Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Adobe Flash - Viquip??dia

Adobe Flash

De Viquip??dia

Macromedia Flash (des del 2005: Adobe Flash) o Flash es refereix tan al programa d'edici?? multim??dia com al Adobe Flash Player, escrit i distribu??t per Adobe, que utilitza gr??fics vectorials, imatges de mapa de bits, so, codi i flux de v??deo i ??udio bidireccional (el flux de pujada nom??s est?? disponible si s'usa junt amb el Adobe Flash Communication Server. En el sentit estricte, Macromedia Flash ??s l'entorn i Flash Player ??s el programa de m??quina virtual usat per executar els arxius Flash.

Els fitxers de Flash, generalment amb extensi?? SWF, poden apar??ixer a les p??gines web per ser vistos amb el reproductor Adobe Flash Player o Gnash.

A les versions m??s noves, Adobe ha ampliat Flash perqu?? pugui crear elements multim??dia i interactius per Internet.

Taula de continguts

[edita] Seguretat

Flash Player usa un model de seguretat Sandbox, la qual cosa significa que les aplicacions Flash que s'estan reproduint al navegador disposen de recursos molt estrictes i limitats disponibles per a ells. Les aplicacions, per exemple, no poden llegir dades del disc dur (excepte les dades com cookies que ells mateixos han escrit, anomenades SharedObjectes). A partir del llan??ament de Flash Player 7, nom??s es poden comunicar amb el nom de domini que ells van originar, a menys que sigui expl??citament perm??s per un altre domini.

Flash Player ??s, com qualsevol altre aplicaci?? que tracta fitxers rebuts d'Internet, susceptibles a atacs. Els fitxers especialment elaborats podrien fer que l'aplicaci?? funciones malament, permetent l'execuci?? potencial de codi maligne. No es t?? coneixement de problemes reals i concrets, per?? l'extensi?? del Player ha tingut defectes de seguretat que te??ricament podrien haver deixat vulnerable un ordinador a atacs remots (vegeu [1] i [2] per un problema de seguretat del desembre de 2002, que es tracta d'una advert??ncia p??blica i el pegat de Macromedia). No s'han publicat m??s incidents de seguretat des d'aleshores. Flash Player es considera segur d'usar.

Els fitxers de les aplicacions Flash es poden descompilar f??cilment per extreure gr??fics, sons i codi a partir dels fitxers swf. Per exemple, un programa lliure anomenat Flasm (http://flasm.sourceforge.net) permets als usuaris extreure ActionScript a partir d'un fitxer swf com a m??quina virtual de llenguatge intermig ("byte-code"), editar-lo, i posteriorment tornar a insertar-lo al fitxer. L'ofuscaci?? dels fitxers swf fa pr??cticament impossible l'extracci?? en la majoria de casos.

[edita] Influ??ncia

La naturalesa i el renom de Flash han tingut una gran influ??ncia en el disseny gr??fic. La seva funci?? rotoscoping ha conduit a una gran popularitat els seus gr??fics de vector amb rotoscope, realitzats amb colors past??s de les eines d'autoria de Flash. Molts flyers, anuncis, revistes i fins i tot llocs web que no usaven Flash han adoptat aquest estil gr??fic.

[edita] API

L'Interf??cie de Programaci?? d'Aplicacions de de Flash est?? basada amb Javascript-C, ??s a dir, els comandes de C++ no s'interpreten directament des de C/C++, sino amb Javascript, ??s a dir, d??na m??s flexibilitat al desenvolupador en vista a l'ampliaci?? i personalitzaci?? de l'aplicaci??. Al tractar-se de codi obert (que es pot ampliar amb les APIs de JS), no com abans el Flash 7, que era el programa amb C++.

??s cert que l'interf??cie de programaci?? de Flash est?? basada en JavaScript, per?? en base a aquest llenguatge va ser creat ActionScript, a simple vista pot semblar que javascript i actionScript s??n iguals, per?? no, per una part JavaScript ??s un llenguatge de programaci?? estructurada (tamb?? podr??em anomenar-lo modular) i a m??s es va usar per donar-li interactivitat, a p??gines web, d'altra banda ActionScript des de la versi?? 2.0 passa de ser programaci?? estructurada a ser programaci?? orientada a objectes, que tracta de veure l'entorn de programaci?? com el m??n real, on cada objecte t?? propietats (com el color, la forma i la ubicaci??) i m??todes (esborrar text, parar la l??nia del temps, carregar variables...), a m??s ens trobem amb el llenguatge m??s estricte i ampli on es poden crear les classes propies.

Des de Flash 6 s'integren flotadors, ??s a dier, finestres d'eines, com la de colors, eines, ajuda...

Els components, s??n una esp??cie de movieClips, ja constru??ts que venen de varis tipus, com els uiComponents, o els components d'interf??cie, tots aquests creats per l'equip de Macromedia, per simplificar i estalviar temps.

Una vegada llest el fitxer .fla es procedeix a compilar, que ??s el proc??s on s'ajunta tan la pel??l??cula com el codi, per crear l'executable, o el .swf, o si m??s si es desitja, que ja Flash pot exportar la pel??l??cula final de varies maneres, des de treure la p??gina .html, amb el codi per ficar-hi el swf, passant per exportar el .png, .jpg i gif fins a exportar el .swf o un .exe.

En pr??ximes edicions, es pensar afegir al Flash una actualitzaci?? de l'ActionScript 2.0 i obtenir e. 3.

[edita] Controv??rsia amb Flash

Flash ??s programari privatiu i aix?? pot limitar la llibertat que Internet sempre ha tingut, a m??s, Flash no t?? versi?? 8 per GNU/Linux i no existeix versi?? per PPC ja que Macromedia no les realitza.

Per aquests motius s'est?? desenvolupant el projecte Gnash mitjan??ant enginyeria inversa.

[edita] Vegeu tamb??

[edita] Enlla??os externs