BUNCH

De Viquipèdia

BUNCH és l'acrònim de les cinc empreses que competien amb la IBM durant la dècada del 1970. Eren: Burrouhs, UNIVAC, NCR, Control Data i Honeywell.

Per entendre de què estem parlant cal que ens situem en els anys 60-70 on el concepte de PC no existia ni de bon tros. En aquells temps els computadors únicament estaven a l'abast de les grans corporacions i el seu cost, que voltava els centenars de milers de dòlars, no en facilitava l'accés a les petites i mitjanes empreses.

En aquest context, per tant, les empreses que els produïen havien de disposar d'una gran quantitat de capital que no era fàcilment amortitzable a causa de la poca clientela potencial existent. En un principi el mercat estava dividit en IBM més set grans empreses conegudes com "Snow White and the Seven Dwarfs", aquestes eren Burrouhs, UNIVAC, NCR, Control Data, Honeywell, RCA i General Electric. Tot i això els "dwarfs" van canviar a principis de la dècada dels setanta a causa de la venda de General Electric el 1970 a Honeywell i de RCA el 1971 a Univac, ara eren cinc i se'ls va batejar amb l'acrònim de BUNCH, que vol dir "la resta".

Del BUNCH en l'actualitat en queda ven poca cosa a causa de les nombres crisis i moviments de mercat que han sofert les empreses informàtiques. El 1986 Burroghs va adquirir l'empresa matriu de UNIVAC es van esdevenir Unisys. NCR després de veure que el seu canvi de mercat no li va anar massa bé va ser adquirida per AT&T el 1991, més endavant però el 1997 va esdevenir un altre cop empresa independent però un any després va cessar de manera definitiva la producció d'ordinadors de propòsit general. Control Data és ara Syntegra una companyia subsidiària del grup BT Telecom. I finalment, Honeywell després de diversificar el seu negoci (ara és una de les majors productores d'armes mundials) va vendre la divisió d'informàtica a la Bull francesa.

Com ja hem comentat abans, BUNCH és només una apel·lació comuna per referir-se als competidors de IBM que junts tenien una quota de mercat menor que IBM ell sol. Durant la dècada dels 80, la crisi del mercat informàtic va comportar nombroses fusions i canvis de mans que van esdevenir en la desaparició de totes o gairebé totes elles. En aquest context explicarem de manera individualitzada cada empresa i els seus productes ficant-los en relació amb les altres, si s'escau. Cal tenir en compte que aquest conjunt d'empreses no tenien una relació legal oficial. No és una fusió ni tan sols una cooperació, simplement eren la resta d'empreses que quedaven a l'ombra d'IBM.

Taula de continguts 1 Burroughs 1.1 Breu Cronologia 1.2 Les màquines més importants 1.2.1 El B205 1.2.2 La sèrie B5000 1.2.3 La sèrie B2000-B4000 1.2.4 La sèrie B1000 2 UNIVAC 2.1 Breu cronologia de la seva formació i desaparició 2.2 Les màquines d'UNIVAC 2.2.1 L'UNIVAC I 2.2.2 UNIVAC 1108 3 NCR 3.1 Breu cronologia i història 3.1.1 John Henry Patterson 3.2 Producció de NCR 3.2.1 Class 1000 3.2.2 Class 2000 3.2.3 CRAM 3.2.4 Century 100 3.2.5 Bombe 3.2.6 LCD 4 Control Data Corp. 4.1 Breu cronologia i història 4.2 Producció de Control Data Corp. 4.2.1 CRC 1604 4.2.2 CRC 3000 4.2.3 CRC 6600 5 Honeywell 5.1 Breu cronologia i història 5.1.1 James H. Binger 6 Bibliografia

[edita] Burroughs

[edita] Breu Cronologia

• 1886: Es crea la American Arithmometer Company per tal de fabricar i vendre la primera sumadora comercial que havia estat inventada per William Seward Burroughs.
• 1905: Es canvia el nom de l'empresa per Burroughs Adding Machine, en honor al fundador de l'empresa que havia mort el 1898.
• 1911: Treu al mercat la seva primera màquina que era capaç de sumar i restar.
• 1923: Treu al mercat una màquina registradora que es capaç de fer multiplicacions.
• 1925: Treu al mercat la primera sumadora portàtil, el seu pes era de 20 lliures (aproximadament 10 Kg).
• 1928: Burroughs ven la seva sumadora un milió.
• 1953: Introdueix en el mercat la primera sumadora que té 10 tecles. A més canvia el seu nom a Burroughs Corporation per possibilitar-li així l'entrada al mercat dels computadors de propòsit general.
• 1956: Apareix el B205 la primera màquina Burroughs que es pot anomenar computador.
• 1959: Fa servir per priera vegada la tecnologia MICR (Reconeixement de caràcters mitjançant tinta magnètica).
• 1961: Apareix la sèrie B5000, la primera que té doble processador i memòria virtual i de la qual se'n derivaria tota la gama de main-frames de Burroughs.
• 1984: Apareix la sèrie A, la que seria la predecessora dels actuals sistemes ClearPath IX.
• 1986: Sperry i Burroughs es fusionen per formar Unisys.

[edita] Les màquines més importants

En tractar-se d'una gran empresa Burroughs Corp. ha fabricat moltes màquines i models i depenent de les fonts aquestes han estat més o menys importants. Nosaltres ens centrarem en les quatre famílies que hem considerat més importants. En primer lloc parlarem de la B205, la primera computadora fabricada per Burroughs, posteriorment parlarem de la sèrie B5000, la sèrie de main-frames, posteriorment comentarem la sèrie B2000, que eren el sistemes mitjans, i finalment la sèrie B1000, que eren els sistemes petits.

