Blanquer
De Viquipèdia
Un blanquer era un menestral que tenia l'ofici de fer les operacions preliminars de cara a l'adob de les pells: remullar-les, encalcinar-les, pelar-les, descarnar-les i adobar-les.
Les cambres on treballaven restaven emblanquinades per la calç que feien servir, d'ací en prové el nom.
A causa de la pudor i de la necessitat de disposar a prop d'una sèquia, solien tindre llurs obradors i calciners en llocs marginals dins les ciutats.
N'hi havia un nombre important a Barcelona (des de cap a l'any 1200; a mitjan segle XV n'hi ha trenta), a Lleida, a Girona, etc.[1]
[edita] Referències
- ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 47.
