07 03
Da Wikipedia.
Ol dé 07 03 al è ol dé de post 66 ( 67 si l'an al è biseest ) del an del calendare gregorià; i manca 300 dé a finí l'an.
Ul dí 07 03 al è ul dí da pòost 66 ( 67 si l'an al è biseest ) dal an dal calendari gregurian; i manca 300 dí a finí l'an.
| MAR | ||||||
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
| Tücc i dí | ||||||
Cuntegnüü |
[Mudifica] Nom del dé in diferenc dialecc
[Mudifica] Aenimenc
1876 - Boston (Massachusetts, SÜA): Alexander Graham Bel al patental telèfon.
1936 - Berlin (Zermania): Adolf Hitler al órdena ocüpá i zone desmilitarisade de la Renània.
1938 - mar Mediterani, infront del cap de Palos: l'amiraj repöblicà Ubieta, infront di crusadur Libertad e Méndez Núñez e sich destrutur, al afindal crusadur Baleares de banda franchesta (Guèra Sivila Spagnöla).
1966 - Palomares (Almeria, Andalusia, Spagna): l'alura miníster Spagnöl Manuel Fraga se bagna a mar in la zona indóe ía burlat öna bomba H Stadünidenca, per demostrá che no ghe ía ris·c de radioati·ità.
1972 - Madrid (Spagna): la Conferensa Episcopal Spagnöla la eles come president ol cardenal Vicent Enrique e Tarancón.
1989 - l'Iran: chèst paes al tronca le relassiú diplomàteghe col Regn Ünit a causa de la pöblegassiú de la novela "Vers satànich", de Salman Rushdie.
1991 - Ol Congress di Depütacc Spagnöj al apröa la creassiú de l'Istitut Cervantes.
1996 - Ramallah (Sis·zordània): s'al cositüiss ol pröm parlament palestí sernit democràticament.
[Mudifica] Nassimenc
[Mudifica] Necrolòse
1880 - València: Vicent Boss e Ricarte, scritur in Català e in castellà e Storiadur Valencià.
1274 - monastér de Fossanova) Priverno (la Campània, Itàlia): Tomàs d'Aquino, filòsof cristià italià.
1724 - Sità del Vaticà (Roma): Michelangelo dei Conti, papa che al a regnat col nom d'Inocensi XIII.
1890 - Madrid (Spagna): Claudio Moyano, polítegh Spagnöl, miníster de Foment, autor de la pröma les d'Edücassiú Spagnöla, cognossida come la Les Moyano.
1908 - l'Havana (Cuba): Manuel Curros Enríquez, scritur Galech.
1931 - Davos (cantú di Grisú, Svízzera): Theo van Doesburgh, pitur Olanda.
1932 - Paris (Fransa): Aristide Briand, polítegh Franses.
1944 - Buenos Aires (l'Arzentina): Miguel Andrés Camino, pueta Arzentí ch'al signava i övre col pseudònim de Milon E. Mújica.
1983 - Antibes (Fransa): Igor Markèvich, mösegh italià d'orísen Ucrainesa.
1986 - Santa Fé (Nöf Mèssich, SÜA): Georgia O'Keefe, pitura Stadünidenca.
1999 - Hertfordshire (Kent, Anglatèra): Stanley Kubrick, diretur de sínema.