La idea que tenia Burroughs de que les màquines eren diferents, tant en mida com en concepte, es denota en què cadascuna de les tres sèries principals (la B5000, la B2000 i la B1000) estan concebudes amb finalitats diferents. Els grans sistemes que funcionaven amb piles eren extremadament executant Algol. Els sistemes mitjans orientats a les empreses estaven pensats per poder executar ràpidament Cobol. I finalment les màquines de la sèrie inferior, les B1000 eren les més universals de totes doncs feien servir "maquines virtuals" per executar qualsevol llenguatge.

[edita] El B205

El B205, aparegut el 1956, es pot considerar el primer computador de propòsit específic que va produir Burroughs i estava format bàsicament per 5 components: els dispositius d'entrada, l'emmagatzematge, la unitat aritmètica, la unitat de control i els dispositius de sortida. Tot i això la seva característica principal i el que el feia diferent de tots els altres computadors era la seva memòria volàtil.

Aquesta s'emmagatzemava en un tambor magnètic rotatori en el qual hi havia 4000 paraules de 40 bits cadascuna organitzades en 10 bytes (entenguem-ho aquí com una agrupació de bits) de 4-bits. Cadascun del bytes tenia 16 possibles estats, és a dir podria emmagatzemar un digit hexadecimal, però lamentablement tots els dígits eren interpretats de manera decimal així que 6 de les possibles combinacions eren despreciades. Quan es volien representar caràcters s'agafaven 2 bytes contigus amb el que es podien representar fins a 100 caràcters diferents. Això permetia fàcilment representar els 52 caràcters (en majúscules i minúscules de l'alfabet anglès), els 10 dígits decimals i la resta eren caràcters especials (suficients per a la programació en Fortran i Algol).

El temps d'accés mitja a la memòria era de 20 ms, tot i això hi havia 4 blocs de 20 paraules extra que s'anomenaven memòria ràpida, implementada de manera una mica "curiosa", doncs per aconseguir un temps d'accés de 2 ms estaven repetides 10 vegades al voltant.

Cada instrucció de llenguatge màquina ocupava una paraula incloent-hi els dos dígits que indicaven el codi d'operació, tot i que n'hi havia algunes que permetien ser escrites amb mitja paraula. Per culpa de la memòria ràpida, el codi havia d'escriure's en blocs de 20 paraules (que residirien en la memòria ràpida), i a més l'última instrucció de cada bloc havia de ser del tipus "transfer & block", que indicava a la màquina que havia d'anar a un altre bloc de memòria per seguir l'execució del programa actual. En cas que s'hagués d'aplicar alguna modificació al codi i aquesta el fes més llarg desfeia tots els blocs el que feia haver d'escollir entre executar algunes instruccions fora de memòria ràpida o bé refer tot el codi perquè s'ajustes a l'esquema de blocs de la màquina.

D'altra banda hi havia 3 dispositius d'entrada sortida. D'una banda una unitat de cinta, de la qual es diu que era molt fiable tot i que evidentment era molt més lenta que les unitats actuals; el seu sistema d'emmagatzematge era curiós doncs els blocs es ficaven en posicions determinades de la cinta i no en qualsevol lloc, se solien fer servir per emmagatzemar els compiladors i el que es podria dir, parlant de manera generosa, Sistema Operatiu. L'altre dispositiu de sortida era una consola d'operador semblant a un teletip que es podia fer servir com a impressora. Finalment hi havia una unitat de targetes perforades que tenien 5 files de les quals les 4 primeres eren la representació d'un byte i la cinquena era un bit de paritat, a més després de cada paraula hi havia una columna que es dedicava a paritat però en aquest cas horitzontal. Es interessant destacar que igual que s'havia de tenir en compte l'ocupació de la memòria alhora de modificar els programes també s'havia de tenir en compte la modificació en les targetes, així s'havia de fer "cut & paste" amb les targetes i recalcular les paritats per a poder tornar a fer el programa operatiu un altre cop.

[edita] La sèrie B5000

Aquesta sèrie es considera com la sèrie de les màquines més grans que fabricava Burroughs. El primer d'aquesta sèrie va ser el B500, dissenyat el 1961, tot i això l'arquitectura que incorporaven aquelles màquines es segueix fent servir en la producció de les màquines Unisys ClearPath/MCP que han estat les seves successores. La raó per la qual encara se segueix fent servir com a disseny vàlid és la seva excel·lència com a disseny que li va valer els elogis del dissenyador de processadors John Mashley.

Burroughs (1961-1986)
B5000	1961	màquina inicial, ordinador de 2à generació(transistor)
B5500	1964	millora velocitat 3x
B6500	1969	ordinador de 3à generació(circuits integrats), fins a 4 processadors
B5700	1971	nou nom per al B5500
B6700	1971	nou nom i amb arranjaments del B6500
B7700	1972	processador més ràpid, fins a 8 processadors
B6800	1977?	memòria RAM, arquitectura NUMA
B7800	1977?	memòria RAM, més ràpid, fins a 16 processadors
A Series	1984	reimplementat amb circuits integrats més ràpids

El Burroughs B5000 considerat per molts el primer computador de "tercera generació" es caracteritzava per estar dissenyat específicament per suportar de manera nativa llenguatges d'alt nivell (bàsicament Algol i Cobol). Els aspectes que més destaquen d'aquesta arquitectura són l'us d'una pila gestionada per hardware per realitzar càlculs i l'ús extensiu de descriptors per l'accés a dades. També destaca l'ús de memòria virtual, va ser una de les primeres màquines a fer-la servir i el suport per a multiprogramació i multiprocessador. Finalment una característica força destacada tenint en compte els anys en què es va dissenyar: disposava de dues regions de memòria separades que s'indicaven segons un bit el que permetia protegir determinades regions, habitualment la part de codi de les aplicacions, amb això es podien gestionar i crear processos privilegiats i processos que no ho eren.

