[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Òrbita polar heliosíncrona - Viquipèdia

Òrbita polar heliosíncrona

De Viquipèdia

Diagrama mostrant l'orientació relativa d'una òrbita polar heliosíncrona (en verd) en quatre moments de l'any. Una òrbita polar no heliosíncrona (en magenta) es mostra com referència.
Diagrama mostrant l'orientació relativa d'una òrbita polar heliosíncrona (en verd) en quatre moments de l'any. Una òrbita polar no heliosíncrona (en magenta) es mostra com referència.

Una òrbita polar heliosíncrona o òrbita polar sol-síncrona (SSPO, de l'anglès Sun-Synchronous Polar Orbit) és un tipus especial d'òrbita polar que manté fixa la seva orientació respecte al Sol, és a dir, l'angle entre el pla de l'òrbita i l'eix Terra-Sol resta constant al llarg de tot l'any. Això permet als satèl·lits en aquestes òrbites fotografiar la superfície terrestre amb una il·luminació quasi constant (i així poder comparar fotografies d'un mateix lloc preses a moments diferents). A més, aquesta característica simplifica el disseny dels satèl·lits, ja que orientar les plaques solars envers el Sol esdevé més fàcil.

El comportament d'aquest tipus d'òrbita és contrari a les lleis de Kepler ja que requereix que el pla de l'òrbita faci un moviment de rotació al voltant de l'eix de la Terra. De totes maneres, posar un satèl·lit en una òrbita d'aquest tipus és possible gràcies al fet que la Terra no és una esfera perfecta, sinó que es troba aplatida als pols. En efecte, l'aplatiment de la Terra crea una pertorbació orbital (anomenada deriva del node ascendent) que fa que el pla de l'òrbita segueixi un moviment de rotació al voltant de l'eix terrestre. Aquesta rotació s'ajusta de manera que el pla de l'òrbita doni una volta completa a l'eix de la Terra exactament en un any. Així, el moviment de l'òrbita compensa el moviment anual del Sol per la volta celeste i, des del punt de vista de l'òrbita, la posició del Sol resta fixa. La velocitat de rotació de l'òrbita al voltant de l'eix de la Terra depen de dos paràmetres: l'altura i la inclinació de l'òrbita. Posar un satèl·lit en òrbita poalr heliosíncrona consisteix, doncs, en escollir, per a l'altura volguda per al satèl·lit, la inclinació que fa que la velocitat de rotació sigui d'una revolució per any.

Gairebé tots els satèl·lits d'observació òptica utilitzen una òrbita d'aquest tipus. Com a exemples podem citar Envisat, SPOT, Landsat, Ikonos i molts d'altres.

No s'ha de confondre aquest tipus d'òrbita amb una òrbita síncrona al voltant del Sol, anomenada també «òrbita heliosíncrona» per analogia amb l'òrbita geosíncrona.

[edita] Vegeu també