Aristogitó
De Viquipèdia
Aristogitó (Aristogeiton, Ἀριστογείτων), fou un atenenc de la família de Gephyraei, que fou un dels assassins d'Hiparc, germà el tirà Hípies el 514 aC.
Aristogitó i Harmodi estaven enamorats. Hiparc estava enamorat d'Harmodi i els va voler separar i com que no ha va aconseguir va decidir fer una ofensa publica; la germana d'Harmodi havia de participar en una cerimònia sagrada i Hiparc li va impedir la participació per manca d'honor; mentre Aristogitó estava desesperat per les insinuacions d'Hiparc a Harmodi i ho va parlar amb el seu nuvi i ambdós van decidir de matar a Hiparc i al seu germà Hípies.
Els relats de la conspiració són diferents segons els autors. Segons Plató un ex nuvi d' Harmodi es va enamorar d'Hiparc amb el que va acabar aparellat i això va despertar la gelosia d'Harmodi.
Aquest i Aristogitó que van comunicar el seu pla a molt poca gent per evitar ser descoberts; es va triar com a dia per actuar el de la processó de la Panatenea en que els ciutadans armats anaven del Cerameic al temple d'Atena Pòlies, que era l'únic dia en que es podia anar armat sense despertar sospites.
El moment de l'acció alguns dels conspiradors foren vistos parlar amb Hípies, i Harmodi i Aristogitó van pensar que havien estat traïts i van fugir i van anar a trobar a Hiparc a la ciutat prop del Leocorium i el van matar.
Harmodi va ser mort pels guàrdies però Aristogitó va poder escapar encara que aviat fou agafat i torturat i sota tortura va revelar el nom dels seus còmplices però en lloc de donar els noms verdaders va donar els dels amics del tirà que foren tots injustament executats; quan se li va preguntar si quedava algú més va dir que ja havia aconseguit matar a tots els que odiava menys al mateix tirà. Segons un relat que fa Heròdot va dir que volia revelar una cosa concreta al mateix Hípies i quan el va tenir prop li va mossegar l'orella i li va arrencar, però aquest relat sembla exagerat.
Hípies fou enderrocat només quatre anys després. Els descendents dels dos assassins i màrtirs van gaudir de privilegis excepcionals incloent la immunitat (que ni tan sols els hi fou privada per la llei de Leptines d'Atenes el 355 aC), i la seva gesta objecte de cants populars. Pausànies esmenta la seva tomba. Antenor va fer les seves estàtues en bronze (509 aC) només un any després de l'expulsió del tirà que foren renovades el 477 aC per l'escultor Críties.