En les dues següents màquines la B5500 i la B6500, aparegudes el 1964 i 1966 respectivament, no s'hi van dur a terme excessius canvis. Es va estendre l'ús de descriptors i es va complementar el bit de control de regions de memòria convertint-lo en un flag amb 3 bits. En successives revisions aquestes màquines van esdevenir el B6700, B7700 i altres, el major canvi dels quals era augmentar la quantitat de processadors que es feien servir tant de propòsit general com específics d'entrada / sortida. En aquesta mateixa sèrie de màquines, tot i que no des del principi es van anar incorporant diversos canvis per fer més ràpides les operacions amb vectors i arrays numèrics, similars a les extensions MMX que incorporaven els processadors dels 90 però 20 anys abans. Posteriorment val la pena destacar el B6800 caracteritzat per incorporar una nova jerarquia de memòria basada en un diferent temps d'accés depenent del nivell de jerarquia a on es vol accedir i en el concepte de memòria global, aquestes idees són les que estan darrera de les actuals jerarquies tipus NUMA i CC-NUMA implantades en el sistemes multiprocessadors i supercomputadors.

[edita] La sèrie B2000-B4000

Les màquines B2000-B4000 concebudes per ser la gamma mitjana en el segment de main-frames eren unes màquines força curioses a causa de què estaven dissenyades per a suportar programes fets en Cobol de la manera més eficient possible. Així mateix i amb la mateixa finalitat el hardware estava optimitzat per realitzar les operacions habituals que es feien servir en Cobol.

Tot i això el més "impressionant" de tot era que tota la màquina era decimal. És a dir l'aritmètica la feia en decimal i els accessos a memòria els feia amb adreces escrites en decimal al contrari que la majoria dels computadors que treballen en base 2. Altres optimitzacions existents en aquestes màquines són per exemple que l'operació de suma de Cobol podia ser traduïda a una instrucció en llenguatge màquina, etc. A més de les optimitzacions aquesta sèrie es caracteritzava per ser multi-programada i permetre que funcionessin sobre una mateixa màquina de l'ordre de 10 processos simultanis.

Finalment comentar que el seu mitja d'entrada i sortida de dades eren les cintes magnètiques, tot i això aquestes també es solien fer servir com a biblioteques en què residien programes per a clients específics que s'anaven a buscar quan aquests ho demanaven.

[edita] La sèrie B1000

Les màquines de la sèrie B1000 es distingien de la resta de màquines perquè emulaven un control d'escriptura el que els permetia simular qualsevol altra màquina. En particular el MCP (Master Control Program, que generosament poder anomenar SO) planificava els treballs per enviar-los al processador i en cas que fos necessari carregava l'interpret del llenguatge que es necessites, solien estar disponibles el de Cobol, Fortran, etc.

Les característiques de hardware que permetien fer eficient això eren les següents: la memòria era adreçable a nivell de bits el que permetia accedir directament allà on es volia, la mida de les paraules de la ALU era variable, el parsejat d'instruccions estava optimitzat gràcies a la habilitat de fer ORs en els registres d'instruccions. A més i per tal de no decepcionar l'àmbit de negoci més ampli que tenia Burroughs també es permetia que la ALU treballes en base decimal. Internament les màquines feien servir instruccions de 16 bits i un bus de dades de 24 bits; tot i que més endavant es va ampliar fins a 32 bits. Finalment comentar que la capacitat d'adreçament de memòria d'aquesta sèrie de màquines era de 2MB que ara pot semblar molt poc però que comparat amb la quantitat de memòria estàndard que tenien les màquines en aquell temps, aproximadament 100 KB, era molt.

[edita] UNIVAC

[edita] Breu cronologia de la seva formació i desaparició

Tot i que el nom UNIVAC se li va donar relativament tard, UNIVAC és el fruit comercial dels creadors del primer computador de l'era moderna l'ENIAC. Tot va començar quan un cop Eckert i Mauchly van tornar de la fabricació de l'ENIAC van tenir un conflicte, relacionat amb les patents, amb la Moore School, lloc on fins llavors havien estat treballant. Això va fer que se n'anessin a l'empres privada, van escollir la Electronic Control Company que després van rebatejar com a Eckert-Mauchky Computer Corporation (EMCC).

El febrer de 1950 EMCC va ser venuda a Reminghton Rand a causa de què l'encarregat de les finances de l'empresa va morir en un accident d'avió, finalment després de diverses adquisicions d'altres empreses per part de Reminghton va fundar el que llavors es va anomenar UNIVAC Division of Reminghton. Finalment no va ser fins els anys 1953~1954 que Reminghton es va decidir a anomenar la seva divisió de "business computers" com a UNIVAC.

Poc temps després, el 1955, l'empresa matriu d'UNIVAC, Reminghton, es va fusionar amb Sperry Corporation i es va crear Sperry Rand, tot i això la divisió UNIVAC es va mantenir sense excessius canvis. Durant els anys 60 es considera UNIVAC una de les 8 majors empreses existents i segueix així gran part de la següent dècada. Finalment Sperry s'adona que el seu model de negoci (venia gairebé qualsevol cosa) no és rentable i decideix dedicar-se en exclusiva a la fabricació d'ordinadors. Finalment el 1986 Burroghs i Sperry es fusionen creant Unisys que actualment es competència directa d'IBM.

[edita] Les màquines d'UNIVAC

Els models de màquines que UNIVAC ha produït durant tota la seva història han estat molts i molt diversos per la qual cosa és absolutament impossible parlar de tots ells, en cas que el lector en vulgui una referència completa pot dirigir-se a Wikipedia. Nosaltres parlarem només dels dos models que hem considerat més importants, aquests són: UNIVAC i l'UNIVAC 1108A i les seves evolucions, la sèrie 1100/XX.

