Cànon de Pachelbel

De Viquipèdia

Johann Pachelbel

El Cànon de Johann Pachelbel correspon a l'obra del mateix autor titulada "Canon i Giga en Re Major per a tres violins i baix continu" (en alemany, Kanon und Gigue in D-Dur für drei Violinen und Basso Continuo).

[edita] Popularitat

És la peça més coneguda de Pachelbel i una de les més famosos de la música barroca. Escrita cap al 1680, des de la seva composició s'han fet una gran varietat d'arranjaments per a tot tipus d'instruments i agrupacions musicals. Es fàcil de poder escoltar formant part de recopilacions discogràfiques de música clàssica, al costat d'obres com l'Ària de la suite en re de Bach, o l'Adagio d'Albinoni.

Originalment el Cànon anava seguit d'una Giga escrita en la mateixa tonalitat, però habitualment s'interpreta el cànon sol. La seva popularitat es fonamenta en part en la seva progressió d'acords, una successió harmònica que també trobem en la música popular.

[edita] Estructura

Els primers 9 compassos del Cànon de Pachelbel. Els colors s'utilitzen per diferenciar les entrades de cada veu.

És un cànon melòdic a tres veus instrumentals i es fonamenta, tant harmònicament com estructuralment, en un baix de dos compassos:

[edita] Audició

1. [[Media:|Canon (versió electrònica per a 3 violins i baix continu)]] (?)
2. Canon (interpretat al piano per Lee Galloway) (?)