Aristogit??
De Viquip??dia
Aristogit?? (Aristogeiton, ?????????????????????????), fou un atenenc de la fam??lia de Gephyraei, que fou un dels assassins d'Hiparc, germ?? el tir?? H??pies el 514 aC.
Aristogit?? i Harmodi estaven enamorats. Hiparc estava enamorat d'Harmodi i els va voler separar i com que no ha va aconseguir va decidir fer una ofensa publica; la germana d'Harmodi havia de participar en una cerim??nia sagrada i Hiparc li va impedir la participaci?? per manca d'honor; mentre Aristogit?? estava desesperat per les insinuacions d'Hiparc a Harmodi i ho va parlar amb el seu nuvi i ambd??s van decidir de matar a Hiparc i al seu germ?? H??pies.
Els relats de la conspiraci?? s??n diferents segons els autors. Segons Plat?? un ex nuvi d' Harmodi es va enamorar d'Hiparc amb el que va acabar aparellat i aix?? va despertar la gelosia d'Harmodi.
Aquest i Aristogit?? que van comunicar el seu pla a molt poca gent per evitar ser descoberts; es va triar com a dia per actuar el de la process?? de la Panatenea en que els ciutadans armats anaven del Cerameic al temple d'Atena P??lies, que era l'??nic dia en que es podia anar armat sense despertar sospites.
El moment de l'acci?? alguns dels conspiradors foren vistos parlar amb H??pies, i Harmodi i Aristogit?? van pensar que havien estat tra??ts i van fugir i van anar a trobar a Hiparc a la ciutat prop del Leocorium i el van matar.
Harmodi va ser mort pels gu??rdies per?? Aristogit?? va poder escapar encara que aviat fou agafat i torturat i sota tortura va revelar el nom dels seus c??mplices per?? en lloc de donar els noms verdaders va donar els dels amics del tir?? que foren tots injustament executats; quan se li va preguntar si quedava alg?? m??s va dir que ja havia aconseguit matar a tots els que odiava menys al mateix tir??. Segons un relat que fa Her??dot va dir que volia revelar una cosa concreta al mateix H??pies i quan el va tenir prop li va mossegar l'orella i li va arrencar, per?? aquest relat sembla exagerat.
H??pies fou enderrocat nom??s quatre anys despr??s. Els descendents dels dos assassins i m??rtirs van gaudir de privilegis excepcionals incloent la immunitat (que ni tan sols els hi fou privada per la llei de Leptines d'Atenes el 355 aC), i la seva gesta objecte de cants populars. Paus??nies esmenta la seva tomba. Antenor va fer les seves est??tues en bronze (509 aC) nom??s un any despr??s de l'expulsi?? del tir?? que foren renovades el 477 aC per l'escultor Cr??ties.
