Ball de Dames i Vells de Reus

De Viquipèdia

El Ball de Dames i Vells el podem catalogar dins el gènere dels Balls parlats. Pere Anguera defineix els Balls Parlats com a “espectacles populars basats en el diàleg en els quals la música i la coreografia desenvolupen un paper complementari, és a dir en els quals el text i el seu missatge assumeixen el protagonisme”.

Dames i Vells és un ball popular de caire satíric que era interpretat només per homes, d'argument senzill i planer, i de llenguatge còmic, barroer, ple d'al·lusions eròtiques, gests obcens i paraules mal sonants.

El Ball de Dames i Vells tracta de les batusses còmiques que sostenen una colla de matrimonis, malavinguts per raó de la diferència d'edat en cadascuna de les parelles. Els marits figuren ser vells xarucs, mentre que les dones són encara joves i eixerides. Els personatges representen diferents estrats socials: el Cavaller, el Pagès, el Notari, el Mariner, el Sabater, el Gitano i les seves respectives parelles.

A les parelles els aconsellen al Senyor Rector i el Batlle. En una variant del ball (Ball de Malcasats), són aconsellats pel Jutge, l'Agutzil i el Rector. Aquestes autoritats queden en evidència a l'utilitzar mètodes corruptes i autoritàris per a solucionar les disputes. També hi ha un o dos diables burlescos que obren i tanquen el Ball.

A Reus la primera documentació del Ball és del 1533, tot i que en tenim moltes altres referències, hi ha constància de la regular participació en les Festes de Misericòrdia entre els anys 1523 i el 1921. Andreu de Bofarull, Francesc Torné i Barrera o Antoni de Bofarull els citen en els seus llibres. Fins i tot sabem que el 1792 van actuar a la Ciutat dos Balls de Dames i Vells, però no s'ha trobat el text del Ball com van fer a Tarragona. El fet que no fos un Ball organitzat per un gremi ni una institució ha fet que tampoc tinguem localitzada cap mena de document comptable del qual en podem deduir cap característica. Si sabem que el Ball de Dames i Vells de Reus havia de ser tan mordaç i iconoclasta com ho és avui dia el de Tarragona ja que el 29 de juny de 1763 en passar la processó de Sant Pere per la Plaça Mercadal, un component del Ball "dirigió sus muecas a los soldados" i aquests el van prendre presoner. Llavors els altres balls, espectadors i capellans van començar a clavar cops de puny, i fins i tot, cops de ciri als soldats. Des del Campanar es va tocar a sometent i la gent ocupà el Mercadal i el carrer de Monterols "armados de toda clase de armas" i els soldats es replegaren al quarter deixant lliure el dansaire. Tot i això aquest s'hagué de refugiar un any al convent de Sant Francesc, el campaner a Poblet, el tinent d'alcalde empresonat i el cap militar expulsat del regiment.

[edita] Cronologia

• 1523: Primera referència, Els Balls parlats...
• 1683: Surt per festes a la M. de D. d Misericòrdia Reus i la Mare...
• 1763: Aldarull monumental ocasionat per Dames i Vells. Anales...
• 1792: Dos balls de Dames i Vells per festes a la M.de D. de la Misericòrdia Crònica...
• 1816: Idem.
• 1850: Un ball de Dames i Vells per festes a la Misericòrdia Crònica...
• 1868: ídem.
• 1892: També surt per la Misericòrdia Reus i la Mare...

[edita] Bibliografia

• F Torné i Domigo, Crònica general de Misericòrdia, AER, Reus 1992, p.77-78-143-146-149
• R Violant, Etnografia de Reus i la seca comarca, Ed Altafulla, Reus 1990, p. 705
• J Amades, Costumari català, Eds. Salvat i 62. Barcelona 1983, vol. III. P. 41
• A. de Bofarull, Costums que’s perden y recorts que fugen (Reus de 1820 a 1840), Barcelona 1880. p.158
• A. de Bofarull, Anales históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días, Reus 1846, p. 201 i 589
• Gort-Palomar, Reus i la Mare de Déu de Misericòrdia: quatre-cents anys d’història..., p.45
• DDAA, Els balls parlats a la Catalunya Nova, Ed. el Mèdol, Tarragona 1992, p.227