[edita] L'UNIVAC I

L'UNIVAC (UNIversal Automatic Computer) va ser e primer coordinador que es va fabricar de manera comercial als Estats Units. Els seus dissenyadors principals Eckert i Mauchly van ser-ho també de l'ENIAC alguns anys abans. La finalitat principal d'aquesta màquina era la gestió de dades administratives i de bancs, és a dir no es tractava d'una màquina per a càlcul científic. En un principi a l'UNIVAC li va costar trobar clients doncs requeria que totes les dades fossin introduïdes mitjançant cintes magnètiques i no tothom tenia les dades en aquest format per això van haver d'incorporar a la màquina dos equipaments de processament extern que s'encarregaven o bé de convertir de targeta a cinta o a la inversa.

Els primers contractes que es van signar per la instal·lació de l'UNIVAC van ser fonamentalment amb agències governamentals a causa del seu elevat cost, que inicialment havia esta valorat en 159.000$ però que finalment es va elevar fins els 1.250.000$ o 1.500.000$ segons el cas. Tot i que aquest cost era assumible per la majoria d'agències governamentals i empreses, no ho era per les universitats per la qual cosa Sperry es va veure "obligada" a cedir alguns sistemes a universitats com Harvard, l'Universitat de Pennsylvania i el Case Institute of Technology a Ohio. Tot i que a casa de la seva tecnologia aquestes màquines van esdevenir obsoletes relativament ràpid cal destacar que l'Oficina del Cens les va fer servir durant 12 anys (fins el 1963), i que altres empreses no les van abandonar fins a principis dels 70.

Físicament l'UNIVAC es caracteritzava per tenir 5200 tubs de buit, pesar 13 tones i consumir 125 kW, tot i això era capaç de realitzar gairebé 2000 operacions per segon amb el seu rellotge de 2,25 MHz. La mida de la seva unitat central (només el processador i la memòria) era de 4.3x2.4x2.6 metres i el sistema complet necessitava una habitació de 35 metres quadrats per ell sol.

De les característiques tècniques de la màquina el més destacable és la seva memòria. Tenia una memòria de capacitat de 1000 paraules de 12 caràcters que es representaven de manera similar que en altres màquines de l'època: cada posició representava un dígit en decimal i l'últim dels dígits era el que indicava el signe. També tenia buffers de entrada/sortida de 60 paraules cadascun. La implementació de tots aquests estava basada en línies de retard de mercuri, cada línia de mercuri de 10 paraules tenia les següents 3 seccions: una columna de mercuri que era el que retardava l'electricitat i feia que la memòria memoritzes, uns amplificadors i detectors que permetien recuperar i ampliar el senyal quan sortia del tanc i finalment un canal de recirculació que permetia realimentar la columna de mercuri i canviar l'estat d'aquesta depenent de què s'haugés de ficar en la memòria.

Les instruccions que permetien que l'UNIVAC servís per alguna cosa tenien una longitud de 6 caràcters alfanumèrics que es desaven 2 a 2 en memòria. Per fer-nos una idea una suma necessitava 525 microsegons mentre que una multiplicació 2150 microsegons, totes aquestes operacions es realitzaven en aritmètica decimal i no en binaria com seria ara l'habitual.

Com ja hem comentat anteriorment l'entrada de dades a la màquina es realitzava mitjançant unes unitats de cinta externa anomenades UINISERVO que eren una modificació d'una màquina d'escriure electrònica d'BM i un oscil·loscopi. Les seves característiques li permetien escriure a 100 caràcters per polzada tot i que era compatibles amb els antics models que eren més lents. En un principi aquestes unitats treballaven offline, és a dir es carregaven les dades i després la màquina començava a treballar, amb el temps es va aconseguir que fessin la feina al mateix temps que funcionava l'UNIVAC i amb això es va aconseguir augmentar força el throughput de la màquina.

[edita] UNIVAC 1108

És la segona màquina creada després l'aparició de Sperry Rand i es caracteritzava per l'ús dels circuits integrats enlloc de la memòria feta servir fins aleshores formada per una fina pel·licula magnetitzable sobre un tambor. A més de la millora en altres components (fonamentalment gràcies als avenços tecnològics), es van fer canvis força importants en el disseny. Aquests permetien que es fes swap off d'una aplicació fora de la memòria principal, major precisió alhora de fer càlculs aritmètics, noves operacions de llenguatge màquina, més canals per l'entrada sortida dels perifèrics, etc.

Més endavant es va fer una evolució d'aquesta màquina la UNIVAC 1108A que gràcies a que era multiprocessador incorporava 2 controladors independents d'I/O permetia que es fessin fins a 5 operacions de manera simultània, 3 en les CPUs i 2 en els controladors d'entrada sortida.

Els models posteriors d'aquesta màquina van passar a nomenar-se UNIVAC 1100/xx on el xx indicava la quantitat de processadors que podia portar la màquina.

[edita] NCR

[edita] Breu cronologia i història

La companyia va ser fundada amb el nom de "National Manufacturing Company" establerta a Ohio. En el seu origen era una manufacturera i venedora de caixes registradores inventades l'any 1879.

La patent i la fabrica la van comprar els germans Patterson (John Henry i Frank Jefferson) l'any 1884 i això va donar lloc al nou nom de empresa "National Cash Register Company". A partir d'aquest moment és va modernitzar l'empresa i va emprendre tàctiques més agresives de vendes.

Com a fet destacat de l'època podem dir que Thomas J. Watson (fundador d'IBM) va treballar durant un temps a l'empresa com a director general de vendes. A partir del 1890 va guanyar molta força, va instaurar per exemple un logotip: "THINK" (pensa) que després es va endur cap a IBM. NCR es va convertir en multinacional el 1888 Kettering va dissenyar la primera màquina registrador amb motor elèctric l'any 1906 , al cap de poc es va dissenyar la "Class 1000" que va durar 40 anys.

