Bandera negra
De Viquipèdia
La bandera negra ja apareix a la defensa de Gal·lípoli per part dels Almogàvers. Ramon Muntaner l'esmenta en la defensa de la ciutat en el capítol LVII de la seva Crònica. En aquest temps simbolitza lluita fins a la fi.
Més tard també es fa servir a la guerra dels Segadors i es pot apreciar en l'himne original dels segadors:
- “—Ont és vostre capità?,
- aont és vostra bandera?
- Varen treure´l bon Jesús,
- tot cobert ab un vel negre.
- —Aquí és nostre capità,
- aquesta és la nostra bandera.
- A les armes, catalans,
- qu’ens han declarat la guerra!”
La tornem a trobar als inicis de la guerra de Successió quan el 1705 fou hissada la bandera a Barcelona, al castell de Montjuïc. A la bandera hi havia escrit el lema: “Mort o els nostres privilegis conservats”. A Cardona també trobem els regiments reclutats fent ensenya de la bandera negra.
En el setge de Barcelona de 1714 la bandera negra onejà a causa que ja no quedaven quatribarrades a la ciutat i aquest cop el seu lema era: “Vèncer o morir”. Fins i tot hores abans que les tropes borbòniques ocupessin totalment la ciutat, els soldats supervivents agafaven mocadors negres de les dones o teixits tacats de sang ennegrida a causa del podriment per simbolitzar la bandera negra.
Més tard (als anys 20) un moviment separatista català s'anomenà Bandera Negra. Aquest moviment atemptà contra Alfons XIII. Al final, aquest intent d'assassinat fou fallit: s'anomena el complot del Garraf.
