Batalla de K??nigsberg
De Viquip??dia
| Batalla de K??nigsberg | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Front Oriental de la Segona Guerra Mundial (Ofensiva de Pr??ssia Oriental | |||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||
| Tanc rus a K??nigsberg, al monument de la batalla | |||||||||||||||||
| Data | 6 al 9 d'abril del 1945 | ||||||||||||||||
| Localitat | K??nigsberg, Alemanya, (avui: Kaliningrad,R??ssia | ||||||||||||||||
| Resultat | Vict??ria sovi??tica | ||||||||||||||||
| {{{mapa}}} | |||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
La Batalla de K??nigsberg va ser la darrera batalla de l'Ofensiva de Pr??ssia Oriental. Durant 4 dies de violenta lluita urbana, les forces sovi??tiques van conquerir la ciutat de K??nigsberg (avui Kaliningrad, R??ssia).
Taula de continguts |
[edita] L'inici: L'Ofensiva de la Pr??ssia Oriental
Article principal: Ofensiva de Pr??ssia Oriental
L'Ofensiva de la Pr??ssia Oriental va ser planejada per la Stavka sovi??tica per preveure atacs als flancs dels ex??rcits que es dirigien cap a Berl??n. De fet, a la Pr??ssia Oriental hi havia moltes tropes que es podrien haver emprat en aix??. Davant de la situaci??, Stalin orden?? al Mariscal Konstantin Rokossovsky que anihil??s les tropes all?? estacionades.
El 13 de gener de 1945, prop de 1.500.000 homes, amb el suport de milers de tancs i d'avions es van endinsar a la Pr??ssia Oriental, que havia estat transformada en una immensa xarxa de fortificacions, l??nies defensives i camps de mines. A l'inici, l'ofensiva gaireb?? va resultar un frac??s: l'Ex??rcit Roig nom??s avan???? 1,5 kil??metres el primer dia, a trav??s de 3 l??nies defensives. En 5 dies, amb unes greus p??rdues, les tropes sovi??tiques nom??s havien avan??at 20 km, per?? encara eren incapaces de trencar les l??nies alemanyes.
No obstant, despr??s de superar r??pidament les dificultats inicials, l'avan?? sovi??tic progress?? r??pidament, i pel 24 de gener ja havia arribat a les voreres de la llac del V??stula (una part del Mar B??ltic), tallant la l??nia directa per terra de subministrament a la Pr??ssia Oriental, i obligant-los a alimentar a les forces envoltades per mar. Aquestes forces, ara denominades Grup d'Ex??rcit Nord, estaven comprimides pels diversos atacs sovi??tics a una bossa al voltant de K??nigsberg i la pen??nsula de Samland adjacent.
A finals de gener de 1945, el 3r Front de Bielor??ssia havia tancat l'anell sobre K??nigsberg per terra, castigant la carretera de la pen??nsula de Samland cap al port de Pillau, i atrapant el 3r Ex??rcit Panzer Alemany i prop de 200.000 civils a la ciutat. Les provisions pels civils eren tan magres, que aquests s'enfrontaven a 3 alternatives, cadascuna m??s arriscada:
- romandre a la ciutat i patir fam: les racions durant el setge eren de 180 grams de pa al dia
- creuar les l??nies del front i marxar a merc?? dels Sovi??tics
- creuar el gel del Frisches Haff fins a Pillau, amb l'esperan??a de trobar un lloc en un vaixell d'evacuaci??.
Centenars van provar de creuar la l??nia del front, per?? prop de 2.000 dones i nens al dia provaven de creuar el gel a peu fins a Pillau. Al tornar d'una visita a Berlin, el Gauleiter de K??nigsberg, Erich Koch, escoll?? romandre en la relativa seguretat de Pillau per organitzar l'evacuaci?? abans de tornar a K??nigsberg. El primer transport d'evacuaci??, amb 1.800 civils i 1.200 ferits va arribar segur el 29 de gener.
