Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí

De Viquipèdia

Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí (en àrab عيشون بن سليمان بن يقظان العرابي, ʿAyxūn ibn Sulaymān ibn Yaqẓān al-ʿArābī) (segles VIII-IX), més conegut com Ayxun, fill del vali de Barcelona Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí.

Ayxun, juntament amb el seu pare Sulayman i el seu germà Matruh, es va unir a l'exèrcit de l'emperadorCarlemany que es dirigia cap a Saragossa el 778. Com que Saragossa no es va sotmetre, l'emperador va agafar com a ostatges alguns dels aliats que l'havien informat malament, entre ells Sulayman al-Arabí. Ayxun y el seu germà Matruh es van aliar als bascons i a Roncesvalls van derrotar l'exèrcit franc (778) i van alliberar al seu pare. Arran de l'assassinat del seu pare Sulayman l'any 780 per ordre del vali de Saragossa Hussayn al-Ansarí, Ayxun va canviar de bàndol i va prometre fidelitat a l'emir de Còrdova, Abd-ar-Rahman I. Poc després, el 781, va participar a l'assalt que l'emir va dur a terme contra Saragossa i que va obligar Husayn a sotmetre's, així com va intervenir en l'expedició posterior als territoris bascons i a la Cerdanya, per acabar a Barcelona on el seu germà Matruh va reconèixer l'autoritat de l'emir, al mateix temps que l'emir el confirmava en el càrrec.

Ayxun tenia dos servidors, Amrús —que més endavant esdevindrà el famós general Amrús ibn Yússuf— i Xabrit, que després del 785 es van convertir en servidors de Matruh, a qui van acabari matant el 791 o el 792.

Despres del 785 es perd la pista d'Ayxun. Ara bé, s'especula que Ayxun podria haver estat capturat durant la presa de Girona pels francs i enviat a Aquisgrà. D'aquí s'hauria escapat el 826, ja vell, per acabar dirigint la revolta dels gots del partit favorable a tenir relacions pacífiques amb els musulmans, el cap de la qual és anomenat a les cròniques Aissó. La identificació d'Aissó amb Ayxun no s'ha pogut confirmar fefaentment i es podria tractar de dues persones diferents amb nombroses coincidències biogràfiques i semblances personals. Les notícies d'Ayxun provenen bàsicament de l'obra de l'historiador àrab Al-Udhrí, que justament és un autor ben documentat. De ser certa la identificació entre ambdós personatge, Ayxun va exiliar-se a Còrdova el 827 i hi va morir per odre de l'emir que sospitava que formava part d'una conspiració.