A partir d'aquí podem veure el creixement de NCR. Al 1911 ja havia venut més d'un milió de màquines i donava feina a més de 6000 treballadors. A partir d'aquí el director Patterson, amb mètodes de poc rigor legal, va evitar la ruïna de l'empresa i l'adquisició de 80 dels seus competidors, quedant-se així amb un 95% del mercat d'Estats Units.

L'any 1912 van declarar la companyia culpable de violació de la llei Sherman. Patterson i Watson van ser agafats per pràctiques empresarials il·legals i condemnats a 1 any de presó. Tot i això les ajudes econòmiques que NCR va donar a la ciutat de Dayton (on està establerta al firma) que havia patit una inundació el 1913, provoquen un fort sentiment popular contra la sentència. Al 1914 el president Woodrow Wilson no aconsegueix reduir la pena, però el 1915 una apelació de la defensa va fructificar i van quedar exemptes del compliment de presó.

Al 1922 ja s'havien venut 2 milions d'unitats, l'any de la mort de Patterson i el relleu del seu germà com a president de l'empresa.

L'any 1925 l'empresa va entrar en borsa amb 55 milions de dòlars en estoc, el record fins a aquell moment.

Durant la primera guerra mundial la seva producció va canviar a productes militars: metxes i instrumental aeri.

A la segona guerra mundial la seva producció es va centrar en motors d'avió, bombes i màquines desxifradores de codis entre les que es troba la "Bombe" de Joseph Desch.

Després de la guerra NCR es va convertir en l'empresa més potent desenvolupant tecnologia.

L'any 1953 la companyia crea el departament d'electrònica a partir d'aquell moment es comença a produir la introducció de la companyia al mon dels computadors.

L'any 1957, amb la col·laboració de General Electric es fabrica el primer computador de la companyia basat en tecnologia de transistors, el NCR 304.

El 1962 NCR fabrica el NCR-315, un sistema de processament de dades que incoïa una unitat de CRAM. La primera unitat d'emmagatzemament massiu alternativa a la magnètica. La companyia també va treure la NCR-500, molt semblant a la 315 pero amb menys capacitat i potència.

L'any 1968 en John L. Janning treballant a NCR inventa les pantalles de cristall líquid(LCD).

L'any 1968 NCR fabrica el seu primer ordinador amb circuits impresos el Century 100.

Igual que va fer IBM, NCR entra al món dels petits ordinadors. L'any 1982 NCR entra al grup d'empreses que promovien l'arquitectura oberta amb el TOWER 16/32, del que se'n van vendre 100.000 unitats.

L'any 1980 comença a subministrar el terminal NCR-3390, el "terminal intel·ligent". I ofereix un sistema operatiu alternatiu al MS-DOS, s'anomena NCR-DOS i té la capacitat de canviar la velocitat de processador entre 6,8 o 10 Mhz.

L'any 1990 introdueix el System 3000, un conjunt d'ordinadors basats en l'Intel 386 i el 486.

L'any 1991 NCR es adquirida per AT&T

L'any 1997 NCR s'independitza de AT&T i finalment l'any 2007 la companyia informa que té intenció de transformar-se en dues.

[edita] John Henry Patterson

Va ser molt famós per establir un canvi en les industries. Va ser el que va obrir l'industria al camp. Va establir parcs al voltant de la seva empresa, també la va obrir al cel, va instaurar finestrals de forma que hi pogués accedir la llum i també es pogués ventilar. Finalment va dissenyar les residències del seus empleats.

Va ser conegut també per ser un home molt obsessionat amb la salut, s'obligava ell mateix, a treballadors i directius a passar estrictes règims alimentaris.

També va ser responsable de molts acomiadaments a la seva empresa per raó no aparent. Entre aquests conta el de Thomas Watson, integrant de l'empresa durant molts anys i que després del seu acomiadament va fundar IBM.

Tant Watson com Patterson van ser condemnats a presó per a pràctiques de mercat poc legals, tot i això es van acabar lliurant de la pena gràcies a les seves donacions benèfiques.

Patterson va instaurar la primera escola per a comercials del moment. I durant els anys 20, la majoria d'executius d'empreses eren formats a la NCR.

Finalment va morir el 1922 deixant la seva empresa en mans del seu fill Frederick, sense deixar-li diners donat que creia que no li caldrien, va fer una gran donació a beneficència. (font no contrastada)

[edita] Producció de NCR

[edita] Class 1000

Creada durant els 1910. Una de les primeres màquines electròniques i que a més permetien comprovar el crèdit d'una persona (crèdit al banc). Com també podia la seva successora la class 2000. La van vendre durant 40 anys.

[edita] Class 2000

Creada l'any 1921. Tenien capacitat d'impressió. La màquina es va vendre fins al 1973, i se'n van fer diversos models, especialitzats per diferents tasques: administració, càlculs de salaris, comptes bancaris i d'altres.

[edita] CRAM

CRAM(Card Random Access Memory).

És una unitat d'emmagatzematge de dades inventada l'any 1962.

Contenia 256 targes de 3x14 fetes amb una part de cinta magnètica, cada calaix de targes contenia aproximadament 5,5 Mb en caràcters. Les targes estaven suspeses en un dispositiu rotatori que girava i deixava caure la tarja en el lloc per llegir/escriure, a més a més hi havia un dispositiu que injectava aire entre les targes perquè no s'enganxessin i per augmentar la velocitat de lectura/escriptura, ja que aquesta velocitat depenia de la freqüència de passada de les targes pel lector/escriptor. Un cop la tarja s'havia usat, retornava a una unitat de "carrega" que la tornava a desar al calaix. El carregador usava uns solenoides magnètics per fer moure la carta. Cada tarja era únicament identificada.

