Calabuig (Bàscara)
De Viquipèdia
Calabuig és una entitat de població del municipi altempordanès de Bàscara. Al 2005 tenia 77 habitants. Està situat sobre un turó, al marge esquerra del riu Fluvià d'es d'on es pot divisar part de l'Alt Empordà.
[edita] Resum històric
893. Surt esmentat per primer cop el nom de Calabuig com a límit oriental del territori de Bàscara.
1019. Surt citat Bernat de Calabuig, primer membre conegut de la família propietària del castell del lloc.
1115. L’església parroquial de Sant Feliu i el priorat benedictí de Sant Nicolau de Calabuig, depenent del monestir de Sant Esteve de Banyoles apareixen citats per primera vegada en el testament d’un altre Bernat de Calabuig.
1249. El castell i la baronia de Calabuig passà per matrimoni d’Emmerssenda Desfar, baronessa de Navata amb Dalmau de Rocabertí a formar part d’una de les baronies que controlava aquesta família.
1275. El castell es destruït per ordre del rei Jaume I a causa de la rebel·lió de Dalmau de Rocabertí.
1339. S’esmenta per primera vegada la cellera o força de Calabuig, petita concentració de cases fortificada i adossada al castell que és l’origen del nucli urbà actual
1427-1428. Els terratrèmols malmeten l’església parroquial de Sant Feliu
1439. El bisbe autoritza el trasllat de l’església parroquial del seu primitiu emplaçament de la rodalia del mas Rafel a la seva ubicació actual.
1497. Un fogatge dóna per a Calabuig la xifra de 12 caps de casa
1508. El castell i la baronia havien passat a mans de Narcís de Palol, senyor del castell de Palol d’Onyar ( terme municipal de Quart).
1553. Un nou fogatge atribueix a Calabuig 11 focs.
1569. A partir d’aquest any trobem a Guillem de Senesterra com a baró de Calabuig
1598. Un capbreu encarregat per Elisabet de Senesterra esmenta 13 caps de casa del poble.
1603. El bisbe de Girona autoritza el trasllat del cementiri.
1606. És beneeixen les reformes de l’antic priorat de Sant Nicolau
1626. Dídac de Prado i de Senesterra es ven el castell a Guillem d'Armengol i de Prado, baró de Rocafort de Queralt, senyor de Montagut.
1631. Sabem què s’estava pintant
1633. Un mestre de cases de Bàscara construeix la capella del Roser.
1635-1636. Quirc Darder, escultor de Peralada fa el retaule del Roser per a l’església parroquial.
1687. El baró Antoni Josep Guillem d'Armengol i d'Agulló es ven el castell a Antoni Crosas, Ciutadà Honrat de Barcelona i veí de Girona.
1706. Durant la Guerra de Successió les tropes franceses que estaven de guarnició al castell foren atacades per miquelets procedents del Baix Empordà.
1719. La baronessa Maria Teresa Crosas obté del bisbe de Girona l’establiment d’una pressa d’aigua a Bàscara per conduïr-la a través d’un rec al molí de Calabuig
1725. Maria Teresa Crosas es ven el castell i la baronia a Segimon i Bonaventura Milans, mercaders de Barcelona
1728. Els nous barons aconsegueixen del bisbat un augment en la concessió d’aigua pel molí.
1787. Cens de Floridablanca. Calabuig tenia 153 habitants.
1792-1793. Sengles aiguats malmeten el molí de Calabuig
1794-1795. Durant la Guerra Gran Calabuig pateix un seguit de destrosses al castell, al molí i al pou de glaç.
1808-1814. Durant la Guerra del Francès, els invasors ocupen el castell i el destrueixen quan es retiren.
1816. És recompten a Calabuig 20 cases habitades.
1845. Calabuig juntament amb Orriols són annexionats al terme municipal de Bàscara.
[edita] Referències
- El llibre L’antic municipi de Calabuig, de Carles Bosch Parer i Antoni Egea Codina, Ajuntament de Bàscara, 2007)
