Aerarium
De Viquipèdia
L'aerarium («erari») era el tresor públic de l'Imperi romà. Tenia la seva seu al temple de Saturn, al Capitoli, i era un dipòsit del tresor, incloent monedes i documents de l'estat (contractes, comptes dels governadors provincials al deixar les seves províncies i altres documents financers).
L'erari pagava als magistrats, incloent-hi els governadors provincials i els seus apparitores, comites i altres, i es creu que va continuar pagant durant el segle III malgrat les dificultats.
L'erari era controlat per uns funcionaris anomenats praefecti aerari (prefectes de l'erari), amb rang ex pretorial, que eren designats per l'Emperador. Efectuaven qualsevol pagament que els ordenés el Senat (dins de les seves atribucions) o l'Emperador. Els prefectes de l'erari tenien també limitades atribucions judicials sobre els deutes al tresor. Per la resta, la seva funció era de simple custòdia dels diners, d'or o de documents.
No se sap res dels mitjans de comptabilitat, de com arribaven els diners al tresor, de com s'enviaven a les províncies, de com es distribuïen els diners a les tropes i funcionaris ni altres aspectes del funcionament d'aquest organisme. No obstant això, es pot establir amb seguretat que no es redactava un pressupost anual o una comptabilitat general i que l'erari era una reminiscència de les antigues institucions de les ciutats-estat, poc adequada per al bon funcionament financer d'un imperi.
Probablement hi havia dipòsits de l'erari en més d'una ciutat, i dins de l'erari hi havia diverses seccions: l'erari propi; l'erari secret (aerarium sanctius), una reserva per a casos extraordinaris (procedent del 5% de l'impost de manumissions); l'erari de Ceres, on es dipositaven l'import de les multes; i l'erari militar (aerarium militare), on es dipositaven els fons per a l'exèrcit, i dels quals l'Emperador podia disposar lliurement.