Aquesta unitat era una màquina extremadament grossa, constava de 2 grans motors que donaven energia a 4 bufadors. El màxim de capacitat de la màquina eren 5 targes al mateix temps (una caient, una al lector/escriptor, dues en proces de retorn, i una última sent carregada altre cop al calaix). Entenem per tant la impotància de la velocitat de moviment de les targes a la màquina. Aquest sistema era tan rudimentari que quan una tarja no anava on tocava, calia tractar les targes caigudes amb una mena de vara.

Versions posteriors: 353-2, 353-3, tenien calaixos de 512 targes, amb el que es doblava la capacitat de la màquina.

La màquina tenia un rati de transferència de 100kbps

Com a curiositats de la màquina cal dir que en el cas de que caiguessin dues targes al mateix temps, el soroll que feia la màquian al funcionar feia que els tècnics s'adonessin de seguida del problema (la màquina no deixava de funcionar).

Si a un operador se li queien totes les targes d'un calaix, no importava l'ordre en que es posaven ja que cada tarja portava una numeració que la màquina reconeixia.

Aquest dispositiu va tenir molt d'èxit als anys 60, i va anar entre la cinta magnètica fins que es va inventar la tecnología dels discs durs.

[edita] Century 100

La podem considerar la primera computador de NCR amb circuits integrats. Es va produir l'any 1968. Característiques:

• De 16 a 32 KB de "ram"
• Lector de tarjes perforades (de fins a 80 columnes)
• impressora
• 2 discs extraibles de 10 Mb cadascún.

Per executar un programa calia introduir un codi en hexadecimal que a més a més havia de tenir un petit sistema de "boot" que feia arrancar 4 altres targetes de "boot" del sistema operatiu B1, per a iniciar el programa.

Totes les series de Century (100,200,101,251,300,50,8200) van tenir un problema tot i les novetats tecnològiques. El seu disc va ser el primer en incorporar capçals per a la lectura. Aquests capçals passavem a molt poca distància del disc, per tant si no estava convenientment net, els capçals es trencaven amb molta facilitat.

[edita] Bombe

La bombe va ser produida durant la 2a GM. Basada en els dissenys de Alan Turing, que dissenyava màquines per a descobrir el codi Enigma que feien servir els Alemanys per a les seves transmissions de radio. Originariament bombe era un disseny Britànic, va ser creada a Bletchley Park al Març del 1940. Al llarg del temps s'en van anar produint i millorant el model. També es van començar a fer servir, durant l'any 1940 ja s'havien intervingut 178 missatges. Va ser a partir d'aquest exit que els Britànics en van donar les indicacions de fabricació als Estats Units. L'encarregada de fabricació va ser NCR.

Va resultar que gràcies als enginyers de NCR, la màquina Americana anava molt més ràpid que la Britànica. A més a més hi havia difernències de funcionament entre les dues. La Britànica quan trovaba un possible codi correcte, feia sonar una campana i s'aturava, mentre que l'Americana seguia funcionant i "memoritzava" totes les possibles solucions.

[edita] LCD

LCD (Liquid Crystal Display). Va ser inventat per en Jack Janning quan era treballador de NCR. Es tracta de dues capes de materials sensibles al corrent elèctric. Al mig hi havia una capa de material que té la capacitat d'orientar la llum que passa a través d'ell. Depenent del camp magnètic que feiem circular per les capes, podiem obtenir diferents formes.

[edita] Control Data Corp.

[edita] Breu cronologia i història

Control Data va ser fundada l'any 1957, fruit de l'empresa Sperry Rand, com a "filial". Una mena de botiga que es va establir a un carrer de Minneapolis al 501 del carrer Park Avenue. L'empresa Sperry provenia d'una fusió de varies empreses: Sperry Corporation i ERA que provenia d'una branca militar de computació fruit de les investigacions durant la 2a GM.

En William Norris va ser escollit com a cap executiu de la nova companyia.

La companyia va començar venent components bàsics a altres companyies més grans. Un any després l'enginyer Seymour Cray va deixar ERA per unir-se a CDC, i inmediatament va fabricar una petita màquina de 6 bits basada en transistors, per a poder fer proves dels seus dissenys de gran escala, la màquina era anomenada "Little Character". Aquesta petita màquina va ser un éxit i aviat es va treure la versió de 48-bits que es va anomenar CDC 1604 (l'any 1959) què va ser el primer computador entregat a la Marina dels USA. A partir d'aquest, se'n va fer una versió capada de 12 bits conegut com el 160A, que també es coneix com el primer minicomputador. Amb aquesta tecnologia, es va fer servir per a un nou model CDC 3000 que es va vendre durant els anys 60.

El mateix Cray, es va convertir en l'enginyer que dissenyaria el computador més ràpid de la seva época (que arrivaba 50 cops la velocitat del 1604). El projecte va necessitar d'un profund canvi en l'arquitectura i de 4 anys de treball. Com a fet curios destaquem que Cray va demanar un laboratori propi per dur a terme les investigacions i que ni tan sols el president de la CRC hi podia assistir sense invitació prèvia.

CRC va efectuar una política interna una mica curiosa, va intentar valer-se per si mateixa en tots els aspectes. Així, va començar amb la fabricació d'una cinta transportadora per a la fabrica i va seguir: una lectora de targes(405), perforadora de targes (415), aparells de cinta i impressores. Tot això fet de "casa".

