Àngels Garriga de Mata
De Viquipèdia
Maria Àngels Garriga i Martín, a vegades coneguda amb el cognom del marit com a Àngels Garriga de Mata, però més sovint només com a Àngels Garriga, (Sant Vicenç de Calders 1898 - Barcelona 1967) fou una pedagoga, mestra i escriptora catalana.
[edita] Biografia
Nascuda a Sant Vicenç de Calders l'any 1898, Àngels Garriga enviudà molt jove, ja que el seu marit morí en un accident laboral l'any 1934 a Madrid.
Formada als Estudis Normals de la Mancomunitat de Catalunya (1920-1923), va ser mestra municipal de Barcelona de 1923 a 1931 i mestra nacional del Patronat Escolar de l'Ajuntament de Barcelona des de 1931. Extingit aquest organisme el 1939 per la dictadura del general Franco, i separada del seu lloc de treball al llavors anomenat "Grupo Escolar Pedro Vila", treballà a la "Escuela Unitaria de Niñas", fins a 1945, any en què quedà paralítica.
Jubilada, visqué de 1946 a 1965, amb la seva filla Marta Mata, a la casa pairal heretada del seu marit, Josep Mata i Virgili, de Saifores on escrigué, entre altres, el primer llibre d'aprenentatge de lectura en català després de la guerra, Beceroles (1965), Estels (1967) llibre de lectura escolar on es recull la seva experiència de mestra als G. E. Baixeras i Pere Vila, i Un rètol per a Curtó, on es narra la història de les activitats del infants de Saifores (Curtó al llibre), orientades per la seva filla Marta i inspirades per Àngels Garriga. A partir de la fundació de l'Escola de Mestres Rosa Sensat, Àngels Garriga visqué a Saifores durant els períodes de vacances, i a Tarragona amb el seu fill Josep, o a Barcelona, amb la filla Marta, a Rosa Sensat, on morí l'any 1967.
En l'actualitat la Fundació Àngels Garriga de Mata organitza activitats destinades a la convivència escolar a la casa de Saifores on vivia, Cal Mata.
