Aixanti
De Viquipèdia
Els aixanti o ashanti (també asante) són un grup ètnic de l'Àfrica que parla un dialecte Akan.
Abans de la colonització europea, la Confederació Aixanti fou un dels estats més importants a l'oest d'Àfrica, principalment de 1570 a 1900. La seva riquesa es basava en els seus depòsits d'or, que els donà fama de bons metal·lúrgics. Eren una ponderosa tribu matrilinial.
Sota els seus caps successius (dits "Asantehenes"), el regne va participar en el comerç d'esclaus africans (esclavatge). Els aixanti capturaren gent de les regions dels voltants i els van vendre als esclavistes europeus. El 1827, la Confederació Aixanti va prohibir el comerç d'esclaus, tot i que no cessar definitivament fins a mitjans del segle XIX.
Aixanti fou un dels pocs estats africans estables i capaços d'oferir una sèria resistència a la colonització europea. Entre 1826 i 1896, Gran Bretanya lliurà quatre guerres contra els reis Aixanti (les Guerres Angloaixanti), una de les quals fou notable com a la primera en què es va usar el canó Maxim. El 1900, els britànics subjugaren definitivament el regne i el rebatejaren com a Costa d'Or. Una figura important en la història aixanti fou Yaa Asantewaa, un líder de la resistència contra el colonialisme britànic el 1896.
Una particularitat important aixanti era el tro reial totalment daurat. Era tan sagrat que ningú no hi podia seure-hi o tocar-lo. El 1900 el governador britànic de Costa d'Or, Frederick Hodgson, intentà endur-se el tro daurat, tot provocant un aixecament dels nadius que trigaren dos mesos en reprimir.
El territori ocupat pel Regne d'Aixanti ara forma part de Ghana. La corona aixanti hereditària continua tenant un fort prestige entre els nadius tot i no tenir cap autoritat efectiva.
[edita] Kwasi Boachi
El 1837 l'Asantahene Kwaku Dua I Panyin envià dos prínceps al rei Guillem I dels Països Baixos com a convidades de la família reial neerlandesa: el seu fill Kwasi Boachi i el seu nebot. Llurs vides foren narrades a la novel·la Els dos cors de Kwasi Boachi de l'escriptor neerlandès Arthur Japin.
[edita] Literatura
- Robert B. Edgerton, 1995, The Fall of the Asante Empire. The Hundred-Year War for Africa's Gold Coast. New York, ISBN 0-02-908926-3
- A. Japin, The two hearts of Kwasi Boachi, ISBN 0375718893
- N. Kyeremateng, K. Nkansa, 1996, The Akans of Ghana: their history & culture, Accra, Sebewie Publishers
- Ernest E. Obeng, 1986, Ancient Ashanti Chieftaincy, Ghana Publishing Corporation, ISBN 9964103298
- A. Quarcoo, The Language of Adinkra Symbols
- D. Warren, The Akan of Ghana
[edita] Enllaços externs
- Història dels Asante article a BBC World Service