Durant el mes de febrer, hi havia una lluita desesperada mentre que els alemanys provaven de mantenir la feble connexi?? entre K??nigsberg i Samland. Una vegada, les tropes sovi??tiques van tenir ??xit al tallar la connexi?? i a??llar la citat completament. No obstant, el 19 de febrer, el 3r Ex??rcit Panzer i el Quart Ex??rcit, atacant des de Pillau, van aconseguir obrir el corredor de K??nigsberg a Pillau: encap??alat per un tanc T-34 sovi??tic capturat, aquest atac va ser portat a terme per la 1?? Divisi?? d'Infanteria des de K??nigsberg, intentant enlla??ar amb el XXVIII Cos del General Hans Gollnick, amb les que mantindria parts de la pen??nsula de Samland, incloent en vital port de Pillau. Capturant la ciutat de Metgethen, la unitat obr?? el cam?? per la 5?? Divisi?? Panzer per unir-se amb les forces de Gollnick prop de la ciutat de Gross Heydekrug al dia seg??ent. Aquesta acci?? solidific?? la defensa alemanya de la regi?? fins a l'abril, reobrint la ruta terrestre de K??nigsberg fins a Pillau, mitjan??ant la qual els subministraments podien portar-se per vaixell i els ferits i refugiats podien ser evaquats. Aquesta batalla d'un mes llarg de vegades ??s anomenat el Primer Setge de K??nigsberg.
Al mar??, la situaci?? s'havia estabilitzat: la l??nia principal del front s'havia mogut centenars de kilometres cap a l'oest, i capturar la ciutat es transform?? en una prioritat molt menor pels sovi??tics. Amb aix??, la guarnici?? estava intacta i no mostrava signes de rendici??. Per tant, el comandament sovi??tic decid?? capturar la ciutat.
[edita] Preparant l'assalt
Assaltar K??nigsbert no seria una tasca senzilla. Dins de la ciutat hi havia 5 divisions complertes, amb un total de 130.000 homes, juntament amb unes posicions defensives impressionants. Els alemanys encara posse??en una estreta connexi?? terrestre amb la bossa adjacent de la pen??nsula de Samland. La captura de la ciutat requeria que aquest enlla?? havia de ser tallat, tot i a la seva defensa desesperada. Les tropes alemanyes de la pen??nsula, l'anomenat "Grup Samland", haurien de fer contraatacs per preveure que aix?? succe??s.
K??nigsberg era, d'acord a les paraules de Winston Churchill, una fortalesa modernitzada molt defensada. Tres anells conc??ntrics de fortificacions envoltaven la ciutat: l'anell exterior comptava amb 12 forts fora de la ciutat, l'anell del mig estava als afores de la citat, i el tercer a l'interior de la ciutat, una simple fortalesa amb defenses anti-tanc, barricades i camps de mines, juntament amb diversos forts.
Per tal d'encarar-se a una posici?? defensiva d'aquesta magnitud, el comandament sovi??tic planej?? llan??ar un bombardeig pesat d'aviaci?? i artilleria, amb densitats de 250 canons per kil??metre en algunes zones. Les tropes alemanyes, subjectes a la propaganda que els deia que la seva resist??ncia era absurda, que la l??nia del front estava molt lluny darrera d'ells, que estaven atrapats i que el millor que podien fer era rendir-se. La propaganda no va donar resultat.
Despr??s de 4 dies de bombardeig artiller preparatori, l'assalt comen???? el 6 d'abril de 1945. L'assalt estava planejat per ser estel??lar. Les tropes atacarien des de diversos punts al voltant del per??metre i es trobarien al centre de la ciutat, dividint les restes dels defensors en grups a??llats, incapa??os de donar-se suport m??tuament. Hi havia 2 fronts principals: el nord (format pels Ex??rcits 39?? i 43??, que inclo??a la 208?? Divisi?? de Fusellers) i el sud (format per 11?? Ex??rcit de la Gu??rdia). El 50?? Ex??rcit estava estacionat al nord-est, per?? nom??s tingu?? un paper limitat a l'operaci??.
