Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Agust?? de Semir i Rovira - Viquip??dia

Agust?? de Semir i Rovira

De Viquip??dia

Agust?? de Semir Rovira (Barcelona, 1918 - Barcelona, 17 d'agost de 2006) fou un advocat catal?? conegut per la seva participaci?? en la lluita anti-franquista.

Advocat com el seu pare, cristi??, comunista i lluitador per les llibertats, va tenir un paper destacat a multitud d???iniciatives unit??ries com l'Assemblea de Catalunya. Arran d'aquesta milit??ncia, fou empresonat el 1973 en la famosa batuda dels 113. El 1975 fou un dels fundadors de l'Associaci?? Catalana d'Expresos Pol??tics, de la que en fou secretari.

Va ser regidor de l???ajuntament de Barcelona de 1954 a 1958, quan el franquisme, obligat pel context internacional, es vei?? obligat a donar uns primers i t??mids passos d???obertura.

Torn?? a ser-ho, ja en democr??cia, de 1979 a 1982 amb el PSUC. El seu fill Vladimir, periodista cient??fic, va seguir les seves passes i va ser regidor de Ciutat del Coneixement del mateix ajuntament.

Fou tamb?? director general de Serveis Socials de la Generalitat restaurada i diputat provincial responsable de Sanitat. Des d???aquest c??rrec impuls?? la reforma de l???assist??ncia psiqui??trica, amb la creaci?? de centres de dia i la modernitzaci?? dels centres assistencials.

El seu despatx d???advocat fou sempre un despatx de client mitj?? i que atenia tamb?? gent sense recursos, assenyalat en els ??ltims anys del franquisme perqu?? accept?? la defensa d???amplis sectors de la classe obrera i molts processats antifranquistes.

Els ??ltims anys havia rebut importants reconeixements, com l'atorgament de l???Ordre de Sant Ramon de Penyafort del Col??legi d'Advocats de Barcelona de 1992. El 1997 se li va fer un homenatge popular i el 2004 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Polit??cnica de Catalunya, juntament amb Gregorio L??pez Raimundo i Maria Salvo, en representaci?? de les persones que van lluitar contra la dictadura franquista per la recuperaci?? de la democr??cia. Tamb?? el 2004, l???ajuntament de Barcelona li va concedir la Medalla d'Honor de la ciutat.

[edita] Enlla??os externs