A partir d'aquest moment a William Norris se li va ficar al cap competir amb IBM, i no era fàcil, primer calia que l'empresa creixés i agafés volum de mercat. Aleshores va començar la compra de les petites empreses al voltant de la CRC. Intentaven oferir el mateix que IBM, més ràpid i més barat, tot i que això és va fer molt dificil en alguns casos. Norris estava sobretot molt obessionat amb les targes perforades de IBM, targes que li habien donat el monopoli casi absolut del mercat. Per això va comprar Rainbow Engineering una de les empreses pioneres en el reconeixement de caràcters de forma optica. La idea era passar la tecnología de les targes perforades amb tecnología òptica que llegis directament frases sense necessitat de cap intèrpret. Tot i això la idea era molt més difícil d'aplicar del que semblava i tot i que CRC es va convertir en una pionera de la tecnología optica, la idea no va cuallar i la planta es va tancar l'any 1976.

Avans de vendre Rainbow, Norris va veure que la idea no havia estat bona i que les targes no envellirien tan ràpid, així que va canviar d'estratègia. La seva màquina la 405, era molt cara de produir, així que van adquirir Bridge Engineering, una empresa de "low cost" per a la fabricació de les seves màquines. La nova idea tampoc va tenir futur i la nova fàbrica que havien muntat va esdevenir part de CPI (Computer Periphericals Inc) que després es fusionaria amb Centronics l'any 82.

Una altre de les causes de la política de diversificació de Norris va ser la creació de moltes sucursals petites que tenien poc poder, i que van anar tancant mica en mica a partir de l'any 65, això demostrava que Norris s'equivocava en moltes de les seves estratègies tot i que no ho acceptava.

Paralelament a en Norris, en Seymor Cray i altre enginyers van posar en marxa un equip de 34 enginyers en total per seguir dissenyant. L'any 1964 creen el CRC 6600. Derivats del CRC 6600 van sortir: el 6400 una versió capada, el 6500 una versió amb 2 processadors de la 6400 i finalment una nova màquina més potent que la 6600 la 6800. A partir d'aquest moment IBM va començar a tenir en compte CRC com a companyia emergent. Doncs Watson Jr. no entenia com una companyia de només 34 enginyers havia conseguit passar la mà per la cara a la seva que era molt més numerosa en nombre d'empleats (anteriorment a classe ja s'ha explicat la mala gestió en molts casos de IBM). L'unic contratemps que va patir la 6600 va ser una campanya d'IBM on asegurava una nova versió del seu conegut System360 que era més rapid que el CRC 6600, això va fer caure les vendes de CRC en picat. També va ser la raó per la qual Cray va demandar IBM per més de 600 milions de dolars.

L'any que CRC va guanyar el judici contra IBM, va treure la CRC 7600 (que era la mateixa que la 6800), tot i ser una tecnologia molt nova (que permetia al computador treballar al mateix temps en diferents calculs), no va acavar de funcionar bé i va fer molt de mal a la reputació de CRC. Per salvar l'empresa Cray va fer la CRC 8600 que eren 4 7600 juntes, el que permetia una velocitat més gran de càlcul. A més a més va reduir molt el volum que ocupava. Malauradament el 8600 estava fet amb tecnologia "antiga" fent servir soldadures de components "a pel" i tampoc va funcionar com s'esperava, això va fer decidir Cray que calia un replanteig de la situació.

Al mateix temps que el 8600 CRC tenia un altre projecte anomenat STAR. I a diferència d'aquest, treballava en una nova tecnología que ara es coneix com a "rocessadors vectorials". En realitat aquesta màquina va acavar sent més lenta que el 7600 tot i que resolia alguns problemes que causava la 7600 i per això en van vendre. Els dos projectes (STAR i 8600) competien per la subvenció de l'empresa i Norris savia que no es podien dur a terme tants projectes si es volia ser competitiu. Arran d'això Cray va fundar la seva propia empresa l'any 1972 i el 74 es cancelava el 8600 i es llançava al mercat STAR, també anomenat Cyber 203. A partir d'aqui es van començar a redissenyar components originaris del CRC 6600 i 7600 per a Cyber, juntament amb una nova versió d'aquest que funcionava molt millor. Cyber va convertir-se en la principal linia e CRC als anys 70.

Tot i això va tornar a fracassar l'empresa, i els dos principals "jefes" Norris i Cray estaven d'acord en que l'empresa moria. A partir dels 80 CRC va canviar el mercat i va concentrar-se en la producció de discs durs (notem que els 80 arriven els PC's). Juntament amb Compaq i SD desenvoluparan la interficie ATA. Finalment al 1988 CRC decideix deixar el mercat dels dics i acava convertint-se en Syntegra, una sucursal de BT Group.

[edita] Producció de Control Data Corp.

[edita] CRC 1604

Va ser un computador de 48 bits fet per en Seymour Cray. Va ser el primer computador de transistors que es va vendre al mercat i es basava en una anterior computador de 8 bits. La seva memoria eren 32K de paraules de 48 bits. Estava organitzat amb 2 bancs de 16K amb adreces parelles i senars a cada un dels grups. Els dos bancs de memoria estaven en un decalatge de 3,2 microsegons. Cada paraula de 48 bits es formava amb dues instruccions de 24. (6 bits pel codi de la operació, 3 per index i 15 bits per la direcció de memòria. Per programar la màquina es feia servir el JOVIAL, un llenguatge de programació molt semblant al ALGOL i igual que aquest va ser desenvolupat pels militars.

La versió petita del 1604, el 160A, funcionava amb octal.

[edita] CRC 3000

La serie 3000 estava clasificada en la 3000 "baixa" i la 3000 "alta". Les de baixa gamma usaven paraules de 24 bits i les d'alta paraules de 48 bits. La serie 3000 de gamma alta, es feia servir per calculs científics. Per ordre d'aparició trovem: CRC 3600 (juny 1963) CRC 3200 (maig de 1964) CDC 6100 (febreb 1965) CRC 3300 (desembre 1965) CRC 3400 (desembre 1965) CRC 3800 (desembre 1965) CRC 3500 (març 1967) (a més a més va ser la primera amb circuits integrats).