[edita] L'Assalt
[edita] Dia 1: 6 d'abril de 1945
A la part sud del front, l'atac s'inici?? a l'albada amb un intens bombardeig d'artilleria de 3 hores, seguit per la primera onada atacant. Les divisions de fusellers sovi??tiques van anar r??pidament per la primera l??nia defensiva, donat que els seus defensors havien estat llargament eliminats i la resta estaven desmoralitzats pels dies de bombardeig intens. Al vespre, els regiments capdavanters arribaven a la segona l??nia defensiva, a on la seva progressi?? va ser aturada per una oposici?? m??s dura, for??ant als comandants sovi??tics a emprar les seves forces de reserva. Tres hores despr??s, la segona l??nia defensiva ja havia estat superada en diversos llocs.
La lluita va ser especialment dura prop del fort 8. Constru??t a finals del segle XIX i modernitzat, tenia murs gruixuts, una considerable pot??ncia de foc i estava envoltat d'una profunda rasa, fent gaireb?? impossible l'assalt frontal. Tot i al dur foc artiller, els defensors van detenir tots els intents d'aproximaci?? als murs. Nom??s al crepuscle les forces sovi??tiques van arribar a la rasa i comen??aren a usar explosius per intentar obrir els murs.
L'atac principal del nord comen???? al mateix temps. Al vespre, la primera l??nia defensiva havia caigut i la segona estava trencada en diversos punts. No obstant, al vespre, el progr??s va alentir-se molt, especialment al flanc dret, mentre que les forces alemanyes estacionades als afores occidentals de la ciutat (l'anomenat Grup Samland) intent?? diversos atacs pel flanc.
El fort 5, que afirmava ser la millor fortificaci?? de tot K??nigsberg, present?? una dura resist??ncia. Davant de la situaci??, els comandants sovi??tics decidiren envoltar-la i deixar-la al darrera, deixant temps a les tropes de reraguarda per preparar un nou assalt.
Al crepuscle, la batalla s'atur?? en ambd??s costats per consolidar les seves l??nies, reagrupar les seves forces i portar reserves al front. Aquest primer dia havia tingut resultats barrejats, doncs el progr??s sovi??tic no havia estat tan bo com s'esperava. No obstant, les defenses de la ciutat i la moral dels defensors estava seriosament danyada, i les tropes, incloent als oficials, van comen??ar a rendir-se poc a poc.
Durant aquest primer dia d'assalt, el mal temps feu que les tropes sovi??tiques no poguessin fer servir el bombardeig de precisi?? que haurien volgut. Addicionalment, si b?? estava fortificat, el terreny conquerit per les tropes sovi??tiques durant aquest dia no estava densament poblat com ho estaria el centre de la ciutat, reduint els problemes relacionats amb la guerra urbana.
[edita] Dia 2: 7 d'abril de 1945
Durant la nit les tropes alemanyes intentaren diversos contraatacs, emprant les seves ??ltimes reserves. Tot i als amargs enfrontaments i a les greus p??rdues per ambd??s costats, els contraatacs van ser est??rils. La pitjor part va ser al Grup Samland, on es va intentar fins a una dotzena de contraatacs.
Les millors condicions meteorol??giques permeteren a l'Ex??rcit Roig treure'n profit del bombardeig de precisi?? a plena llum del dia. Centenars de bombarders dels Ex??rcits Aeris 1r, 3r i 15??, juntament amb l'aviaci?? de la Flota del B??ltic, bombardejaren els suburbis i els caps de pont del Grup Samland.
Mentrestant, el fort 8 encara era una poderosa bossa de resist??ncia. Despr??s de diversos atacs infructuosos, es prepar?? un pla m??s enginy??s. Usant bombes de fum per amagar els llan??aflames que afeblerien les posicions defensives, centenars d'homes travessarien la rasa per entrar a la fortalesa, on comen??aria un atac cos a cos. Un cop les defenses exteriors s'haguessin debilitat, comen??aria un assalt frontal massiu. Finalment, l'assalt tingu?? ??xit i els supervivents de la guarnici?? es rendiren.
