Banda B

De Viquipèdia

Dins del sistema fotomètric UBV, o de Johnson, la Banda B és la que posseeix una longitud d'ona intermèdia de les tres originals: O (ultraviolada), B (blava) i V (verda o visual); és més curta que la del filtre V (Banda V) però més llarga que la de l'O.

El resultat de restar la magnitud obtinguda per la Banda B amb l'obtinguda per la Banda V proporciona el índex de color B-V, utilitzat en astronomia per a determinar el color propi dels astres i la seva temperatura superficial.

[edita] Referències

On the Color-Magnitude Diagram of the Pleiades, H. L. Johnson, W. W. Morgan, ApJ 114, 522 (1951).

Fundamental stellar photometry for standards of spectral type on the revised system of the Yerkes spectral atlas, Johnson, H. L.; Morgan, W. W., ApJ 117, 313 (1953).

Some Characteristics of Color Systems, Morgan, W. W.; Harris, D. L.; Johnson, H. L. ApJ 118, 92M (1953).

VRI standards in the E regions, Cousins, A. W. J., Mem. R. Astron. Soc, 81, 25 (1976).

VRI Photometry of E and F Region Stars, Cousins, A. W. J., M. N. Astr. Soc. South Africa, 3, 8 (1978).

Fotometría con Filtros, Francisco A. Violat Bordonau, Víctor Violat Martín (2003). Asociación de Variabilistas de España. Astronomía Digital (noviembre de 2003).