Autoestima
De Viquipèdia
L'autoestima és l'apreciació subjectiva del propi jo, un tret de la personalitat modificable segons la percepció dels altres, els èxits aconseguits i els missatges rebuts. Sempre és un grau (es té en major o menor mesura) i se sol detectar en psicologia a través de qüestionaris, si bé no hi ha un mètode fiable, ja que és una percepció subjectiva. Es comença a formar als 5-6 anys i va afermant-se amb el creixement.
Taula de continguts |
[edita] Components de l'autoestima
Les persones amb una bona autoestima acostumen a presentar aquestes característiques:
- confiança en les seves capacitats
- bon concepte d'elles mateixes
- sentit de pertinença a un grup, relacions socials
- atribució correcta de responsabilitats
- assertivitat i optimisme
- capacitat d'assumir els canvis a la pròpia vida, sensació de control
- interpretació acurada dels missatges aliens
- sentiment d'ésser estimat
- autoconeixement i acceptació de la pròpia personalitat
[edita] Efectes de l'autoestima
Una persona amb una baixa autoestima té menys èxit en les tasques que emprèn, ja que no coneix els seus punts forts i no sap aprofitar-los, tendeix a desanimar-se amb facilitat i no assumeix riscos. Les expectatives negatives acaben condicionant el resultat. Aquest sentiment, a més a més, es projecta cap a l'exterior i pot provocar que les altres persones no respectin o valorin la persona en qüestió, veient-la esbiaixada. Sovint es busca paliar la baixa autoestima a través de la violència, humiliant els altres per sentir-se dominant en alguna situació.
Una autoestima saludable, per contra, és un factor protector contra el fracàs escolar, la depressió i el sentiment de solitud. El seu excés porta a l'orgull, el narcisisme o l'hibris clàssica.
[edita] Criticisme
L'autoestima no es pot mesurar científicament i sovint s'associa en excés amb l'autoindulgència. Els llibres d'autoajuda i similars estan centrats en formular pensaments positius sobre la persona però no conviden al canvi de patrons negatius que han pogut provocar el sentiment de baixa autoestima.
Determinats corrents pedagògics, ja desfassats, creien que per no coartar l'autoestima de l'infant, calia deixar-lo en llibertat i no imposar límits, fet que pot tenir greus conseqüències en la conducta per la incapacitat posterior d'assumir normes o acceptar un fracàs.
Alguns grups religiosos creuen que fomentar l'autoestima és sempre negatiu perquè l'únic que mereix ser estimat i respectat és Déu i al seu costat l'ésser humà no mereix amor ja que està ple de pecat.
Per últim, molts psicòlegs critiquen que el terme autoestima és massa ampli i que serveix per etiquetar un conjunt de fenòmens sense relació i que per tant no és explicatiu.
[edita] Foment de l'autoestima
Hi ha diverses maneres de fomentar l'autoestima, per exemple
- assumir les pròpies faltes i rebutjar les que no depenen d'un mateix
- practicar meditació o arts marcials
- desenvolupar una afició o ofici on es destaqui
- rebre elogis sincers de persones estimades
- teràpies específiques
- educació en valors
- exercicis espirituals
- canvi d'estil i aparença, seducció
- voluntariat
- formar part d'un col·lectiu reconegut