Durant el dia, el 11?? Ex??rcit de Gu??rdies prov?? d'arribar al riu Pregel, eliminant tota la resist??ncia al costat sud. No obstant, el seu avan?? es vei?? alentit a la zona central de la ciutat, on cadascun dels edificis havia de ser conquerit individualment. La lluita es torn?? particularment cruel a l'estaci?? de ferrocarrils principal i les seves andanes, on gaireb?? cadascun dels vagons es va convertir en un punt de foc, i les tropes sovi??tiques van haver d'usar blindatges i suport artiller per avan??ar, amb grans p??rdues. Nom??s al vespre el territori ja estava neutralitzat, permetent als atacants apropar-se al tercer anell defensiu, que protegia l'entrada al centre mateix de la ciutat.
Al nord, el fort 5 demostr?? ser una formidable bossa de resist??ncia. Els sapadors sovi??tics finalment aconseguiren posar explosius a la base dels murs, trencant-los i permetent un assalt directe. A l'igual que l'assalt sobre el fort 8, comen???? un dur combat cos a cos al fort, que dur?? tota la nit i finalitz?? nom??s al mat?? quan les darreres tropes es rendiren.
Al final del dia, veien que la resist??ncia era in??til, el General Otto Lasch es comunic?? per r??dio amb el quarter general de Hitler i deman?? perm??s per rendir-se. La resposta de Hitler va ser "lluitar fins al darrer soldat"
[edita] Dia 3: 8 d'abril de 1945
Durant la nit, el 11?? Ex??rcit de Gu??rdies travess?? el Pregel i tot i el foc enemic a l'albada ja s'havia establert un cap de pont a la riba oposada. Seguint el seu avan?? cap al nord, enlla??aren amb les tropes del nord, completaren l'encerclament de la ciutat i a??llaren el grup Samland de la ciutat.
Al vespre, el Mariscal Aleksandr Vasilevsky deman?? un cop m??s la rendici?? als defensors. L'oferta va ser rebutjada i les forces alemanyes provaren de trencar el setge, atacant tant des del centre de la ciutat com del pont de Samland. Els darrers aconseguiren avan??ar alguns kil??metres abans de ser aturats. Si b?? es prepar?? un nou atac, la manca de defenses a??ries va permetre al bombarders sovi??tics Ilyushin Il-2 destruir moltes tropes. Durant tota la campanya, l'aviaci?? sovi??tica generalment demostr?? ser molt efectiva.
Al final del dia, ja era clar que qualsevol intent del grup de Samland per trencar el cercle seria in??til. No obstant, la vict??ria encara estava lluny, doncs gaireb?? 40.000 homes esperaven al centre de la ciutat.
[edita] Dia 4: 9 d'abril de 1945
Durant el darrer dia de la batalla, els assetjats defensors alemanys estaven superats, i la coordinaci?? defensiva queia. Havent estat oviament derrotats, i veient que tota resist??ncia era in??til, Otto Lasch decid?? per la seva pr??pia iniciativa enviar emissaris per negociar la rendici??. A les 18:00, els emissaris arribaren a les l??nies sovi??tiques, i s'envi?? una delegaci?? al b??nker de Lasch. Poc abans de la mitjanit, s'acord?? la rendici??.
[edita] Despr??s de la batalla
Gaireb?? un 80 per cent de la ciutat estava destru??t, primer per la RAF a l'agost de 1944, i despr??s pel bombardeig sovi??tic a l'abril del 1945. Gaireb?? tots els residents alemanys que romanien a la ciutat, uns 200.000 (d'una poblaci?? de pre-guerra de 316.000) van ser expulsats de la ciutat. Molta gent mor?? de fam durant les darreres etapes de la ciutat i per la carestia que prossegu??. Durant aquest temps, el saqueig massiu s'establ?? per tota Pr??ssia Oriental. Se sap que l'Ex??rcit Roig viol?? gaireb?? totes les dones alemanyes que els caigueren a les mans.
Despr??s de la guerra, prosseguint la transfer??ncia de Pr??ssia Oriental a R??ssia, K??nigsberg va ser rebatejada Kaliningrad, i poblada predominantment per russos, bielorussos, ucra??nesos, i gent provinent d'altres regions de la Uni?? Sovi??tica.
[edita] Veure tamb??
- Ofensiva de Pr??ssia Oriental
- Evacuaci?? de Pr??ssia Oriental
- Medalla per la Conquesta de K??nigsberg
