Aureli Capmany i Farrés

De Viquipèdia

Aureli Capmany i Farrés (Barcelona, 1868 - 1954) fou un destacat folklorista i escriptor de formació autodidacte. Pare de la també escriptora Maria Aurèlia Capmany.

S'interessà vivament en l'estudi dels costums catalans, especialment per les rondalles, les cançons i les danses populars.

Destacà també en la seva activitat de promotor cultural i fou un dels fundadors de l'Orfeó Català el 1891 i de l'Esbart de Dansaires el 1907. També dirigí l'Esbart Català el 1909.

Treballà a l'Arxiu Municipal de Barcelona i col·laborà en les seves publicacions. Fou el fundador i el primer director de la revista infantil En Patufet el 1904. Col·laborà en altres publicacions infantils, com La Rondalla del Dijous el 1909, La Mainada (1921-23) i Plançons el 1933, i també en les revistes D'Ací i d'Allà i Esplai.

[edita] Obra publicada

Les principals obres publicades d'Aureli Capmany foren:

• Cançoner popular (1901-13)
• Rondalles per a nois (1904)
• Cançons i jocs cantats de la infantesa (1923)
• Com es balla la sardana (1924)
• De marionetes i titelles (1928)
• La sardana a Catalunya (1948)
• El ball i la dansa popular a Catalunya (1948)
• La dansa a Catalunya (1935-1953)
• Diversos estudis sobre costums populars: Baladrers de Barcelona (1947) i Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes (1951).