Àudio digital
De Viquipèdia
L'àudio digital utilitza senyals digitals per a la reproducció de so. Això inclou la conversió d'analògic a digital, la conversió de digital a analògic, l'emmagatzematge i la transmissió.
Des dels cilindres de fonògraf fins als cassets, l'emmagatzematge i reproducció de música analògica s'han basat en els mateixos principis en què es bassa l'oïda humana. En un sistema d'àudio analògic, els sons es basen en ones físiques a l'aire, que es transformen en la representació elèctrica de l'ona, mitjançant un transductor (per exemple, un micròfon), i es desen o es transmeten. Per a tornar a obtenir un so, es reverteix el procés, mitjançant l'amplificació i la reconversió a ones sonores físiques a través d'un altaveu. Tot i que se'n canvia la natura, les característiques fonamentals de l'ona no es canvien durant el seu emmagatzematge, transformació, duplicació i amplificació. Totes les senyals d'àudio analògiques són susceptibles de rebre soroll i distorsió, degut a la presència inherent de soroll als circuits electrònics.
La cadena de l'àudio digital comença quan un senyal d'àudio analògic es converteix en senyals elèctriques (polsos digitals) en lloc de senyals electromecàniques. Aquesta senyal després es codifica per a prevenir qualsevol error que pogués aparèixer durant l'emmagatzematge o transmissió del senyal.
