Alfons Figueras i Fontanals
De Viquipèdia
Alfons Figueras i Fontanals (Vilanova i la Geltrú, Barcelona, 15 d'octubre de 1922) és un guionista i dibuixant de còmic català, creador de personatges com Aspirino i Colodión i Topolino, el último héroe.
En el seu poble natal coneix a Salvador Mestres, qui li posa en contacte amb el món del còmic. Encara que durant la guerra civil treballa en diverses publicacions, és als anys 40 quan s'inicia com professional en el món del còmic, treballant per a les editorials Marc, Bruguera i Hispà Americana. D'aquesta última va publicar diversos treballs a la revista Leyendas Infantiles, on, entre altres coses, s'ocupava de calcar pàgines a color dels clàssics nord-americans (Flash Gordon, Tarzán, Terry y los piratas, etc), per a poder imprimir-les després en blanc i negre. En aquesta ocupació va coincidir amb altres famosos dibuixants com Juan García Iranzo.
Entre 1946 i 1947 publica diverses sèries de còmic realista, com Mysto (revista Chicos, 1946), Mr. Radar (revista El Coyote, 1947) i El Hombre Eléctrico (també a El Coyote, aquest mateix any). Després d'aquestes publicacions, abandona definitivament l'estil realista per a centrar-se en la historieta humorística.
Entre 1948 i 1956 Figueres realitza mig centenar de sèries diferents per a setmanaris humorístics, entre les quals destaquen:
- Napulión (revista KKO, 1948)
- Pistolini Lupo (revista Historietas, 1949)
- Gummo (revista Chicos, 1949)
- Tonty (revista Búfalo, 1950)
- Rubin Ruud (revista Cubilete, 1950)
- Loony (revista Nicolás, 1951)
- Simplicio (revista Aventurero, 1952)
- ¡Qué guerra! (revista Nicolás, 1952)
- Pipo y Teka (revista Yumbo, 1956)
Al 1956 es trasllada a Veneçuela, país en el qual residirà durant dotze anys, per a treballar en uns estudis de dibuixos animats. Al tornar, segueix treballant en l'animació, però una sèrie de fracassos li empeny a tornar al món del còmic. Torna a treballar per a les revistes de Bruguera, per a les quals crea alguns dels seus personatges més coneguts, com:
- Aspirino y Colodión (1967)
- Harry Cawallo (1968)
- Topolino, el último héroe (1968)
- Cine Locuras (1969)
- Don Terrible Buñuelos (1975)
Figueres compatibilitza aquests treballs amb la realització de tires de premsa, com Don Plácido (1970), per a La Vanguardia, o El Bon Jan (1976) i Mr. Hyde (1987), per a Avui.
Al 1988 col·labora a la revista TBO de Edicions B amb noves sèries, com Fortunato o Historias extraordinarias.
Aquest mateix any, va obtenir el Gran Premi del Saló Internacional del Còmic de Barcelona.
L'estil de Figueres, amb una marcada predilecció per l'humor surrealista i fantàstic, resulta inusual en el marc de la historieta humorística espanyola. En la seva obra han tingut una gran influència el cinema còmic mut, el cinema fantàstic, les novel·les de gènere i els còmics clàssics nord-americans, com la tira còmica Krazy Kat, de George Herriman.
[edita] Recopilacions
- Don Plácido (Euredit: Humor siglo XX, 1970)
- Aspirino y Colodión y su mundo loco (Bruguera, Colección Olé!, nº 5, 1971)
- Shock (Toutain, 1973)
- Cine Locuras: Guerra Loca (Bruguera, Colección Olé!, nº 70, 1973)
- El Bon Jan (Del Cotal, 1979)
- Mr Radar (Revival Comics, 1981)
- Alfons Figueras (Classic Cómics, 1985)
- Varias Historieras (Bruguera, Colección Olé!, nº 323, 1988)
- El Malvado Mr Hyde (Ediciones B, 1991)
- Don Terrible Buñuelos (Bruguera, Colección Olé!, nº 392, 1991). ISBN 84-406-2376-3.
- Topolino (Astiberri, 2006)
