forma morganàtica amb l'aristòcrata Luise Karoline Geyer von Geyersberg, creada senyora de Hochberg. La parella tingué cinc fills:
- SM el gran duc Leopold I de Baden, nat el 1790 a Karlsruhe i mort el 1852 a Karlsruhe. Es casà el 1817 a Karlsruhe amb la princesa Sofia de Suècia.
- SAGD el príncep Guillem de Baden, nat a Karlsruhe el 1792 i mort el 1859 a Karlsruhe. Es casà amb la duquessa Elisabet de Württemberg.
- SAGD el príncep Frederic de Baden, nat a Karlsruhe el 1793 i mort vuit dies després del seu naixement.
- SAGD la princesa Amàlia de Baden, nada el 1795 a Karlsruhe i morta el 1869 a Karlsruhe. Es casà amb el príncep Carles Egon II de Fürstenberg el 1818 a Karlsruhe.
Carles esdevingué marcgravi de Baden-Durlach l'any 1738 arran de la mort del seu avi, Carles III Guillem de Baden-Durlach. Al llarg del segle XII i del segle XIII l'històric territori de Baden, situat a un dels extrems orientals del Sacre Imperi Romanogermànic havia estat enormement fragmentat en multitud de cases marcgravinals que exercien el control de petites unitats sobiranes. Ara bé, des del segle XIII moltes d'aquestes cases s'havien extingit permeten una lenta unificació deguda a causes naturals.
L'any 1771, la penúltima casa marcgravinal, la dels Baden-Baden, s'extingí i els territoris d'aquesta revertiren a les mans de l'última branca de la Casa de Baden, els Baden-Durlach, i més concretament al marcgravi Carles que es convertí d'aquesta manera en marcgravi de Baden, del Baden ja unificat.
Carles esdevingué un monarca absolut malgrat que abolí la tortura (1766) i la servitud (1783). Alhora es dedicà a la promoció del sistema educatiu fent especial èmfasi a la universitat.
Aprofitant el desgavell originat per les polítiques expansionistes de la França de Napoleó Bonaparte, Carles aprofità l'avinentesa per, d'una banda elevar Baden a la categoria d'electorat i de l'altra incorporar territorialment els bisbat secularitzats de Constança, Basilea, Estrassburg, Espira, Brisgòvia i Ortenau.
Posteriorment, l'any 1806 s'uní a la Confederació del Rin, un cop el Sacre Imperi Romanogermànic hagué desaparegut.
El Congrés de Viena permeté a Baden concedí al territori de Baden la categoria de Gran ducat i per tant Carles esdevingué gran duc de Baden. Alhora li permeté mantenir alguna de les possessions territorials obtingudes arran de les guerres napoleòniques, tals com Ortenau.
L'any 1820, la descendència del primer matrimoni de Carles hagué expirat
