Círion

De Viquipèdia

Círion va ser el dotzè senescal regent de Góndor, el poderós regne de la Terra Mitjana en la ficció literària de J.R.R. Tolkien.

Nasquè el 2449 de la Tercera Edat, i succeí el seu pare Bóromir el 2489 a l'edat de 40 anys (relativament jove pels estàdards númenoréans).

Durant el seu govern, un grup d'orientalencs coneguts com a balcoth van empendre un assalt a Góndor, creuant els passos alts de l'Ànduin i atacant la província septendrional de Calenardhon. Círion no disposava de prous homes per defensar el seu reialme, i desesperat va enviar missatgers als antics aliats dels éothéod que vivien al nord.

Tan sols un dels missatgers, Boròndir, va arribar la capital éothéod de Framsburg i poguè entregar el missatge al rei Éorl el Jove.

Després de no rebre resposta durant més d'un any, Círon va reunir tants homes com va poder i va dirigir-se a l'oest a través d'Anòrien per aturar els balcoth. L'exèrcit de Góndor va ser derrotat als passos del Llimclar i va recular fins als Camps de Celèbrant. Quan tota l'esperança estava perdida, arribaren els éothéod i van aconseguir derrotar els balcoth.

Per agraïr la seva ajuda i veient el benefici que en podia treure d'una aliança amb els éothéodm Círion els va donar el feu de Calenardhon. Éorl jurà fidelitat a Góndor, i esdevingué el primer rei de Ròhan. Círion també feu un jurament segons el qual els dos pobles s'ajudarien en temps de guerra.

Círion va morir el 2567 de la Tercera Edat i fou succeït pel seu fill Hallas.

Precedit per: Bóromir

Senescal de Góndor 2489 T.E.-2567 T.E.

Succeït per: Hallas