Com que tota la serie 3000 estava basada en el 1604, era possible (tot i que tenien computadors diferents, de 24 i 48 bits) utilitzar programes que funcionessin a qualsevol model de la sèrie. Això és en part perque la partició que feien de les paraules era igual a la sèrie. Una altre particularitat es que incorporaven un sistema de 4 registres de 15 bits de memoria, on R0 era sempre 0. El software que usaven si que distingia la classe alta i la baixa. La clase baixa usava el RTSOS i MSOS (mass storage os). Per la gamma alta hi havia en MASTER, un SO que funcionava a base d'interrupcions. Tot i això també existia un SO per a les dues gammes, el SCOPE. També acceptava a totes les màquines els llenguatges: ALGOL, COBOL, i FORTRAN.

El model 3300 arrivaba al milió d'operacions per segon, el que li va donar estatus de supercomputador l'any 1965.

[edita] CRC 6600

Va ser entregada l'any 1964. Es va considerar un supercomputador de l'any 1964 al 1969.

L'enginyer que estava darrere del 6600 no era ja Cray mateix sino Jim Thronton que va deixar l'empresa despres del fracas del 7600 8000. Tot i això va ser un dels genis que va dissenyar el sistema d'arquitectura que feia servir el 6600.

Durant la seva vida es van vendre més de 100 unitats, i cal tenir en compte que al tractar-se d'un supercomputador, la majoria van anar a laboratoris de recerca nuclear i també a laboratoris de recerca d'universitats.

En aquella època tots els computadors estaven basats en una gran CPU, que portava el control sobre totes les tàsques de calcul. El problema és que per exemple per fer una multiplicació es tardaven 15 cicles de CPU i per fer un acces a memoria només 2. (al contrari del que passa avui en dia paradoxalment). Cray el que va fer va ser especialitzar la CPU, va fer una CPU més petita i que nomes feia operacions matemàtiques i lògiques. D'aquesta forma podia operar molt més ràpid que les de l'època (fins a 10 Mhz). Aleshores teniem les operacions de in/out, les de memoria i les matemàtiques de CPU que s'executaven totes alhora, això feia que l'eficiència de la màquina fos enorme. Aquest sistema també feia la màquina més cara, per això els components que no eren de CPU es van fer el més barats (i per això també lents). La curiosa forma de funcionar de la màquina feia que a més a més, és pogués aprofitar el temps d'acces a memoria si la programació es feia conscient de l'arquitectura i aprofitava els avantatges del sistema. La base del 6600 és el que ara anomenariem arquitectura RISC.

El processador tenia 8 registres de 60 bits. 8 de 16 bits. 8 de 18 bits. El sistema operatiu que acceptava la màquina també era com en els altres CRC-series el SCOPE.

[edita] Honeywell

[edita] Breu cronologia i història

La companyia Minneapolis Heat Regulator Co. es funda el 1886 a partir de l'invenció del termostat per part d'Albert Butz. L'any 1906 Mark C. Honeywell funda Honeywell Speciality Co. a Indiana. L'any 1927 les dues empreses es fusionen. L'empresa Minneapolis-Honeywell comença a distribuir per tot el món. Primer Canadà i després a Europa, l'any 1941 ja era a Sud Amèrica. L'any 1942 l'empresa produia basicament material militar aeronàutic per la 2a GM. També seguia investigant i fruit d'això va crear el pilot automàtic electronic (cosa que ajudaria molt en la guerra). L'any 1953 la companyia crea el "T-86" era el primer termostat rodó. Des del 50 al 70 Honeywell va exportar material fotogràfic sota el nom Honeywell Pentax. Al 1955 Honeywell fa la seva entrada al mercat dels computadors, la primèra màquina de Honeywell el D-1000 que pesava 25 tones i valia 1,5 milions de dòlars. L'any 1957 Honeywell entra al mercat de la seguretat comprant un model d'alarma antiincendis, a partir d'aqui fins ara és que ha esdevingut una marca de seguretat mundial. El nom de l'empresa passa a ser Honeywell Inc. a partir del 1963. Honeywell també va ser present en la conquesta de l'home a la lluna, ja que molts dels instruments de la nau eren de Honeywell. L'any 70 Honeywell es fusiona amb General Electric. El 86, entra al mercat dels PC's amb la col·laboració de Bull i Nec, però només fins l'any 1991 que va deixar definitivament el món dels computadors, ara finalment es concentra en la tecnologia aeroespacial i la seguretat.

[edita] James H. Binger

Nascut l'any 1916 i mort l'any 2004. L'any 1943 va entrar a Honeywell i esdevení el president l'any 1961. Va renovar la forma de veure el mercat de l'empresa, va ser prou habil per veure que era més important el benefici que la producció (cal tenir en compte que un dels trets de Honeywell era la seva producció en massa). També va ser l'impulsor de l'expansió de l'empresa als mercats de la defensa nacional, informàtica i industria aeroespacial. Com a curiositats podem dir que era un apasionat dels caballs.

[edita] Bibliografia

• http://www.cs.uiowa.edu/~jones/assem/summer97/notes/28.html
• http://www.eetimes.com/encyclopedia/defineterm.jhtml?term=mainframe&x=&y=
• http://www.britannica.com/oscar/article-216051
• http://www.computercraft.com/docs/buy.html
• http://www.ncr.com/about_ncr/company_overview/history.jsp?lang=EN
• http://www.thocp.net/companies/ncr/ncr_company.htm
• http://www.computermuseum.li
• http://www.dvorak.org/blog/?page_id=8216
• http://www.honeywell.com/sites/honeywell/ourhistory.htm